NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS
FAMÍLIA: ULMACEAE
Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon matí a vore si el podia trobar, per tindre un millor coneixement de l'espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou bé, el vaig trobar al primer intent.
Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que és un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no és gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutém ???), però com està a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, és de esperar que haja aprofundit les arrels fins a trobar aigua en abundància, és fèrtil, ja que en un reduït trosset de terreny, hi ha altres com ell però més menuts i sembla que són fills d'aquest.
Ulmus laevis és un arbre present a tota Europa, a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no està aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement és una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora d'una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir-me a pensar que no fora plantat, de moment creurem al senyor Rios, que sap més que jo, però mantinc el meu dubte.
I de totes maneres menuda troballa !!!!! Sinceres felicitacions a tot l'equip d'investigació.
Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que són el doble de grans que altres Oms, açò quan no te flors o fruits perquè, si és així, ja no hi ha cap dubte, les flors són les úniques dels Oms que són pedunculades, les de tots els altres no ho són i és un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquests són a més de pedunculats, també ciliats, és a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible.
Ací teniu unes imatges no molt bones per l'època que les vaig fer i el dia que feia.
Els amos de la caseta segur que no son conscientes de la joia botánica que creix al meu costat, sino tindrien l'indret una mica més met I arregussat!
ResponElimina