Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimarts, 9 de juny de 2015

ARUM ITALICUM

NOM BOTÀNIC: ARUM ITALICUM

FAMÍLIA: ARACEAE

NOMS POPULARS: ARO, YARO

              Es una planta que es cria als llocs humits, vores de sèquies etc. les fulles naixen d'un tubercle rizomatós, es per tant un Geòfit.
              Entremig de les fulles trau una flor blanca, gran, amb un pedúncul central anomenat espàdix que conté les verdaderes flors, disposades en anells cadascun amb flors mascles i flors femelles per separat.
              En ser fecundades, les flors es transformen en uns fruits rojos, tòxics.




Fulles grans de fins a 25 cm de llargària llargament pedunculades, normalment amb taques d'un verd blanquinós

Aspecte general

Flors mamprenent a obrir se
Capoll madurant
"Flor" ja madura sense fecundar, observeu l'espadix groc. L'espata blanca es una fulla molt alterada amb
funcions específiques cara a la fecundació de les nombroses flors femelles i la polinització pels insectes.



La espata (la part blanca), te aspecte de paper, primer erecta, desprès de ser fecundada, es marcirà i es reduirà a una fina làmina cobertora totalment caiguda sobre l'espàdix.

Aquestes són les verdaderes flors del Arum italicum: la part superior llisa acaba podrint se i fent un fort olor a cadàver això atrau a insectes que en posar se sobre la espata, s'esvaren i cauen al interior,on encara fa mes olor, al entrar, ja no poden eixir perquè ho impedeixen aquestos filaments superiors a contrapèl (en realitat son flors mascles infèrtils).
 El Segon anell son les flors mascles immadures, baix d'elles altres filaments (flors femelles infèrtils) i baix del tot les verdaderes flors femelles. Quant son ja fecundes, es marceix tota la estructura i maduren les flors mascles, els insectes que estaven a l'interior, poden escapar carregats del polen que fecundarà altres Arum evitant així la autopolinizació.


Aquesta planta produeix flors mascles i femelles, però no maduren alhora, les femelles maduren primer i en ser fecundades, comença la maduració de les flors mascles, com a curiositat dir que aquesta planta es capaç de produir calor per atraure alguns insectes a més de l'olor putrefacte, son mecanismes per a la pròpia reproducció i supervivencia de l'espècie; aquest mecanisme està perfectament estudiat i fins i tot s'han fet medicions del calor de la inflorescència.


Els fruits encara immaturs

Madurant
Amb detall

Quasi madurs, desprès es faran rojos del tot