Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







diumenge, 13 de juliol del 2014

BALADRE

NOM BOTÀNIC: NERIUM OLEANDER
FAMÍLIA: APOCYNACEAE

NOMS POPULARS: BALADRE, LLORER ROSA


                           Arbust, de vegades arbret menut, amb fulles lanceolades perennes i flors d'un rosa pujat, grans, de 6-7 cm. de diàmetre, amplament conegut per la seua introducció en jardineria i ornamentacio, on sembla tindre mes èxit el de flor blanca

De gran toxicitat, es convenient no emprar lo per a usos casolans, encara que en altres temps i condicions s'utilitzava per preparar emplastres contra la sarna en els animals de càrrega i domèstics, també per a fregar les nafres de les cavalleries causades per els correatges.
Es coneixen casos de intoxicacions mortals per utilitzar les branques fines com "pinxo" per rostir aliments a la brasa. Com a mijàna, es considera que una ingesta de 6-7 fulles es mortal per un adult, les flors pitjor encara.

Viu i creix als llits secs del barrancs que baixen de les muntanyes, sovint clavant les arrels a les clavilles de les roques mes grans o entre la grava grossa i els còdols que també ajuda a fixar.

Les mes de les vegades aquest es l'aspecte que ens presenta.

Fruit sec que, en obrir se per dos valves, dispersarà nombroses llavors emplomallades per a que el vent se les emporte lluny, això es diu dispersió anemòfila.

Crec que paga la pena mirar mes a prop la flor amb imatges mes "íntimes", així que vos deixe aquesta galeria fotogràfica per pur plaer.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada