Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 22 de maig del 2014

Aristoloquia

Nom botànic: Aristolochia longa L. subsp. Paucinervis (pomel) Batt.
Familia: Aristolochiaceae


Etimologia:
Aristos ve del grec i significa que és util i locheia part, naixement, aixó es per la utilitzacio que en feien d'ella antigament.
Paucinervis del llatí paucus = poc i nervis = nervis, açó es, poc nervada per comparació amb altres especies properes amb nerviacio mes evident.

Es una planteta rastrera, encara que no es infreqüent vore la recolzada en alguna rameta veïna.
        Les fulles son triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol mes curt que peduncul i ovari junts.
        Les flors fan entre 3 i 6 cm de llargària, pedunculades, tubuloses i amb una làmina que quant ja esta fecundada, tapa la boca de la flor.

Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta menuda i curiosa planteta, la forma de les seues flors sembla i recorda a algunes plantes carnívores tropicals, però no, no es així, no mata als insectes sinó que els utilitza per a la fecundació i per tant la reproducció i la conservació de la espècie.

        Encara que antigament s'ha utilitzat medicinal ment, he de insistir imperiosa ment en desestimar qualsevol ús d'ella ja que te gran potencial tòxic.

Com cada dia de bon de mati, passege la nostra gosseta Nua per un descampat prou ruderal a la vora del barranc de Barxeta on es possible trobar moltes plantes no massa fàcils de vore i una de elles es aquesta que avui vull presentar.



Imatge primaveral, acabada de nèixer.

Primeres flors

Ben plantada...........parant la trampa
En el moment àlgid de la formació de la flor, s'adreça cap amunt i es planta ben plantada, això li permet capturar diversos insectes que en tractar de fugir deixaran polen d'altres plantes com ella i la fecundaran
                                   



La boca de la flor i també internament, disposa de tricomes, una especie de pèls que eviten que puguen fugir els insectes capturats i ajuden a fer lo caure al parany.
En la mateixa flor, maduren primer les parts femenines i quant esta fecundada, madura la part mascle productora de polen, evitant així la autopolinizació, això es diu floració Proterògina.

Seqüència de la existència d'una flor, pas primer, flor per fecundar.
                                             

Flor fecundada, noteu com el limbe va tapant la boca i tota ella comença a marcir se.


Ja es pot vore com la flor va caiguent i canviant de color i textura, en aquest moment comença la etapa mascle de la flor, produeix el polen i els insectes que encara viuen poden fugir carregats amb destí.......una altra flor i tornar a començar.
                                   

Aquest es el fruit


Més a prop

Carabassó li diuen al fruit en recordar una carabasseta o un melonet.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada