Nom botànic: Sorbus domestica L.
Noms populars: Servera, Moixera
Familia: Rosàcies
Descripció:Aquest arbre pot arribar a fer se, com es veu a les imatges,
de fins a vint metres d’alçada, de fusta dura i molt preuada.
Ha segut afavorit per la ma dels habitants de les zones on es cría
perque els seus fruits han alimentat a moltes persones en altres èpoques, cosa
que també ha beneficiat als animalets silvestres, particularment les aus, que
així també podíen ser caçades al mateix arbre per alimentar la població humana, el cognom d’un cosí, Sorbus aucuparia, així ens ho desvel·la (aucupare en llatí es
caçar aus)
Es cria a les muntanyes en llocs humits i assolellats, però de
temperatures relativament baixes.
Les fulles son alternes, imparipinnades i cauen a la tardor i l'hivern, estan formades per parelles de folíols en numero variable.
Les flors son menudes, al voltant de 1,5 cm, en ramellets (corimbe), amb cinc pètals blancs o crema, algunes vegades llaugerament rosats, apareixen en la primavera tardana.
Els fruits son com peretes menudetes, només son mingibles quant han sobremaurat, cosa que abans feien posant los escamapats en llits de palla i coberts amb la mateixa palla de blat o de ordi.
Quant estan ben assaonats, donen un sabor dolç molt agradable, personalment crec que amb contingut alcoholic per la fermentació deguda a la maduració, Xé molt bons!!
Quant a les propietats i virtuts, només dir que menjant els fruitets encara tirantets o verds, van be contra les diarrees. Ben maurs com depuratius i anticatarrals.
Fulles un poc sedoses al tacte, blanetes, amb el contorn asserrat menys a la base. |
El meu germà al costat del tronc d'aquesta servera per poder fer nos una idea de com es de gros. Fixeu vos en la corfa gris i clavillada |
Copa allargada i voluminosa |
Aquest es el fruit, com una pereta menudeta. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada