Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 13 d’abril del 2016

ABELLERA

NOM BOTÀNIC: Ophrys apífera

FAMÍLIA: Orchidaceae

NOMS POPULARS: ABELLERA




                         Viu als clars dels matollars de les nostres muntanyes, allà on rep el sol amb potència, fa una tija d'uns 30 cms. i com altres espècies del mateix gènere, imita el cos d'un insecte per ser fecundada en enganyar lo i copular amb ella, transmetent li el pol·len que prèviament ha arreplegat d'una altra flor semblant. Genial.
El dibuix que presenta es únic i cadascuna en fa un específic, sempre dins del model comú a totes elles.
Com no cal mes descripció, vos deixe unes fotografies que serviran perfectament per que la pugueu identificar.




















ABELLERA GROGA

NOM BOTÀNIC: Ophrys lutea 

FAMÍLIA: Orchidaceae

NOMS POPULARS: ABELLERA GROGA




                     Orquídia preciosa com totes aquestes flors disfressades d'insecte per a ser fecundada pel pol·len amb que van carregats els borinots, abellots i altres animalets semblants en anar sucant de flor en flor, meravella que la evolució ens ofereix.
Com altres plantes del mateix  genere, treu una tija de entre 6-7 fins a 10-12 cms. del tubèrcul principal.






OLIVARDA

NOM BOTÀNIC: DITTRICHIA VISCOSA

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOMS POPULARS: OLIVARDA, JULIVARDA



                               Planta molt abundant als runars i terres remogudes, coneguda pels efectes antiinflamatòris i antireumàtics que ens proporciona la seua infusió aplicada en forma de compreses i també en les dolències dels ronyons, útil contra el paludisme i com a repel·lent de mosquits, encara que poc a poc, com passa amb tantes herbes i coneixements, va perdent se l'ús, abandonada per l'ignorància i l'esnobisme.

Es una mata gran de mes d'un metre d'alçada, perenne, amb rames ascendents rectes i fulles nombroses alternes peloses i apegaloses amb olor que recorda la resina, que abracen una tija llenyosa. Floreix al estiu i la tardor amb una explosió de flors d'un groc viu i lluent molt aparent.
La millor descripció les fotografies que vos mostre.



En un dels seus habitats
       
Floració en panícula quasi piramidal

Fulles amb el marge lleugerament serrat i l'envers pelós, tota la planta es apegalosa.

Capítol floral amb flors hermafrodites menys les del extrem, ligulades, que son femenines

Una altra vista

Arribant al final del cicle vegetatiu amb els fruits voladors a punt d'abandonar la mata mare

Els fruits consten de la llavor i aquest plomall, el vilà, que li permet allunyar se gràcies al vent i arrelar en altres llocs

Al final, de la flor només queda el que vegeu ací. 

dilluns, 11 d’abril del 2016

HERBA DE CAMPANAR

NOM BOTÀNIC: CYMBALARIA MURALIS

FAMÍLIA: SCROPHULARIACEAE

NOMS POPULARS: HERBA DE CAMPANAR, PICARDIA



                           Es una herbeta que sempre vorem a prop de nosaltres, als vells i clavillats murs de les cases mes antigues, als corrals i les construccions abandonades al oblit.
Plantada com ornamental, es originària del sud dels Alps i de la península italiana, s'ha naturalitzat sense majors problemes i avui es prou comú trobar se la als centres històrics de les nostres ciutats i pobles o com es el cas de les fotografies, arrelades al tronc d'un datiler.

Es útil com a font de vitamines i s'ha utilitzat en amanides i bullitòris i també en infusió.




Al Parc "Rosa" de Carcaixent la gent les agafa per criar les a casa amb finalitat ornamental

Sempre queda un poc d'humitat i matèria orgànica al tronc que li facilita la existència

Buscant pujar cap amunt, normalment aquesta rameta la voríem penjar de la resta de la mata

Fulles lobulades sense pels

Les flors poden ser de diferents tonalitats, rarament blanques com aquesta

Aquestes son les mes comunes

Detall de la flor

Ja amb fruit, activa una estratègia consistent en acostar lo al tronc on podrà deixar les llavors per facilitar li l'arrelament.

divendres, 8 d’abril del 2016

BLAVETS- VERÒNICA


NOM BOTÀNIC:  VERÒNICA POLITA

FAMÍLIA: SCROPHULARIACEAE

NOMS POPULARS: BLAVETS


               Ja al final del hivern i durant tota la primavera, descobrirem aquesta diminuta flor d'un delicat color blau, menuda com un pésol, però enorme quant a la preciositat que transmet, un pessiguet de perfecció.
Es cria als camps i jardins i a quasi tots els llocs remoguts i alterats i es freqüent trobar la per tot arreu, es de talla menuda, 10-15 cms. d'alçaria, amb fulles oposades, arrodonides, de marge dentat i prou peludes.
Sense descartar res, jo no li conec cap us medicinal, però la observació només ja paga la pena.