Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 21 de novembre del 2018

Alkanna tinctoria

NOM BOTÀNIC: Alkanna tinctoria

FAMÍLIA: Boraginaceae

NOMS POPULARS: Palometa de tintes, Poteta de colom


                      És una planta perenne que viu en sols descalcificats i arenes silícies formant rodalets de matetes baixes amb tiges curtes, peloses, sense ramificacions, les fulles són lanceolades sense pecíol amb pèls curts i tacte sedós, les basals oblanceolades i tacte un poc més aspre.

Les flors es disposen en cima quasi escorpioide i són d'un intens color blau, molt cridaneres.

El nom popular ja ens apropa als usos que ha tingut, és a dir parlem de una planta utilitzada per a tintar de color roig el fil, roba, etc. 

Galeria de fotos

Fotografiada en un talús arenós






Detall de la cima floral

Detall de les fulles basals

dijous, 11 d’octubre del 2018

Bellis sylvestris

NOM BOTÀNIC: Bellis sylvestris

FAMÍLIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: Margarida silvestre, Margarida de tardor



                      Quan va desapareixent la calor de l'estiu i comença a fer alguna tronada i amb ella el cel ens regala alguna pluja, van minvant moltes de les plantes primaverals i estiuenques i fent-se tot el paisatge ms gris, però és quan mamprenen a florir aquestes floretes o millor dit aquests capítols florals alegrant-nos la vista..........i l'ànima i fins i tot l'estómac, ja que són mengívoles tant les flors com les fulles.
Medicinalment, s'han emprat per a les malalties de la pell en ús intern i extern com ara blefaritis, conjuntivitis, ferides, irritacions de la pell, etc., també com anticatarral i contra la tos a més de ser un bon diürètic.

Es cria als llocs un poc humits, a les clarianes i matollars poc densos.
No vaig a fer més comentaris sobre la descripció de la planta, crec que les fotos ja ens diuen suficient i no m'agrada ser pedant, aquest sempre ha sigut un blog divulgatiu i per a qualsevol persona amb curiositat per la Natura

30 cm d'alçada, la roseta basal uns 10 cm. 


Detall d'un capítol floral d'uns 3-4 cm d'ample


Roseta basal


dimarts, 2 d’octubre del 2018

Narcís de tardor

NOM BOTÀNIC: Narcissus obsoletus

FAMÍLIA: Amaryllidaceae

NOMS POPULARS: Estrelletes de tardor, Narcís de tardor



                         A finals de Setembre o primers d'Octubre, sobretot si ha plogut prou com es el cas enguany, broten amb força aquestes precioses floretes com si foren estreles terrestres enmig del verd suculent; naixen i creixen en les parts baixes d'alguns barrancs en aquest cas de Carcaixent on solem passejar amb la nostra gossa Nua, la meua estimada companya Carme i jo mateix alenant el tebi aire i els aromes de tota la Natura que ens dona la Vida.

És una planteta bulbosa com les cebes, allò que els botànics diuen un Geòfit. Floreix i després naixen les fulles que alimentaran el bulb i ja en temps més freds s'asseca i fins a l'any vinent si és procliu.

Habitat

La corona ataronjada i amb aquesta forma peculiar són les característiques millors per a identificar la a simple vista, però ens hem d'assegurar amb més detalls que no cal a especificar per no equivocar-nos, jo l'he pogut disseccionar per assabentar-me correctament i evitar errors.


Vista zenital, allò que en fotografia es diu un "picado"

A simple vista, un altre detall que pot ser insignificant ens dona una altra "pista" per distingir aquesta espècie de N. serotinus que és molt pareguda ens el dona el tub que és recte i només s'eixampla a 'arribar als tèpals

FENOLL DE PORC

NOM BOTÀNIC: PEUCEDANUM OFFICINALE SUSP. ALBUM

FAMÍLIA: Umbelliferae




                         Rara i escassa umbel·lífera que hem pogut observar a comptats llocs de les muntanyes de Carcaixent, és una planta perenne amb un rizoma llenyós segons ens indica Flora Ibèrica (ja que jo soc del tot contrari a arrancar cap planta encara que siga per estudiar la), sembla així mateix que es considera una panacea medicinal, encara que no desproveïda d'alguna certa toxicitat.

