Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 23 de febrer de 2012

LA GOLA DE LUCINO, BICORP



La primera vegada que visitàrem la Gola de Lucino, ara fa ja mes de 35 anys, ens va impressionar molt fort, ens donà una “impropmta bicorensis” que ja no ens ha abandonat mai més.

Era com haver descobert un secret amagat des de feia molts anys, un racó oblidat i meravellós, en una època en la que no existia l’excursionisme massiu d’avui, en que la gent no aprecia nomes que el seu caminar i lo “be que estic físicament i lo guapo i natural que soc”, sense apreciar els matisos del camí i de la NATURA, mirant i no veient.

Encara no havia canviat la fesomia de abans de les pluges que a la Ribera causaren la Pantanada, ací plogué moltíssim i tots els barrancs i barranquets quedaren arrasats per la força de l’aigua, la vegetació va ser arrancada d’arrel i el llit del riu agranat de terra i grava, deixant la roca nua i òrfena de vida.

Per haver d’arribar fins l’inici del barranc havies de fer molts quilòmetres de pista forestal plena de clots i una polseguera descomunal que et posava del tot “blanc pols”, un camí molt roin, però protector  i no era gens fàcil de trobar- res a vore a avui-.

Els habitants de Bicorp prenen d’ací l’aigua corrent per al seu poble mitjançant un pou instal·lat al propi llit del riu, costum que ve d’antic com es pot comprovar per una sèquia tallada  a la roca de època morisca.

Aquest rierol baixa dels peus de la “Mola de Cortes de Pallás” i es forma arreplegant les aigües que des de el Caroig van destil·lant els seus barrancs, aigües pures, netes, fredes i vives i tallant les roques de vegades o llepant les com un caramel, han format un Estret impressionant, meravella natural, xicoteta, però condensada, creant un espai ple de vida amb una biodiversitat esplendorosa.







BUSCANT L'ESMORÇAR


LA SORPRESSA DEL GEL


L'INICI DE LA GOLA


DEVORADA








FINAL DE LA GOLA












RESTES DEL  FRED


LA CANAL MORISCA





Aigües Precioses, diamants líquids.

Ara ovelles, Homes abans.


Camí de la Gola

Gola, Estret, Hiatus, Angoixa pètrea.

Avant.













dilluns, 20 de febrer de 2012

SAULLÁ, GLOBULARIA ALYPUM

NOM BOTÀNIC: Globularia alypum

FAMÍLIA: Globulariaceae

NOMS POPULARS: SAULLÁ, SENET DE POBRE



Floreix  principalment a l'hivern, que és quan la podrem veure amb les flors noves senceres, aquesta mateta és llenyosa, amb poques branques, com un ramell amb les flors blaves que, per la forma, hi ha gent que l’anomena “Coroneta de frare”, es cria als pedregars assolellats de les nostres muntanyes i és molt resistent als oratges complicats.
Algunes persones l’anomenen “Senet de pobre”, parlant així d’una de les propietats que se li atribueixen, com és el d'ajudar a fer la feina necessària als nostres intestins com és l’evacuació de la matèria fecal.......
Jo la tinc per una bona planteta per a combatre l’excés de sucre al nostre cos, és a dir, els diabètics la poden fer servir per a suportar millor la seua condició.
També és aperitiva, prenent-la en infusió molt fluixa.
Una altra virtut és la d'ajudar a rebaixar l’àcid úric i així alleujar la “Gota”, prenent 3-4 infusions diàries durant alguns dies (el que diuen fer una “novena”), si a més et pots passar una bona estona mirant les flors amb una lupa, no sé què més li podem demanar, respecta- la, potser es cria a alguns llocs no meravellosos, però tingues en compte que pot ser la teua medicina del futur¡¡¡¡¡¡¡






dimarts, 7 de febrer de 2012

LLI BLAU, LINUM NARBONENSE

NOM BOTANIC: LINUM NARBONENSE

FAMILIA: LINACEAE

NOMS POPULARS: LLI BLAU, LLINÓS






                    
Blau intens És la millor forma de descriure el color de les flors d’aquesta planteta tan útil per a la humanitat, ja que un cosí germà que li diuen Linum usitatissimum. És l’ingredient utilitzat per a fer la nostra roba i la dels nostres fills i  la roba dels llits i les estovalles i........., com diu el seu cognom--usitatíssimum-- .
A les nostres terres creix de forma espontània a les muntanyes properes, als  llocs assolellats i eixuts, eixos que a l'estiu que és quan la podrem veure bé, no volem anar per no patir tanta calor.
Hi ha altres espècies de Lli de flors blanques que es crien també a les nostres muntanyes.
De les espècies conreades, s’aprofita la fibra de les tiges i també les llavors en casos de restrenyiment intestinal, d’aquestes llavors se n'extrau un oli del qual és fan des de productes per a vernissos per a la fusta fins a olis per alimentació humana. I pareixia poca cosa !!!!!!!