Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 21 de novembre del 2013

CENTRANTHUS RUBER

Nom botànic: Centranthus ruber-Valeriana roja
Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós


Descripció:
    Es una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades , amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.




- Fulles ovades a la base, que van fent se mes apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant se cap al cim de la planta on es fan pràcticament sentades.





- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub es d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols te un estam.



- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.

- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final del hivern i florida a partir de finals de març, fins tota la primavera i l’estiu.

Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma de infusió.

Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant se, fins que poc c poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor mes intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau de eficiència que coneguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada