Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dilluns, 27 d’abril del 2015

ROGETA DE PENYA

NOM BOTÀNIC: Saxífraga corsica

FAMÍLIA: SAXIFRAGACEAE

NOM POPULAR: ROGETA DE PENYA




                              Planteta rara de trobar en les nostres comarques, es un endemisme Ibero-Llevantí, la varem poder observar i fotografiar als peus del Picaio amb enorme alegria perquè no l'havíem vist mai, en coneguem altres plantes d'aquest Gènere, però no aquesta espècie que tot s'ha de dir es preciosa.
Creix a les escletxes i fissures de les penyes, sempre escassa, assegura el seu pervindre mitjançant uns bulbs menuts d'on naixeran noves plantetes allí mateix, sempre al mateix penyal, la mateixa escletxa, fiant  a la providència el futur de les llavors, encara que ella tracta, doblegant se, de introduir les llavors a la mateixa penya on es cria, de veres que la Vida sempre ens sorprèn.
Com altres herbes fisurícoles, sembla que s'ha emprat en casos de càlculs al ronyons i problemes i dificultats en orinar, però jo crec que deguem de deixar la viure i no collir la mai, sempre en hi han d'altres, mes abundants, amb les que trobarem tanta millora en la nostra salut com amb aquesta meravellosa mostra de la nostra biodiversitat.

El nom de Saxífraga explica el lloc on viu, traduït vol dir trenca-penyals, pel fet de viure als llocs on ens la trobarem


Detall de la flor, d'uns 1.5-2 cms. de bellesa.


Calze amb nombrosos pèls

Les fulles mes a prop

El seu hàbitat, sa casa.

divendres, 24 d’abril del 2015

OM

NOM BOTÀNIC: Ulmus minor

FAMÍLIA: Ulmaceae

NOMS POPULARS: OM, OMA




                            Els Oms campestres son arbres caducifolis que es crien be a la vora de rius, sèquies i braçals de reg, també es plantaven a les vores de les carreteres per produir ombra al estiu quant les persones anaven a peu o amb carros i cavalls,cosa que ha anat desapareguent i amb ella els Oms.
Es un arbre que pot arribar a viure mes de quatre cents anys i fer se d'una mida excepcional com podreu vore al reportatge fotogràfic següent.
Era freqüent plantar un Om a les plaça dels pobles mes menuts del interior de moltes de les comarques del nostre País, on tenia la funció de Ajuntament, Crònica de successos, Lloc de contractació, Rogle de Trobada, Vetllada de nit i testimoni mut de totes les coses que passaven al Poble.
Desgraciadament la Grafiosi, una terrible malaltia causada per un fong transmès per un escarabat perforador, esta matant los a tots.

Sembla que es feia servir per tractar les malalties de la pell, actualment les fulles s'utilitzen com depuratiu i sudorífic en infusió per beure.

La fusta s'emprava per fer embarcacions, les branques per fer útils i ferramenta per a treballar la terra i les fulles sembla que es donaven a menjar als cucs de seda



Magnífica Omeda prop de Cullà, camí de la Pobla Llarga
               

                       Al hivern perden tota la fulla presentant aquest aspecte despullat






A finals d'hivern ja floreix, abans que les fulles mamprenguen a nàixer

Els primers dies de Març, amb l'aire tebi i de vegades càlid, mouen les flors que duraran molt poques dies.

Primeres fulles, ja al mes d'Abril

Brots foliars inicials

Encara no te fulles i ja esta cobert dels fruits que veieu

Maduraran i un dia el vent se les endurà

Detall del fruit en forma de sàmara alada per volar ben lluny, la llavor esta dins de la protuberància central 

Habitat perfecte per al Om

La fulla es asimètrica a la base com veieu, es un caràcter distintiu ben útil

Dentat doble del marge de la fulla

Els Oms moltes vegades presenten buits que aprofiten alguns animalets per fer niu
Un Om varies vegades centenari de El Cuervo

                         En una visita al riu Cabriol, a la vora del "Puente de Vadocañas", on hi havia una parada i fonda de l'antic camí a Madrid existia una omeda de mes de cent arbres com el de la fotografia, avui totalment extinta per la Grafiosi, una pèrdua per a la Vida i tota la que sostenia tant gran com ells