Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 14 de juny del 2018

PULICARIA ODORA

NOM BOTÀNIC: Pulicaria odora

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOM POPULAR: HERBA PUCERA




                             Present a la nostra comarca sense ser abundant, però prou corrent, es cria a les ombries més humides i fresques, a mi em sembla que li agrada més la terra descarbonatada i rica en silicats, allà on les molses tenen més esplendor.
A ' hivern treu una roseta de fulles d'un pam de llargada i de dos o tres dits d'amplada, grosses però suaus i cotonoses pel revers, quasi sempre als peus dels llocs més humits, així passa mesos, alimentant el seu rizoma i proveint reserves per a la floració que es produeix a finals de primavera que és quan cria una tija de 40-50 cm d'alçada amb unes fulles que l'abracen.
Les flors naixen al capdamunt d'aquesta tija i fan dos o tres cm de diàmetre, són compostes de flors tubulars les centrals i les més exteriors que són ligulades i que acaben pesant tant que la rameta acaba penjant de vegades fins a tocar terra.

Aspecte general

Detall de la flor

Les fulles que naixen de la tija son abraçadores

Fulles basals, tija amb les fulles pròpies i calze

Fulles de la roseta, aquestes, les últimes de la temporada

dimarts, 12 de juny del 2018

ULMUS LAEVIS

NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS

FAMÍLIA: ULMACEAE




                          Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon matí a vore si el podia trobar, per tindre un millor coneixement de l'espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou bé, el vaig trobar al primer intent.

Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que és un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no és gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutém ???), però com està a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, és de esperar que haja aprofundit les arrels fins a trobar aigua en abundància, és fèrtil, ja que en un reduït trosset de terreny, hi ha altres com ell però més menuts i sembla que són fills d'aquest.
Ulmus laevis és un arbre present a tota Europa, a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no està aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement és una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora d'una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir-me a pensar que no fora plantat, de moment creurem al senyor Rios, que sap més que jo, però mantinc el meu dubte.

I de totes maneres menuda troballa !!!!!  Sinceres felicitacions a tot l'equip d'investigació.

                   Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que són el doble de grans que altres Oms, açò quan no te flors o fruits perquè, si és així, ja no hi ha cap dubte, les flors són les úniques dels Oms que són pedunculades, les de tots els altres no ho són i és un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquests són a més de pedunculats, també ciliats, és a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible. 

Ací teniu unes imatges no molt bones per l'època que les vaig fer i el dia que feia.