Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dilluns, 24 de novembre del 2014

BOLET DE TINTA

NOM BOTÀNIC: Coprinus comatus

FAMÍLIA: Agaricaceae




                        Aquest bolet ja fa anys que es cria a algunes "rodones" d'entrada a Carcaixent, l'hem vist a la tardor i també a primavera, tot i ser freqüent, no es gens habitual vore'l per aquestes terres, però mira tu on ha anat a parar!!!.
Es mingible, nosaltres l'hem tastat i té un sabor com els xampinyons poc dalt o baix, sempre que siga acabat de eixir perquè es fa roin amb facilitat i aleshores es tòxic.

Dir com curiositat que un cosí d'aquest bolet, C. atramentarius, es antialcoholic perquè si en mengen, i bevem alguna beguda amb alcohol, ens produeix una forta reacció que ens pot alarmar, aquesta situació pot durar 4-5 dies.
Igual pot ser útil en algun cas.

Ací teniu una sèrie de fotos on es pot vore el procés de descomposició, cosa per altra part necessària per esporular i reproduir se.
                           









                                     





dijous, 20 de novembre del 2014

Cogombre bort

NOM BOTÀNIC: ECBALLIUM ELATERIUM

FAMÍLIA: CUCURBITACEAE

NOMS POPULARS: COGOMBRE BORT O DEL DIMONI



                        Planta procumbent, es a dir, que s'escampa per terra com les carabasseres, de la que es família, hi han peus mascles, peus femelles i peus amb flors mascles i flors femelles a la mateixa mata.
Es cria pels runars, marges de camins, etc.
Aquesta planta es coneguda pels seus fruits esclafidors quant estan ben madurs, i es que si intentes agafar ne un produeix una sortida "explosiva" de les llavors, estratègia que utilitza per escampar les lluny de la planta mare, si vegeu alguna vegada aquest cogombre fructificat agafeu un fruit madur i ho comprovareu.
Resulta tòxic per les propietats purgants extremes que sol causar en el nostre organisme, així que nomes per a conèixer i gastar una brometa a qui no ho conega, es sorprenent.


Fotografiat al llit del riu Albaida al pas per Castelló de la Ribera


Fulles triangulars, grosses i peludes per l'envers


Detall de la flor


Fruit madurant quasi a punt d'esclafir 







dilluns, 17 de novembre del 2014

SOROLLER.-

NOM BOTÀNIC: Crataegos azarollus

FAMÍLIA: Rosaceae

NOMS POPULARS: SOROLLER





Delicioses fruites d'abans, de sempre, aniquilades per l'agricultura moderna que només pensa en el benefici econòmic, el Soroller es un arbret fruiter de mida mitjana, jo n'he vist de 6-7 metres d'alt, suporta be les sequeres i la intempèrie, també les poques atencions dels llauradors, ell sempre compleix i dóna fruits. El coneguem des de que érem xiquets i hi havien poques llepolies i menjàvem Gínjols, Tramussos, mesuretes d'Olives, Xufes arremullades i també les Sorolles, que eren de les preferides pot ser perquè la temporada de menjar ne era curta, ja dic, delicioses, si en trobeu proveu les i ja em direu


A collir..........

                                                                      

Detall de les fulles.


No direu que no tenen aspecte abellidor.

                              Parlant amb gent del camp i preguntant sempre per plantes rares i arbres especials per la seua singularitat, un amic, Joan, ens va parlar d'un Soroller molt gran que hi viu al terme de Carcaixent i varem anar a visitar lo pensant que seria un bon exemplar, però no ens esperàvem el que ens varem trobar, un Soroller de mides importants, en mesurar lo ho varem tindre clar, fa 154 cms. a la base i 121 cms. just per davall del creuer, el mes gran que jo haja vist mai en directe.
L'exemplar en qüestió esta situat a un camp de tarongers i aquest es el problema, sembla que esta en perill perquè ja li han tallat tota la part superior, i li han plantat tarongerets a la vora i si els fa ombra............por tinc.

Com seria abans de tallar lo??
                    Vos deixe unes fotos per que es feu una idea





                                   
                                      



                              Ja posats a vore Sorollers, ací en teniu un altre, aquest esta empeltat sobre Crataegus monogyna i com es cria ell a soles, esta rebordonint se i creixent més com a Garbuller (C. monogyna) que com a Soroller, d'ahí els fruitets diferents del soroller que es poden observar a la part de baix a l'esquerra.



