FAMÍLIA: TROPAEOLACEAE
NOMS POPULARS: CAPUTXINA, MORRITORT D'INDIES, BEQUERA
El meu amic Lluís em va donar la informació, (com moltes altres vegades, cosa que li vull agrair), d'aquesta planta a Carcaixent, a un barranc de l'horta que desguassa al barranc de Barxeta i ràpidament me'n vaig anar a vore la. I sorpresa, era una Caputxina, jo encara no l'havía vist al natural, cosa que ja no puc dir.
Natural de Perú, es va introduir a Europa al segle XVII destinada als jardins botànics i com a ornament per la vistositat de la floració, amb grans flors grogues, taronja o d'un roig encès com es el cas de la que tractem.
A les zones on es nativa i comuna i també a les nostres terres des de que es va aclimatar, es consumeix en forma d'ensalades pel seu sabor lleugerament picant i gustós, tant les fulles com les flors.
S'ha emprat com antiescorbutic pel seu contingut en vitamina C i en afeccions respiratòries i urinàries per l'efecte de eixes substàncies picants amb composició rica en sulfats actius sobre la flora dels tractes respiratori, urinari i també intestinal on desenvolupa una interessant acció protectora.
Per la capacitat revulsiva i desinfectant, també s'ha emprat per combatre els problemes del cabell, (caiguda, descamacions, etc.)
Els capolls florals i els fruits es preparen com les tàperes i els taperots o siga amb vinagre i salmorra per afegir a les ensalades o consumir los com a aperitiu.
El primer que crida la nostra atenció son les flors, grans d'uns 6-7 cms. de diàmetre, d'un roig molt viu i consistent i les fulles, peltades, o siga la fulla naix d'un peçó central i creixen com un paraigües, son redones i poden arribar a fer se molt grans si beu i menja bé, es capaç de trescar i enfilar se emparrant se a algun suport.
La veritat es que vore eixe roig encès entremig de tanta verdor estiuenca a aquestes comarques es tot un privilegi.
Vos mostre unes quantes fotografies que aniré millorant mes avant.
 |
| El lloc on s'ha naturalitzat, segurament a partir de deixalles d'algun jardí particular |
 |
| Vista zenital |
 |
| Flor amb un espoló quasi horitzontal |
 |
| Fulla vista des de la part inferior on podem vore la disposició dels nervis i el creixement de la fulla des de el bell mig de la làmina foliar, tal com un paraigües |
 |
| Vista de la part superior |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada