CENTRANTHUS RUBER

Nom botànic: Centranthus ruber-Valeriana roja
Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós

Descripció:
    Es una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades , amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.

- Fulles ovades a la base, que van fent se mes apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant se cap al cim de la planta on es fan pràcticament sentades.

- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub es d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols te un estam.

- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.

- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final del hivern i florida a partir de finals de març, fins tota la primavera i l’estiu.

Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma de infusió.

Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant se, fins que poc c poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor mes intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau de eficiència que coneguem.

DIGITAL, CLAVELLINERA BORDA

Digitalis obscura L.
Noms: Corregía, Crujía, Didalera negra, Clavellinera borda
Familia: Scrophulariceae
Forma vital: Camèfit

Descripció: Mata amb una o varies tiges, dures i fibroses a la base, de vegades de mes d'un metre d'alçada, de color rogenc.
Es una planta perenne, amb les fulles mes abundants com mes amunt de la tija fins a la espiga floral.
Fulles allargades, de consistència coriàcia, es a dir -correjonoses-, lluentes i amb el marge sencer, acabades en punta aguda i corbada cap avall, les de la base ja mortes encara que presents.
Flors en raïm, totes orientades cap el mateix costat de la tija, cada tija cap on vol dins de la mateixa mata, es a elles a qui deu el nom de Didalera o Digital degut a la semblança amb un didal dels de cosir.
Fruit en forma de càpsula picuda.

Bicorp, rambla de la Molinera

          Es cría als pedregals com els llits de les rambles i les terres on es crien les oliveres, margosos o calcaris, marges de camps de secà, i vores de camins, floreix a la primavera.

Flors en primavera i fruits ja secs del any anterior

Usos i virtuts: De sempre s'ha emprat per curar ferides i nafres, abans quasi tots els llauradors la coneixíen perque era una herba que podía ser de gran ajuda si en plena feina es tallaven o es feien mal a causa d'un colp, llavors l'aplicaven ben picadeta al lloc on interesava, el mateix pero en infusió ho posaven a les caballeríes i els bous per curar les ferides que es feien els aparells de llaurar i s'engangrenaven.
Hem de parar atenció en que estem tractant d'una planta molt potent i tòxica, molt capaç de matar una persona si abusa d'ella, així que només els especialistes, coneixedors dels seus efèctes son qui han de proposar el seu ús si fóra precís.

MARGALLO

Nom botànic: Chamaerops humilis

Noms: Margalló, margallonera, palmito

Familia: Palmae

Descripció: Es tant abundant a les nostres comarques que poca cosa s'ha de dir, es tracta de la única palmàcia que creix lliurement i sense cura de ningú a tota Europa a mes de Phoenix theophrastii o Palmera de Creta escassa i molt localitzada, molt característiques son les fulles en forma de palmito que tant s'han emprat per fer graneres i ramassos per escombrar.
Habitualment el trovarém de mida menuda a causa de la persecució que ha patit, de part del màxim predador que ha habitat aquest planeta, per aprofitar la part mes interna de la seua mèdula - el cogollet- per menjar, actualment com a llepolía només.
Hi han peus mascles i altres femelles, així que no en tots els margallons vorem els menuts dàtils que críen, el quals reben el nom comú de dàtils de rabosa, perque als seus excrements podem vore les restes dels pinyols d'aquests fruits.
El trovarem per totes les contrades montuoses de les nostres comarques a ple sol del qual es tan amant.
A banda de la utilització com aliment i ferramenta, els dàtils esclafats i bullits, es poden fer servir per tallar diarrees i tambe si patiu de incontinencia de orina.

Normalment  presenta 4 - 5 troncs eixint  junts des de terra, aixó fa que parega mes ample de el que es en realitat.

Si el deixàrem viure, es faríen com aquest, nosaltres no en coneguem de mes grans, encara que al nord de Marroc abunden a determinats llocs on s'els protegeix.

Detall del dàtils

Serbal comú, Sorbus domestica

Nom botànic: Sorbus domestica L.

Noms populars: Servera, Moixera

Familia: Rosàcies

Descripció:Aquest arbre pot arribar a fer se, com es veu a les imatges, de fins a vint metres d’alçada, de fusta dura i molt preuada.

Ha segut afavorit per la ma dels habitants de les zones on es cría perque els seus fruits han alimentat a moltes persones en altres èpoques, cosa que també ha beneficiat als animalets silvestres, particularment les aus, que així també podíen ser caçades al mateix arbre per alimentar la població humana, el cognom d’un cosí, Sorbus aucuparia, així ens ho desvel·la (aucupare en llatí es caçar aus)

Es cria a les muntanyes en llocs humits i assolellats, però de temperatures relativament baixes.

Les fulles son alternes, imparipinnades i cauen a la tardor i l'hivern, estan formades per parelles de folíols en numero variable.

Les flors son menudes, al voltant de 1,5 cm, en ramellets (corimbe), amb cinc pètals blancs o crema, algunes vegades llaugerament rosats, apareixen en la primavera tardana.

Els fruits son com peretes menudetes, només son mingibles quant han sobremaurat, cosa que abans feien posant los escamapats en llits de palla i coberts amb la mateixa palla de blat o de ordi.
Quant estan ben assaonats, donen un sabor dolç molt agradable, personalment crec que amb contingut alcoholic per la fermentació deguda a la maduració, Xé molt bons!!
Quant a les propietats i virtuts, només dir que menjant els fruitets encara tirantets o verds, van be contra les diarrees. Ben maurs com depuratius i anticatarrals.

Fulles un poc sedoses al tacte, blanetes, amb el contorn asserrat menys a la base.

El meu germà al costat del tronc d'aquesta servera per poder fer nos una idea de com es de gros. Fixeu vos en la corfa gris i clavillada

Copa allargada i voluminosa

Aquest es el fruit, com una pereta menudeta.