Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 23 de maig del 2018

LA GRASSETA.- PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

FAMILIA: LENTIBULARIACEAE

NOM BOTANIC: PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

NOMS POPULARS: GRASSETA, TIRANYA
                         



            
                             

Una de les sorpreses més grans de la meua vida personal i professional, va ser el dia que em vaig trobar de cara i de sobte amb aquesta humil, però especial planteta, va ser passejant amb el caiac per l'embassament de Tous, el nivell de l'aigua era altíssim i això feia que les grans parets verticals i fins i tot extra-plomades d'un afluent del Xúquer, l'Escalona, resultaren més accessibles per a  veure la vida que tenien, era, per a mi, que tantes vegades ho havia recorregut amb nivells de trenta metres més avall, com anar més que navegant, volant a prop d'aquell frontó inaccessible fins ara. Imagineu com em vaig quedar en descobrir la Pingüicula, una planta que m'encisa des de fa més de quaranta anys que la conec. No se'n coneixen al País Valencià més que uns pocs exemplars d'una altra espècie reconeguda ara mateix com P.saetabensis i amb unes condicions paupèrrimes, a punt de morir-se de no have-se intervingut amb repoblacions dels experts de la Universitat d'Alacant; davant de mi en tenia milers i milers d'exemplars, milers de Grassetes, totes juntes, en visites posteriors, he trobat altres indrets a prop amb més poblacions. Aquestes naixien d'un clivell horitzontal que sumava aigua, és el seu hàbitat propi. Nosaltres l'hem vist a molts llocs, però més freds i humits que la zona on es troba  aquesta població.
He anat moltes més vegades a visitar les i fins i tot he trobat a prop, en un altre barranc, altres colònies i he sigut testimoni en primeríssima persona d'escenes increïbles, que hauran vist molt poques persones, he vist com una sargantana li furtava algun mosquitet per esmorzar, com els caballets (les libèl·lules), també li'n furtaven i fins i tot els avions roquers (una espècie d'oronella), si jo no ho haguera vist, no ho haguera cregut mai, un espectacle emocionant.
Com haureu intuït, és una planta que s'alimenta de xicotets insectes que s'apeguen a les fulles, que estan cobertes per una substància apegalosa que a més s'encarrega de "digerir-los" i mitjançant unes glàndules especials, absorbeix els sucs nutritius, això mateix fa amb el pol·len que vola per l'aire i amb tota cosa digerible, és una planta carnívora, simplement al·lucinant.



En flor, fixeu-vos en els "bixets" apegats a punt de ser "delícies per a Pingüicula".

1 comentari:

  1. En llegir l'escrit m'has fet sentir l'emoció que segurament experimentaries tu al descobrir-la. Enhorabona, Vicent

    ResponElimina