FAMÍLIA: PASSIFLORACEAE
NOMS POPULARS: PASIONÀRIA, FLOR DE LA PASSIÓ
Feia molts anys que no en veia de Passionària, de menut, quant anava a l'escola dels frares a Carcaixent, entràvem per una porta situada en un carrer sense eixida i al final hi havia una reixa que donava al jardí del "Asilo" i allí emparrada en la tanca i la paret en hi havia una molt vella que quant estava en flor feia les delícies dels xiquets i jugàvem amb les flors a desmuntar les peça a peça, també jugàvem a fer "pipes de fumar" amb un tros de canya fina i la flor del magraner bort, i es que no hi ha millor joguet que el que u mateix construeix quasi del no res, son els primers records que tinc d'aquesta planta.
Ara, a partir d'una informació de l'ama d'un camp de Carcaixent,(moltes gràcies Anna), on ha aparegut, segurament a partir de llavors que contenien unes deixalles, la he pogut fotografiar; abans era relativament freqüent plantar les als jardins i horts tant per les seues propietats com per les flors tan grans i cridaneres, però cada vegada se'n veuen menys.
Es originària de Suramèrica, on es crien diverses especies paregudes i moltes mes varietats, algunes de les quals s'enfilen pels arbres i altres suports fins a trenta cinc metres i floreixen de seguit durant tot l'any.
Les flors, grans com hem dit, d'uns 8-10 cms. consten de cinc sèpals i cinc pètals blancs coronats per una corona de filaments blaus, cinc estams verd-groguenc i tres estigmes violacis, es una flor molt complexa i vistosa i sembla que una de les motivacions per conrear la als jardins era la simbologia de la passió i mort de Jesucrist, així, la semblança dels filaments blaus amb la corona de espines, els tres estigmes els claus amb que el clavaren a la creu, els cinc estams son les ferides que es diu que va patir i.............en fi, simbolisme religiós.
Jo particularment pense en altres coses, es una planta que s'utilitza molt en herboristería com a sedant i relaxant i també en fàrmacs amb les mateixes propietats.
Un dels seus efectes mes peculiars seria el de calmar els ardors amatoris, pot ser per això es plantava als jardins dels recintes religiosos, i mes encara al Asil, no es la única espècie que s'utilitzava amb aquesta finalitat...................i ho sabem.
Aspecte general del lloc on ha anat a néixer i créixer aquesta preciosa planta |
Creix estenent se per terra, però si troba alguna paret, tronc o algun lloc on agafar se, te capacitat per emparrar se i anar cap amunt, de vegades a moltissima alçada |
Vos deixe aquestes imatges per si queda alguna cosa per aclarir i si en continua quedant alguna poseu se en contacte amb el mail del blog.
Si amplieu amb doble click podreu vore millor els circells que utilitza per agafar se on pot. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada