Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dilluns, 23 de maig del 2016

PASIONÀRIA

NOM BOTÀNIC: PASSIFLORA CAERULEA

FAMÍLIA: PASSIFLORACEAE

NOMS POPULARS: PASIONÀRIA, FLOR DE LA PASSIÓ




                             Feia molts anys que no en veia de Passionària, de menut, quant anava a l'escola dels frares a Carcaixent, entràvem per una porta situada en un carrer sense eixida i al final hi havia una reixa que donava al jardí del "Asilo" i allí emparrada en la tanca i la paret en hi havia una molt vella que quant estava en flor feia les delícies dels xiquets i jugàvem amb les flors a desmuntar les peça a peça, també jugàvem a fer "pipes de fumar" amb un tros de canya fina i la flor del magraner bort, i es que no hi ha millor joguet que el que u mateix construeix quasi del no res, son els primers records que tinc d'aquesta planta.
Ara, a partir d'una informació de l'ama d'un camp de Carcaixent,(moltes gràcies Anna), on ha aparegut, segurament a partir de llavors que contenien unes deixalles, la he pogut fotografiar; abans era relativament freqüent plantar les als jardins i horts tant per les seues propietats com per les flors tan grans i cridaneres, però cada vegada se'n veuen menys.

Es originària de Suramèrica, on es crien diverses especies paregudes i moltes mes varietats, algunes de les quals s'enfilen pels arbres i altres suports fins a trenta cinc metres i floreixen de seguit durant tot l'any.

Les flors, grans com hem dit, d'uns 8-10 cms. consten de cinc sèpals i cinc pètals blancs coronats per una corona de filaments blaus, cinc estams verd-groguenc i tres estigmes violacis, es una flor molt complexa i vistosa i sembla que una de les motivacions per conrear la als jardins era la simbologia   de la passió i mort de Jesucrist, així, la semblança dels filaments blaus amb la corona de espines, els tres estigmes els claus amb que el clavaren a la creu, els cinc estams son les ferides que es diu que va patir i.............en fi, simbolisme religiós.

Jo particularment pense en altres coses, es una planta que s'utilitza molt en herboristería com a sedant i relaxant i també en fàrmacs amb les mateixes propietats.
Un dels seus efectes mes peculiars seria el de calmar els ardors amatoris, pot ser per això es plantava als jardins dels recintes religiosos, i mes encara al Asil, no es la única espècie que s'utilitzava amb aquesta finalitat...................i ho sabem.


Aspecte general del lloc on ha anat a néixer i créixer aquesta preciosa planta

Creix estenent se per terra, però si troba alguna paret, tronc o algun lloc on agafar se, te capacitat per emparrar se i anar cap amunt, de vegades a moltissima alçada

Vos deixe aquestes imatges per si queda alguna cosa per aclarir i si en continua quedant alguna poseu se en contacte amb el mail del blog.













 



Si amplieu amb doble click podreu vore millor els circells que utilitza per agafar se on pot.






 

dissabte, 21 de maig del 2016

ATRACTYLIS CANCELLATA

NOM BOTÀNIC: Atractylis cancellata

FAMÍLIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: CARD ENREIXAT, ENREIXADA




                           Card menudet, d'us 20-30 cm. d'alçada, que arriba a formar tapissos als llocs on no te competència, això es: terres montuoses llaurades i no conreades, clarianes creades per dipositar ruscs d'abelles, a prop dels antics forns de calç, etc.

En aquestes fotografies encara no ha madurat del tot la flor, així no li veiem els sèpals rosats ni els fruits en cipsela, però sí la gelosia que formen les bractees del involucre floral que son una meravella i a qui deuen el nom de enreixada. Ja farem per fotografiar les de forma mes completa, de moment aci teniu aquestes.






divendres, 20 de maig del 2016

PHYLA NODIFLORA

NOM BOTANIC: PHYLA NODIFLORA

FAMILIA: VERBENACEAE

NOMS POPULARS: 


                          Amb motiu d'una visita al embasament de Tous per comprovar les condicions en que es troba de cara a un viatge pel seu interior i els barrancs afluents, em vaig trobar aquesta planteta que em va cridar l'atenció; en hi ha molta, com una estora enorme i de totes les grandàries possibles, des de menuda com una moneda de cèntim fins a mates de un metre d'amplada i les fulles i flors mes grans; desprès de investigar un poc, vaig descobrir el seu nom i la seua història.

Es tracta de una planta introduïda des del continent Americà on es comuna i conviu amb altres parents propis, s'utilitza en jardineria per la resistència en ser trepitjada en caminar sobre ella i s'ha escampat per molts llocs, resisteix be fins i tot les fluctuacions de la làmina d'aigua que la arriba a ofegar, però en baixar el nivell torna a rebrostar o a nàixer de llavor, cosa que no he pogut comprovar encara.

Vos deixe unes fotos per mostrar vos la.













dijous, 19 de maig del 2016

LINUM STRICTUM

NOM BOTÀNIC: LINUM STRICTUM

FAMÍLIA: LINACEAE

NOMS POPULARS: LLINET STRICTE



                               Altra espècie de Llinós silvestre, molt abundant als pedregars i clarianes de les nostres muntanyes, planta menuda i fina que habitualment passa desapercebuda per a la majoria de la gent, no es coneixen o almenys jo no he trobat cap utilitat pràctica en la literatura de la que que jo em nodreixc ni en preguntar als "majors" entesos en la matèria, pero com viu entre nosaltres la portem al blog per presentar vos la.










dimarts, 17 de maig del 2016

CENTAURA

NOM BOTÀNIC: CENTAURIUM QUADRIFOLIUM

FAMÍLIA: GENTIANACEAE

NOMS POPULARS: CENTAURA, FEL DE LA TERRA, PERICÓ ROIG




                             Quant vaig per la muntanya amb gent que no coneix aquesta planteta, sempre faig el mateix per fer la inoblidable, agafe una floreta i desprès de admirar la i ensenyar les seues parts, la faig tastar, per a fer notar i sentir l'amargor intens que produeix al nostre gust, sentit aquest tan mal educat i malcriat i explicar que és per tanta amargor que produeix els efectes estimulants de l'apetit i la millora de la funció digestiva, hepàtica i biliar que ens proporcionen les infusions preparades amb aquesta cridanera mata, així mateix ajuda a les persones amb problemes de diabetis a mantindre a ratlla el sucre massa pujat i sembla ser de bona ajuda en les ferides, cremades i escaldadures en forma de llavats amb la infusió.

Hi ha diverses espècies de Centaura molt semblants entre si, amb caràcters diversos que fa que es consideren especies diferents, però totes es poden utilitzar de la mateixa forma.

Pense sincerament que en aquest cas no paga molt la pena, donada la intenció d'aquest blog, de donar mes dades morfològiques de la espècie ja que amb les fotografies crec que es suficient per conèixer la a ella i les "cosines germanes" i que tot i que la identificacio fora defectuosa res canviaria.














                     De vegades, com es el cas, en trobem amb els pètals d'un color blanc immaculat



Aci les veiem les dos juntes












dilluns, 16 de maig del 2016

BRUC DE GRANERES

NOM BOTÀNIC: ERICA SCOPARIA

FAMÍLIA: ERICACEAE

NOMS POPULARS: BRUC DE GRANERES



                       Arbust alt de fins a 2 metres, nosaltres coneguem exemplars mes alts, de fins a 4 metres d'alçada, es cria als sols descarbonatats i els silícics, a les nostres comarques la trobarem al sols profunds de les valls entre muntanyes.
S'ha utilitzat medicinalment com tots els altres brucs, infeccions urinàries i problemes als ronyons.

Creix entremig de coscoll i llentiscle com podeu vore, prefereix terres amb pocs carbonats i arenes silícies
Exemplar de gran alçada, d'uns 3 metres o mes, fotografiat a les muntanyes del Realenc, prop de les cases de Ribera

Floració en plenitud

Amb mes detall

Estigma peltat, caracteristic de Erica scoparia molt ampliat

Fulles de uns cinc milimetres, revolutes, es a dir enrotllades sobre si mateix tot al llarg de la fulla















diumenge, 15 de maig del 2016

XARA MORISCA

NOM BOTÀNIC: CISTUS CRISPUS

FAMÍLIA: CISTACEAE

NOMS POPULARS: XARA MORISCA, ESTEPA




                              La trobarem florida a la primavera i primers de l'estiu, amb unes grans flors roges i amb aspecte de paper arrugat, quasi sempre amb algun insecte polinizant la o menjant se la directament, habitant de les pastures eixutes, a ple sol, es veïna de orquídies, timons, romers i tots els matolls mes freqüents de les nostres muntanyes i peudemonts, fons de barrancs i costeres empinades.