Feu un "clik" damunt les fotos per ampliar les i ho voreu millor tot.















dissabte, 15 de novembre del 2014

JONÇA

NOM BOTÀNIC: APHYLLANTHES MONSPELIENSIS

FAMÍLIA: LILIACEAE

NOMS POPULARS: JONÇA, JONQUET




                             A la primavera ens mostra les seues flors, abundants, omplint tot el paisatge d'un blau ben patent, a la vora de les sendes de muntanya, a sol i ombra, per tot arreu. Viu als prats secs i pedregosos ben il·luminats i a les clarianes dels boscos, sempre o quasi en terres riques en calç.

Es una planta rizomatosa, es a dir, es manté viva refugiant se a dins de la terra i florint quant  l'oragte li es favorable, aleshores trau unes tiges fines, sense fulles, d'uns dos pams de llargues, acabades en dos o tres capollets que en obrir se deixaran a la llum tot el seu atractiu.


Ací vos deixe unes fotos de les flors per conèixer la millor.






FLOR DE LA VIUDA

NOM BOTÀNIC: Trachelium caeruleum

FAMÍLIA: Campanulaceae


NOMS POPULARS: FLOR DE LA VIUDA






                              Estic segur que molts la coneixereu encara que siga de vista perquè en flor es molt cridanera, tant pel seu color blau com per la forma de parasol  que forma el conjunt de les menudes floretes.
Es cria a les ombries i els llocs humits, fins i tot als paretons que traspuen humitat, també a les fonts i les vores de les sèquies de terra i dels rius i rambles.

Es objecte de cultiu com a planta ornamental.

Quant a les propietats terapèutiques, les fulles sembla que s'han emprat en us extern com antiinflamatòries, pràctica que jo no he conegut en tots els anys que estem dedicats a la Herboristería, que en son molts.

Planta amb la base llenyosa, de fins a un metre d'alçària, amb fulles lanceolades lleugerament serrades.

Flor en corimbe (la forma que adopta tota la inflorescència), tot un ramell de flors

Flors amb corol·la tubulosa, i estigma que la sobrepassa llargament 


dilluns, 27 d’octubre del 2014

TIL·LER

NOM BOTÀNIC: Tilia platyphyllos

FAMÍLIA: Tiliaceae


NOMS POPULARS: Arbre de la Tila, Til·ler, Tillol




                               Encara que es un arbre amb necessitats de vida ben diferents de les del nostre clima tan calorós, aquest exemplar ha aconseguit créixer, florir i fructificar sense massa dificultats ben a prop del riu Xúquer al terme de Carcaixent, en hi ha algun mes a la nostra comarca, es veritat, però aquest viu sense cap ajuda i com podeu vore amb resultats fenomenals.

Es un arbre escàs, que al nostre país sols creix de forma natural als llocs ombrívols, freds, humits i arrecerats del nord de la província de Castelló i al Racó d'Ademús.

Com tots el que hi viuen a la nostra comarca, que en son ben pocs, son cosa del home, plantats per motius diversos i que afortunadament podem ara observar en plenitud.

Per a mi, com herbolari, tindre a prop de ma casa un Til·ler com aquest em produeix una sensació especial, i es que això de poder collir ne una micoteta per a casa............ i fer te una tasseta acabadeta de collir.........hhhmmmmmm

Tot el mon sap de sobra que una infusió de Til·la ajuda a dormir, que quant has tingut un disgust o qualsevol entrebanc que ens posa "nerviosos", sovint una tasseta de Til·la ho fa vore tot d'un altre color, en definitiva que ens ajuda a temperar els nervis i calmar nos, a mes també es un bon sudorífic i ajuda a baixar la calentura.

Te una copa tan gran i tan densa que la ombra que dóna es de les mes fosques que conec i una frescor......




Detalls de la soca

A terra les primeres fulles caigudes ens conten que s'acosten dies mes freds

Vegeu les fulles alternes com fan dos carreretes una a cada costat de la rama

Per que vos feu una idea de la grossària del tronc

A la tardor, fruits amb la bràctea

Detall del fruit amb cinc costelles i la bràctea que li servirà per envolar se i ser transportada pel vent