Peucedanum officinale ssp. album
Una història de descobriment personal.
Em considere a mi mateix un bon coneixedor de les plantes que m'envolten, he fet una llarga caminada,- sempre en companyia de la meua estimada Carme, còmplice de Vida i Experiències-, durant més de quaranta anys, i he anat desvetlant i descobrint-me a mi mateix els secrets de les plantes i la Natura en tots els seus aspectes, però el que vull contar és una altra cosa més personal, vull contar l'emoció de la Troballa, i el posterior resseguiment quasi detectivesc d'una planta que em va desenquadernar i finalment el darrer resultat tan satisfactori.
L'any 2016 es va cremar i carbonitzar tota la Serralada de les muntanyes de Carcaixent, tot el terme muntanyenc del poble!!!!!!!...........No vaig tornar a anar fins molts mesos després, quan ho vaig fer, vaig anar a un barranc molt especial, un lloc on anava el Sr. Vicent, pastor i herbolari antic, a collir espart per a fer cordeta i tot el que ell sabia fer que era molt, cabassos, espardenyes, cordell, llata, sàries, cistelles, fregalls i tot un munt d'utensilis per als quefers quotidians.
En aquest barranc hi viuen i creixen moltes plantes que no es troben a altres llocs del terme i per a mi és especial, en una de les visites que hi vaig fer, a controlar un arbret també molt especial, em vaig parar a vore una mata que coneixia d'altres llocs del terme, però a la que no havia fet molt de cas per això, per coneguda, però aquesta estava en flor, feia una oloreta estupenda, escampava feromones per tot arreu i en poques paraules, jo crec que estava donant-se a conéixer, dient- me bon dia a mi també, és clar, a mi em va commoure i em vaig interessar molt, la vaig fotografiar extensament com un fotògraf treballa amb els seus models, ara així, ara d'altra forma, per damunt, per davall, tots els enquadres possibles, sabia quina planta era així que vaig fer moltes consultes a tots els llocs on es podia consultar, llocs de confiança, professionals de la botànica i fins i tot a Tono (ell ja sap qui és, salutacions Tono), un professor de la Universitat d'Alacant a qui encara avui mateix li consulte els meus dubtes, però no vaig poder avançar més que el que ja sabia, la qüestió era que les característiques del Peucedanum, que és la planta de la qual parle, no quadraven en el que jo tenia davant dels nassos, mai millor dit, ho dic perquè la planta és aromàtica i aquesta era una de les característiques que no quadraven, això i que les flors eren blanques i no grogues com les determinacions i estudis que existien deien i les descripcions feien notar, per moments em sentia decebut, intranquil, no podia saber quina espècie era, però al final vaig claudicar i la vaig tractar com a Peucedanum officinale com aquell que parla amb la boca xicoteta, quasi sense voler pronunciar el nom, com si no volguera que em sentiren, i això que només m'ho dia a mi mateix, al final la vaig incorporar al blog que duc endavant amb aquell nom. Dos anys em va costar de posar.
No fa molt, amb el confinament que vam patir, em vaig afegir a una ret social de les que sempre he sigut enemic acèrrim i mira per on, un dia vaig i penge unes fotografies d'aquesta espècie; al cap d'un temps rep un missatge d'un investigador botànic (gràcies Javier, tu ja saps qui ets), dient-me i aportant-me informació de la màxima fiabilitat que aquella era una subespècie d'aquell Peucedanum que tant de mal de cap em va donar, les conclusions eren de no feia gaires mesos sembla, doncs bé, allò em va llevar de sobte tot el pes de damunt, aquella conclusió última em va alleugerar l'ànima de tal manera que vaig sentir una explosió vital enorme, com el final d'un castell de focs d'artifici, per acabar i arribat a aquest moment, només em queda que agrair a tots aquells que comparteixen coneixements de forma altruista i a vosaltres si heu arribat al final d'aquest escrit.
Vicent Galán.


Tiges i floració molt semblants al més conegut Fenoll

Fulles estretament linears molt característiques

Floració i principis de fructificació
                                                                                                       
Detall de les flors
Detall dels capollets florals
Fruits madurant
Fruits quasi madurs
Fruits ja madurs
Aquests ja els he recollit i disseminat a prop de la planta mare
Fruits sobre paper mil·limetrat per observar millor la grandària

dijous, 14 de juny del 2018

PULICARIA ODORA

NOM BOTÀNIC: Pulicaria odora

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOM POPULAR: HERBA PUCERA




                             Present a la nostra comarca sense ser abundant, però prou corrent, es cria a les ombries més humides i fresques, a mi em sembla que li agrada més la terra descarbonatada i rica en silicats, allà on les molses tenen més esplendor.
A ' hivern treu una roseta de fulles d'un pam de llargada i de dos o tres dits d'amplada, grosses però suaus i cotonoses pel revers, quasi sempre als peus dels llocs més humits, així passa mesos, alimentant el seu rizoma i proveint reserves per a la floració que es produeix a finals de primavera que és quan cria una tija de 40-50 cm d'alçada amb unes fulles que l'abracen.
Les flors naixen al capdamunt d'aquesta tija i fan dos o tres cm de diàmetre, són compostes de flors tubulars les centrals i les més exteriors que són ligulades i que acaben pesant tant que la rameta acaba penjant de vegades fins a tocar terra.

Aspecte general

Detall de la flor

Les fulles que naixen de la tija son abraçadores

Fulles basals, tija amb les fulles pròpies i calze

Fulles de la roseta, aquestes, les últimes de la temporada

dimarts, 12 de juny del 2018

ULMUS LAEVIS

NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS

FAMÍLIA: ULMACEAE




                          Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon matí a vore si el podia trobar, per tindre un millor coneixement de l'espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou bé, el vaig trobar al primer intent.

Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que és un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no és gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutém ???), però com està a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, és de esperar que haja aprofundit les arrels fins a trobar aigua en abundància, és fèrtil, ja que en un reduït trosset de terreny, hi ha altres com ell però més menuts i sembla que són fills d'aquest.
Ulmus laevis és un arbre present a tota Europa, a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no està aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement és una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora d'una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir-me a pensar que no fora plantat, de moment creurem al senyor Rios, que sap més que jo, però mantinc el meu dubte.

I de totes maneres menuda troballa !!!!!  Sinceres felicitacions a tot l'equip d'investigació.

                   Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que són el doble de grans que altres Oms, açò quan no te flors o fruits perquè, si és així, ja no hi ha cap dubte, les flors són les úniques dels Oms que són pedunculades, les de tots els altres no ho són i és un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquests són a més de pedunculats, també ciliats, és a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible. 

Ací teniu unes imatges no molt bones per l'època que les vaig fer i el dia que feia.



















dimecres, 23 de maig del 2018

LA GRASSETA.- PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

FAMILIA: LENTIBULARIACEAE

NOM BOTANIC: PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

NOMS POPULARS: GRASSETA, TIRANYA
                         



            
                             

Una de les sorpreses més grans de la meua vida personal i professional, va ser el dia que em vaig trobar de cara i de sobte amb aquesta humil, però especial planteta, va ser passejant amb el caiac per l'embassament de Tous, el nivell de l'aigua era altíssim i això feia que les grans parets verticals i fins i tot extra-plomades d'un afluent del Xúquer, l'Escalona, resultaren més accessibles per a  veure la vida que tenien, era, per a mi, que tantes vegades ho havia recorregut amb nivells de trenta metres més avall, com anar més que navegant, volant a prop d'aquell frontó inaccessible fins ara. Imagineu com em vaig quedar en descobrir la Pingüicula, una planta que m'encisa des de fa més de quaranta anys que la conec. No se'n coneixen al País Valencià més que uns pocs exemplars d'una altra espècie reconeguda ara mateix com P.saetabensis i amb unes condicions paupèrrimes, a punt de morir-se de no have-se intervingut amb repoblacions dels experts de la Universitat d'Alacant; davant de mi en tenia milers i milers d'exemplars, milers de Grassetes, totes juntes, en visites posteriors, he trobat altres indrets a prop amb més poblacions. Aquestes naixien d'un clivell horitzontal que sumava aigua, és el seu hàbitat propi. Nosaltres l'hem vist a molts llocs, però més freds i humits que la zona on es troba  aquesta població.
He anat moltes més vegades a visitar les i fins i tot he trobat a prop, en un altre barranc, altres colònies i he sigut testimoni en primeríssima persona d'escenes increïbles, que hauran vist molt poques persones, he vist com una sargantana li furtava algun mosquitet per esmorzar, com els caballets (les libèl·lules), també li'n furtaven i fins i tot els avions roquers (una espècie d'oronella), si jo no ho haguera vist, no ho haguera cregut mai, un espectacle emocionant.
Com haureu intuït, és una planta que s'alimenta de xicotets insectes que s'apeguen a les fulles, que estan cobertes per una substància apegalosa que a més s'encarrega de "digerir-los" i mitjançant unes glàndules especials, absorbeix els sucs nutritius, això mateix fa amb el pol·len que vola per l'aire i amb tota cosa digerible, és una planta carnívora, simplement al·lucinant.



En flor, fixeu-vos en els "bixets" apegats a punt de ser "delícies per a Pingüicula".

dimecres, 18 d’abril del 2018

Orchis champagneuxii

NOM BOTÀNIC: Orchis champagneuxii

FAMÍLIA: ORCHIDACEAE



                            Orquídia molt escassa, difícil d'observar a les nostres muntanyes, jo no l'he vist consignada a la zona per cap autor encara, així que pot ser primera cita per aquesta espècie a la nostra comarca.

Ací vos deixe aquestes imatges perquè l'observeu bé.






















dijous, 5 d’abril del 2018

MARGARIDA FINA

NOM BOTANIC: Leucanthemum gracilicaule

FAMILIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: MARGARIDA FINA, MARGARIDA DE RUNAR









BRUC DE RIU

NOM BOTÀNIC: Erica erígena

NOMS POPULARS: Bruc de riu, Petorret de riu

FAMÍLIA: ERICACEAE



                              Molt menys freqüent que altres espècies del mateix gènere, la trobarem sempre a prop de l'aigua,(aquest exemplar és de Navalón),  nosaltres sempre l'hem vist a les vores de barrancs de muntanya amb aigua corrent o a les clotxes amb aigua o humitat abundant, es pot confondre amb E. multiflora, però aquesta bruguera té les flors més grans i quasi sempre en una disposició lateral.
Pel fet que els seus requeriments són una mica especials, no abunda, encara que no ès escassa, quan als usos podem dir que són els mateixos de les altres espècies d'Ericàcies.


Aquest bruc de riu tindrà un metre d'alçada, però en coneguem de fins a tres metres 

Es pot veure la disposició lateral en la rama de les flors
                                   
Floració

Flors amb mes detall