Jo encara he conegut utilitzar la com a depuratiu i en problemes de la pell en forma de infusions, però es poc emprada, almenys a les nostres comarques.


Mata de no molta alçada-uns 40-70 cms. 

De mes a prop

Aspecte papiraci del pètals

Fulles trinerviades amb el marge ondulat, tota la planta es pelosa








divendres, 13 de maig del 2016

VERBENA

NOM BOTÀNIC: VERBENA OFFICINALIS

FAMÍLIA: VERBENACEAE

NOMS POPULARS: VERBENA, BERBENA



                         A les vores dels camins i sendes de les nostres hortes, als marges i les poques sèquies de terra que encara perduren, es cria esta humil però valuosa planteta, coneguda de sempre per les persones humils però valuoses pels grans coneixements de la natura que els envoltava i de la que formaven part, lluny dels "urbanites" en que ens estem convertint tots a poc a poc, (jo crec que massa depressa).

S'utlitza encara en forma de infusions per "netejar" i depurar el nostre organisme per la acció sobre fetge, ronyons i melsa, així mateix també es feia ús d'ella per a determinats rituals màgics per atreure la felicitat i l'amor a qui els emprava- costum que puc donar fe de que encara te adeptes- collint la la vespra de Sant Joan o la nit abans, d'ahi el nom de les "verbenes" estiuenques, això es el "anar de verbena" original, desprès..............tot un procés de corrupció de les paraules i els conceptes fins a perdre el sentit primari.

                     Per a que la identifiqueu be vos deixe aquestes imatges, feu doble "click" a les fotos per vore ho millor.

Flors en espiga d'un bonic color lila









Fulles oposades profundament lobulades



dijous, 12 de maig del 2016

CAPUTXINA

NOM BOTÀNIC: TROPAEOLUM MAJUS

FAMÍLIA: TROPAEOLACEAE

NOMS POPULARS: CAPUTXINA, MORRITORT D'INDIES, BEQUERA



                          El meu amic Lluís em va donar la informació, (com moltes altres vegades, cosa que li vull agrair), d'aquesta planta a Carcaixent, a un barranc de l'horta que desguassa al barranc de Barxeta i ràpidament me'n vaig anar a vore la. I sorpresa, era una Caputxina, jo encara no l'havía vist al natural, cosa que ja no puc dir.

Natural de Perú, es va introduir a Europa al segle XVII destinada als jardins botànics i com a ornament per la vistositat de la floració, amb grans flors grogues, taronja o d'un roig encès com es el cas de la que tractem.
A les zones on es nativa i comuna i també a les nostres terres des de que es va aclimatar, es consumeix en forma d'ensalades pel seu sabor lleugerament picant i gustós, tant les fulles com les flors.
S'ha emprat com antiescorbutic pel seu contingut en vitamina C i en afeccions respiratòries i urinàries per l'efecte de eixes substàncies picants amb composició rica en sulfats actius sobre la flora dels tractes respiratori, urinari i també intestinal on desenvolupa una interessant acció protectora.

Per la capacitat revulsiva i desinfectant, també s'ha emprat per combatre els problemes del cabell, (caiguda, descamacions, etc.)

Els capolls florals i els fruits es preparen com les tàperes i els taperots o siga amb vinagre i salmorra per afegir a les ensalades o consumir los com a aperitiu.

El primer que crida la nostra atenció son les flors, grans d'uns 6-7 cms. de diàmetre, d'un roig molt viu i consistent i les fulles, peltades, o siga la fulla naix d'un peçó central i creixen com un paraigües, son redones i poden arribar a fer se molt grans si beu i menja bé, es capaç de trescar i enfilar se emparrant se a algun suport.

La veritat es que vore eixe roig encès entremig de tanta verdor estiuenca a aquestes comarques es tot un privilegi.


                       Vos mostre unes quantes fotografies que aniré millorant mes avant.

El lloc on s'ha naturalitzat, segurament a partir de deixalles d'algun jardí particular

Vista zenital

Flor amb un espoló quasi horitzontal

Fulla vista des de la part inferior on podem vore la disposició dels nervis i el creixement de la fulla des de el bell mig de la làmina foliar, tal com un paraigües

Vista de la part superior