SALICARIA

NOM BOTÀNIC: Lythrum salicaria

FAMÍLIA: Lythraceae

NOMS POPULARS: Salicària, Lisimàquia roja



                                Es cria sempre a la vora de rius, sèquies, escorrenties, et. per a que l'arrel rizomatosa estiga permanentment humida, molt cridanera al final de primavera i principi d'estiu quant floreix tant pel color de les espigues florals com per l'abundància i la presència al llarg de qualsevol corrent d'aigua.
S'utilitza per moderar la diarrea tant en menuts com per a la gent mes gran, sempre ajustant les dosis a les necessitats, en forma de infusió de les flors o les fulles, també en us extern per a picors i inflamacions vaginals, dermatosis i conjuntivitis.

Aspecte al camp

                                     

Espiga floral

Flors amb dos verticils de estams, un d'estams curts apegats al tub floral i altre amb els estams mes llargs, el pistil en aquest cas queda al interior del tub floral

En cada població de Salicària existeixen plantes amb flors que tenen el estil mes llarg que els estams com es el cas d'aquesta fotografia, altres amb el estil molt curt i els estams llargs i altres amb caràcters intermedis, aquest fenomen s'anomena Heterotristilia i afavoreix la al·logàmia, es a dir la polinització creuada.

HERBA DE MELIC

NOM BOTÀNIC: Umbilicus rupestris

FAMÍLIA: CRASSULACEAE

NOMS POPULARS: ORELLA DE FRARE, MELIC DE VENUS




                                Poc l'importa si son pedres o blocs de obra,, quant hi ha un clavill on viure, un mur de pedra seca o una paret vella, això si, sempre a l'ombra i amb certa humitat, allí arrela i ho colonitza tot. La voreu en els murs i paretóns dels camps de tarongers arrimats a muntanya i en moltes de les construccions ja assolades que encara queden.

Son conegudes les propietats cicatritzants del suc aplicat a les ferides, així com l'aplicació directa de la fulla desproveïda de la cutícula en cremades, forúnculs i nafres.
El mateix suc es pren en casos de pedres al ronyó per desfer les i per provocar la emissió de orina.

En el reportatge fotogràfic següent queda clar l'ambient on es cria.

Tant als murs d'obra com a les teulades orientades a l'ombriu son llocs on s'instala còmodament

Les fulles tenen el pesó al mig del limbe ( peltades) i son arrodonides i carnoses a causa de l'aigua que acumulen

Com veieu, els agrada la humitat i la ombra

No totes les fulles son peltades, les de la tija son peciolades i mes dentades, aquesta ja començava a florir

Ja florides del tot, uns dies de calor extrema les ha fet anar mes depressa del que toca

Detall de les flors

                               La calor fa que hi hagen mes insectes i això provoca l'aparició de plagues al mon vegetal, en aquest cas un coleòpter ha fet una posta d'ous a la base de les fulles de Melic de Venus fent que la planta produeixca aquest engrosiment anomenat cecidi on les larves es criaran i alimentaran fins que abandonen el niu. En el cas concret de les fotografies, tota la població de Melics de Venus que existia va resultar afectada, morint tots els exemplars.

Cecidi produït per el coleòpter Pericartiellus durieui

Aspecte del cecidi a la part externa

Es pot distingir perfèctament les larves de Pericartiellus durieui al interior del cecidi

HERBA DE SANT ROC

NOM BOTÀNIC: Pulicaria dysenterica

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOMS POPULARS: HERBA DE LA DIARREA, PULICÀRIA




                              Viu als marges de les sèquies, llocs humits, a les vores de rius i en general sempre prop de l'aigua, la vorem florir en ple estiu, amb el contrast del verd de les fulles i el groc intens dels capítols florals.
Es una planta perenne, amb rizomes i estolons, cosa que li ajuda a viure i escampar se.
Com ja ens fa entendre el nom, s'ha utilitzat en casos de les típiques diarrees estivals, de vegades causades per la proliferació bacteriana causada pel calor a molts dels aliments que consumim com les fruites i altres menjars.

Les flors naixen al final d'una llarga tija amb fulles lanceolades sense peciol, les de la base son mes arrodonides i amb peciol, però ja marcides quant floreix

  Capítol format per flors ligulades al exterior i tubulars al interior.

Detall d'un capítol acabant se d'obrir per complet.

SABONERA MENUDA

NOM BOTÀNIC: Saponaria ocymoides

FAMÍLIA: Caryophyllaceae

NOMS POPULARS: SABONERA MENUDA, SABONERA ROJA




                               Menuda planteta que es fa de notar a la primavera i primeries d'estiu pel color cridaner i l'abundància que presenta allà on es cria, no es gens freqüent per les nostres terres- aquest exemplar es de Barx-, però si esta present als nostres termes de forma puntual.
Aquestes plantes son conegudes pel contingut en saponines que posseeixen, les arrels sobretot, i que en contacte amb l'aigua produeixen escuma com si fora sabó,  s'empraven per llavar la llana i la roba i en infusió com a depuratives.

Les flors fan una mida de 1 cm. i naixen en ramellets al final de la tija

El calze al principi verd, es torna d'aquest color rogenc, fixeu vos en la pilositat de tota la planta

Fulles apegades a la tija amb un sol nervi

Detall dels estams

AMARGOT

NOM BOTÀNIC: Urospermum dalechampii

FAMÍLIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: Cuixa de dona, morro de porc.

                                      Es una de les plantes mes vistoses a la primavera pel color i la grandària dels seus capítols florals d'un groc allimonat que resulta característic, es cria als prats eixuts, vores de camins i qualsevol lloc no conreat, es abundant i molt freqüent.
D'aquelles herbes que es poden emprar a la cuina en forma de ensalades, encara que el sabor es amarg, o cuinant la bullida per farcir pastissets o fer coques.

En forma de infusió, millora la feina del fetge i ajuda a orinar

Aspecte al camp

Detall de les lígules pintadadetes de negre als extrems

POLIGALA DE ROCA

NOM BOTÀNIC: Polygala rupestris

FAMÍLIA: Polygalaceae

NOMS POPULARS: Herba amarga, Polígala rupestre




                             Es cria apegada a la roca, als clivells on s'acumula terra i matèria orgànica, preferint la ombra i la humitat, encara que resisteix be les sequeres i el viure a ple sol.
Allarga les rametes fins a 20-30 cm. sempre a ran de terra, ramificades des de la base llenyosa i lleugerament dures, com les fulles, coriàcies, estretes, linears, amb el marge un poc corbat, això es diu revolut, acabades en punta.
Les flors son molt característiques com podeu observar a les fotografies, naixen a l'aixella de les fulles a la primavera i l'estiu

La principal i mes comuna de les seues propietats medicinals es la de combatre els refredats i les al·lèrgies respiratòries, encara que se la considera antiinflamatòria i diürètica

Mostra del seus habitats

Vegeu com les flors no naixen al extrem de la rama les trobarem en situació axilar

Tot el conjunt amb mes detall