Fulles característiques

Les flors, ara ja fruit, naixen al mateix pesó de la fulla

divendres, 3 d’octubre del 2014

ESPARREGUERA

NOM BOTÀNIC: Asparagus acutifolius

FAMÍLIA: Liliaceae






Quasi tots alguna vegada n'hem collit caminant- per “baixar” el dinar o el berenar- passejant  les sendes i camins dels llocs mes montuosos de les nostres comarques riberenques, a l’ombria dels barrancs i les costeres mes fresques.
Parle dels espàrrecs, que son la part tendra encara de les noves tiges que l’esparreguera va criant per escampar-se buscant créixer.
Se’n crien de dos classes, un mes punxegut i l’altre mes tou, tots dos son bons i encara vos diria que sense ser cap esparreguera, també podem menjar els mateixos brots tendres d’una altra planta que els fa ben pareguts als autèntics, es tracta dels brots de Tamus comunis, de grans fulles en forma de cor que també trobarem als barrancs i zones ombrívoles.
Deliciosos, temperamentals, saborosos i amb un gust i olor que mes tard recordarem quant anem a “ canviar l’aigua a les olives ”, es a dir, quant en orinar sentirem l’olor característica d’haver ne menjat.
Dietèticament son interessants per la fibra que ens aporten, les poques calories que tenen i la quantitat de substàncies nutritives que ens subministren.
Popularment el seu ús medicinal està dedicat als problemes de l’aparell urinari, emprant l’arrel en infusió, però a mi em sembla millor menjar me’ls que arrancar la planta. Apenes bollidets i fregits per a fer truites pel temps de Falles en avant, encara que segur que hi han llocs on es fan tot l’any seguit—jo en conec--.
Aspecte al camp


Detall de la flor



L'esparrec que tots coneguem


dijous, 2 d’octubre del 2014

PERICÓ GROC

NOM BOTÀNIC: HYPERICUM PERFORATUM

FAMÍLIA: GUTTIFERAE

NOMS POPULARS: PERICÓ GROC, HERBA DE SANT JOAN, 




                              Pot ser una de les herbes mes conegudes popularment ja que amb ell es prepara un oli de color roig molt conegut i emprat a les nostres terres i les de mes enllà per fer disminuir les "blaüres" i els dolors causats per colps i bacs, també es un excel·lent remei per curar ferides i sobretot les cremades; de sempre s'ha considerat la seua infusió un bon remei per a tractar de fer minvar el dolor del estómac, allò que diuen dolor epigàstric, que es aquell nuc que es fa a la boca del estómac i que sovint acaba per provocar mals majors si no es tracta, modernament s'ha pogut demostrar científicament que es un magnífic antidepresiu, que habitualment es la causa d'aquestos símptomes gàstrics.
Es un dels principals ingredients del conegut "Ungüent del mes de Maig", tan popular a moltes comarques del nostre País.
Com veieu estem parlant d'una de les plantes mes importants i la deguem de conèixer.

La planta sencera i especialment les fulles, son riques en una substància anomenada Hipericina, aquesta te la capacitat de enrogir la pell en prendre el sol, de vegades fins i tot de produir  cremades, sobretot en aquelles persones de pell mes blanca, ara que si he de ser fidel a la realitat, jo no he conegut mai cap cas al que li haja passat, pot ser si es força la dosi?????.
En aquest part de precaucions, he de dir que l'Agencia Espanyola del Medicament indica diverses interaccions amb alguns medicaments, però jo tampoc he pogut verificar ho, pot ser si es força la dosi?????.



Aspecte al camp


Si amplieu la foto fent "clic" i es fixeu, es poden apreciar les bossetes de essència a les fulles, d'ahí pren el cognom de "perforatum"

Detall de la flor


Una altra mirada

dimecres, 1 d’octubre del 2014

GINESTÓ BLANC

NOM BOTÀNIC: Osyris alba

FAMÍLIA: SANTALACEAE

NOMS POPULARS: GINESTÓ




                         Es una mata de aproximadament un metre d'alçària, ben plantada, amb aspecte de Ginesta vera, d'ahí el seu nom popular, es cria als prats secs i assolellats de les nostres terres, als bancals abandonats i erms.
Es un arbust dioic, es a dir amb peus mascles i peus femelles separats.
Parasita les arrels d'altres espècies per obtindre aigua i nodriments, encara que es perfectament apta per obtindre ho per ella mateix.



Aspecte al camp


En plena floració


Fulles lanceolades de uns dos cm. de llargària i 2-3 mm. d'amples


Les flors tenen una lleugera olor de mel i conté un excel·lent nèctar mol aprofitat per insectes de tot tipus


Mata ja fructificada 



Fruits ja ben madurs



Fruit en procés de maduració



Preciosa drupa amb detall