Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimarts, 19 de novembre del 2013

DIGITAL, CLAVELLINERA BORDA

Digitalis obscura L.
Noms: Corregía, Crujía, Didalera negra, Clavellinera borda
Familia: Scrophulariceae
Forma vital: Camèfit

Descripció: Mata amb una o varies tiges, dures i fibroses a la base, de vegades de mes d'un metre d'alçada, de color rogenc.
Es una planta perenne, amb les fulles mes abundants com mes amunt de la tija fins a la espiga floral.
Fulles allargades, de consistència coriàcia, es a dir -correjonoses-, lluentes i amb el marge sencer, acabades en punta aguda i corbada cap avall, les de la base ja mortes encara que presents.
Flors en raïm, totes orientades cap el mateix costat de la tija, cada tija cap on vol dins de la mateixa mata, es a elles a qui deu el nom de Didalera o Digital degut a la semblança amb un didal dels de cosir.
Fruit en forma de càpsula picuda.


Bicorp, rambla de la Molinera


          Es cría als pedregals com els llits de les rambles i les terres on es crien les oliveres, margosos o calcaris, marges de camps de secà, i vores de camins, floreix a la primavera.
Flors en primavera i fruits ja secs del any anterior
Usos i virtuts: De sempre s'ha emprat per curar ferides i nafres, abans quasi tots els llauradors la coneixíen perque era una herba que podía ser de gran ajuda si en plena feina es tallaven o es feien mal a causa d'un colp, llavors l'aplicaven ben picadeta al lloc on interesava, el mateix pero en infusió ho posaven a les caballeríes i els bous per curar les ferides que es feien els aparells de llaurar i s'engangrenaven.
Hem de parar atenció en que estem tractant d'una planta molt potent i tòxica, molt capaç de matar una persona si abusa d'ella, així que només els especialistes, coneixedors dels seus efèctes son qui han de proposar el seu ús si fóra precís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada