Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós
Descripció:
Es una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades , amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.
- Fulles ovades a la base, que van fent se mes apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant se cap al cim de la planta on es fan pràcticament sentades.
- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub es d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols te un estam.
- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.
- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final del hivern i florida a partir de finals de març, fins tota la primavera i l’estiu.
Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma de infusió.
Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant se, fins que poc c poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor mes intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau de eficiència que coneguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada