Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 6 de novembre del 2013

Serbal comú, Sorbus domestica


Nom botànic: Sorbus domestica L.

Noms populars: Servera, Moixera

Familia: Rosàcies

Descripció:Aquest arbre pot arribar a fer se, com es veu a les imatges, de fins a vint metres d’alçada, de fusta dura i molt preuada.
Ha segut afavorit per la ma dels habitants de les zones on es cría perque els seus fruits han alimentat a moltes persones en altres èpoques, cosa que també ha beneficiat als animalets silvestres, particularment les aus, que així també podíen ser caçades al mateix arbre per alimentar la població humana, el cognom d’un cosí, Sorbus aucuparia, així ens ho desvel·la (aucupare en llatí es caçar aus)
Es cria a les muntanyes en llocs humits i assolellats, però de temperatures relativament baixes.



Les fulles son alternes, imparipinnades i cauen a la tardor i l'hivern, estan formades per parelles de folíols en numero variable.

Les flors son menudes, al voltant de 1,5 cm, en ramellets (corimbe), amb cinc pètals blancs o crema, algunes vegades llaugerament rosats, apareixen en la primavera tardana.

Els fruits son com peretes menudetes, només son mingibles quant han sobremaurat, cosa que abans feien posant los escamapats en llits de palla i coberts amb la mateixa palla de blat o de ordi.
Quant estan ben assaonats, donen un sabor dolç molt agradable, personalment crec que amb contingut alcoholic per la fermentació deguda a la maduració, Xé molt bons!!
Quant a les propietats i virtuts, només dir que menjant els fruitets encara tirantets o verds, van be contra les diarrees. Ben maurs com depuratius i anticatarrals.

Fulles un poc sedoses al tacte, blanetes, amb el contorn asserrat menys a la base.


El meu germà al costat del tronc d'aquesta servera per poder fer nos una idea de com es de gros. Fixeu vos en la corfa gris i clavillada
Copa allargada i voluminosa



Aquest es el fruit, com una pereta menudeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada