Nom botànic: Chamaerops humilis
Noms: Margalló, margallonera, palmito
Familia: Palmae
Descripció: Es tant abundant a les nostres comarques que poca cosa s'ha de dir, es tracta de la única palmàcia que creix lliurement i sense cura de ningú a tota Europa a mes de Phoenix theophrastii o Palmera de Creta escassa i molt localitzada, molt característiques son les fulles en forma de palmito que tant s'han emprat per fer graneres i ramassos per escombrar.
Habitualment el trovarém de mida menuda a causa de la persecució que ha patit, de part del màxim predador que ha habitat aquest planeta, per aprofitar la part mes interna de la seua mèdula - el cogollet- per menjar, actualment com a llepolía només.
Hi han peus mascles i altres femelles, així que no en tots els margallons vorem els menuts dàtils que críen, el quals reben el nom comú de dàtils de rabosa, perque als seus excrements podem vore les restes dels pinyols d'aquests fruits.
El trovarem per totes les contrades montuoses de les nostres comarques a ple sol del qual es tan amant.
A banda de la utilització com aliment i ferramenta, els dàtils esclafats i bullits, es poden fer servir per tallar diarrees i tambe si patiu de incontinencia de orina.
Normalment presenta 4 - 5 troncs eixint junts des de terra, aixó fa que parega mes ample de el que es en realitat. |
Si el deixàrem viure, es faríen com aquest, nosaltres no en coneguem de mes grans, encara que al nord de Marroc abunden a determinats llocs on s'els protegeix. |
Detall del dàtils |
Una magnífica explicació, m'ha encantat. Per cert, no només les raboses mengen margalló. Els cèrvols que hi ha a la reserva de la Casella també ho fan. Sempre m'ha cridat l'atenció això. Res més. Una abraçada. Continueu avant en el blog, És fabulós i molt didàctic.
ResponElimina