Nom botànic:
Aristolochia longa L. subsp. Paucinervis (pomel) Batt.
Familia: Aristolochiaceae
Familia: Aristolochiaceae
Etimologia:
Aristos
ve del grec i significa que és util i locheia part,
naixement, aixó es per la utilitzacio que en feien d'ella
antigament.
Paucinervis
del llatí paucus =
poc i nervis = nervis,
açó es, poc nervada per comparació amb altres especies properes
amb nerviacio mes evident.
Es
una planteta rastrera, encara que no es infreqüent vore la recolzada
en alguna rameta veïna.
Les fulles son triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol mes curt que peduncul i ovari junts.
Les fulles son triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol mes curt que peduncul i ovari junts.
Les
flors fan entre 3 i 6 cm de llargària, pedunculades, tubuloses i amb
una làmina que quant ja esta fecundada, tapa la boca de la flor.
Sempre m'ha cridat
l'atenció aquesta menuda i curiosa planteta, la forma de les seues
flors sembla i recorda a algunes plantes carnívores tropicals, però
no, no es així, no mata als insectes sinó que els utilitza per a la
fecundació i per tant la reproducció i la conservació de la
espècie.
Encara que antigament s'ha utilitzat medicinal ment, he de insistir imperiosa ment en desestimar qualsevol ús d'ella ja que te gran potencial tòxic.
Encara que antigament s'ha utilitzat medicinal ment, he de insistir imperiosa ment en desestimar qualsevol ús d'ella ja que te gran potencial tòxic.
Com cada dia de bon de
mati, passege la nostra gosseta Nua per un descampat prou ruderal a
la vora del barranc de Barxeta on es possible trobar moltes plantes no
massa fàcils de vore i una de elles es aquesta que avui vull
presentar.
 |
| Imatge primaveral, acabada de nèixer. |
 |
| Primeres flors |
 |
| Ben plantada...........parant la trampa |
 |
| En el moment àlgid de la formació de la flor, s'adreça cap amunt i es planta ben plantada, això li permet capturar diversos insectes que en tractar de fugir deixaran polen d'altres plantes com ella i la fecundaran |
 |
| La boca de la flor i també internament, disposa de tricomes, una especie de pèls que eviten que puguen fugir els insectes capturats i ajuden a fer lo caure al parany. En la mateixa flor, maduren primer les parts femenines i quant esta fecundada, madura la part mascle productora de polen, evitant així la autopolinizació, això es diu floració Proterògina. |
 |
| Seqüència de la existència d'una flor, pas primer, flor per fecundar. |
 |
| Flor fecundada, noteu com el limbe va tapant la boca i tota ella comença a marcir se. |
 |
| Ja es pot vore com la flor va caiguent i canviant de color i textura, en aquest moment comença la etapa mascle de la flor, produeix el polen i els insectes que encara viuen poden fugir carregats amb destí.......una altra flor i tornar a començar. |
 |
| Aquest es el fruit |
 |
| Més a prop |
 |
| Carabassó li diuen al fruit en recordar una carabasseta o un melonet. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada