Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 23 de febrer del 2012

LA GOLA DE LUCINO, BICORP



La primera vegada que visitàrem la Gola de Lucino, ara fa ja mes de 35 anys, ens va impressionar molt fort, ens donà una “impropmta bicorensis” que ja no ens ha abandonat mai més.

Era com haver descobert un secret amagat des de feia molts anys, un racó oblidat i meravellós, en una època en la que no existia l’excursionisme massiu d’avui, en que la gent no aprecia nomes que el seu caminar i lo “be que estic físicament i lo guapo i natural que soc”, sense apreciar els matisos del camí i de la NATURA, mirant i no veient.

Encara no havia canviat la fesomia de abans de les pluges que a la Ribera causaren la Pantanada, ací plogué moltíssim i tots els barrancs i barranquets quedaren arrasats per la força de l’aigua, la vegetació va ser arrancada d’arrel i el llit del riu agranat de terra i grava, deixant la roca nua i òrfena de vida.

Per haver d’arribar fins l’inici del barranc havies de fer molts quilòmetres de pista forestal plena de clots i una polseguera descomunal que et posava del tot “blanc pols”, un camí molt roin, però protector  i no era gens fàcil de trobar- res a vore a avui-.

Els habitants de Bicorp prenen d’ací l’aigua corrent per al seu poble mitjançant un pou instal·lat al propi llit del riu, costum que ve d’antic com es pot comprovar per una sèquia tallada  a la roca de època morisca.

Aquest rierol baixa dels peus de la “Mola de Cortes de Pallás” i es forma arreplegant les aigües que des de el Caroig van destil·lant els seus barrancs, aigües pures, netes, fredes i vives i tallant les roques de vegades o llepant les com un caramel, han format un Estret impressionant, meravella natural, xicoteta, però condensada, creant un espai ple de vida amb una biodiversitat esplendorosa.







BUSCANT L'ESMORÇAR


LA SORPRESSA DEL GEL


L'INICI DE LA GOLA


DEVORADA








FINAL DE LA GOLA












RESTES DEL  FRED


LA CANAL MORISCA





Aigües Precioses, diamants líquids.

Ara ovelles, Homes abans.


Camí de la Gola

Gola, Estret, Hiatus, Angoixa pètrea.

Avant.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada