Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 16 de novembre del 2011

CENTELLA

NOM BOTÀNIC: Anemone palmata

FAMÍLIA: Ranunculaceae

NOMS POPULARS: CENTELLA




Crida l'atenció immediatament que la veus, com un sol terrestre, escassa a les nostres terres, viu als llocs fortament assolellats, però amb humitat a terra, sempre l'he vist formant colònies més o menys nombroses, mai en grans quantitats. Pertany a una família de plantes que es caracteritza per produir substàncies corrosives per a la nostra pell, però, fent servir una mínima porció, la podem aprofitar per a alguns menesters que no vull anomenar per precaució, gaudiu de la seua vista, però no la toqueu, és millor per a ella i evitareu de fer-vos mal.


Cliqueu sobre la foto i fixeu vos en les fulles


dimarts, 15 de novembre del 2011

LA COVA DEL CANDIL

Poques coses hi han tan espectaculars com vore la cara d'un xiquet entrant per primera vegada a una cova, els hi veu un si serà o no serà entre por, admiració, valentía, prudència, en fí, per a vore ho.
Es tracta d'una cova de grans dimensions, d'uns 300 metres de llargària i de aventura, un riu fóssil entrant dins de la muntanya a la seua entranya. No es una cova dificil, com podeu vore a les imatges, es casi una cova familiar, de iniciació i tots disfrutàrem.


La Cova menjant se a Joanet




Encenent les llanternes




Escuadrinyant to tot



Passant pels Gourgs

Seguim avant per estrets i pujades




La inquietant foscor





Un altre passet





Per fí, la cova s'acaba





Els Gourgs




Ara ja aném a buscar el dinaret

L'EMBASSAMENT DE TOUS

Encara de nit, arribe al embassament i sorprenc i corprenc a un ramat de Cabres Monteses que estaven a la vora eixint a tot córrer per les vessants de les muntanyes que ho volten tot. Una vegada tot a punt, em pose a palejar endinsant me cap a dins del llac enorme que provoca la gran pressa.


Pressa del embassament de Tous

Un dels barrancs laterals

  Les sensacions sempre son dificils de contar, pero jo crec que aquesta encara més per la soledat i la inmensitat del lloc. Vaig a fer un viatge llarg, d'unes set hores de durada fins arribar a prop de Millars recorreguent tot el llac. De vegades el vent bufa un poc mes fort i costa mes de palejar, pero a poc a poc, -ni jo ni la meua piragua som molt ràpids-, anem fent camí per un riu que ja no es un riu. A les vores i els penyasegats que anem deixant enrrere continue vegent animals com ara una parella  d'Àguiles buscant les primeres corrents invissibles d'aire calent que els ajuden a pujar al cel, les Perdius ajocades a terra encara, els Porcs Senglars indiferents al meu pas, uns Conillets correguent a prop de la vora i un altre ramat de Cabres jovenetes fent el que saben fer tant be: la "cabra".
                                        



Porte ja mes d'una hora de viatge i ja he passat el segon "lluent" i m'en endinse ara per baix d'uns cingles altissims als que li pose el nom de "El queixal del dimoni" a l'esquerre i a la dreta el "Cul de l'elefant" es va fent mes estret el paissatge i al cap d'una altra hora de paleig, el riu que ací es dibuixa millor, fa una corba i arribe a uns bancs arenossos en els que decideixc baixar i menjar un poc, el lloc es increible, d'una banda, mirant al nord, grans tallats de roca s'alcen cap amunt i jo sé que amaguen profundes coves i simes que ja conec; al sud els ùltims talussos on acaba la Mola de Cortes, d'on baixen barrancs vertiginosos, algun d'ells amb aigua permanent i un poc mes avant l'antiga Central hidroelèctrica de Millars, avui abandonada i substituida per una altra soterrània, es allí on em dirigeixc, en passar la m'en entre en un barranc a la dreta que permet endinsar me uns metres fins una cascada eixuta, es el barranc de Falón, que arreplega les aigües del altiplá de La Canal, en terme de Dos Aigües, on hi han algunes estacions amb art rupestre.
Arribe al final de la cua del pantá i pare un poc a estirar les cames que ja no les note. Em queda la tornada, pero ja amb ganes de acabar, ho faig amb "pilot automàtic".
Fins l'altra i que no tarde.

LA COVA DE "LAS MARAVILLAS"

Son les 8 del matí i s'en aném direcció Dos Aigües Odiel i jo, volem entrar a una cova situada a la marge esquerre del riu Xúquer, a les estribacions de la Serra del Caballón, una zona que la gent que allí viu anomena La Canal, la carretereta que ens porta es d'aquelles tant estretes, que si ens trovàrem només una bicicleta de front, deuriem de parar i passar amb extrema cautela, les vistes son d'alló mes impressionant, el caixer del riu el veiem al fons com uns dos-cents o tres-cents metres per avall, enfront tot el massís de la "Muela de cortes de Pallás", amb Millars en un balcó sobre el riu, continuem ara sobre una planura voltada per les serres, es un lloc solitari i silenciós, sabém de les pintures rupèstres i dels jaciments dels antics pobladors epipaleolítics d'aquest lloc, pero avuí l'objectiu es la gruta i la seua aventura.
                                   
La trobém prompte i després de instalar els anclatges per a les cordes, ens posém els arnesos de seguretat, casc i demés parafernàlia, -necessaria-, ens disposem a deixar nos engolir per la cova, baixant per un rappel d'uns 8 metres, la cova es de grans proprocións, es tracta d'un antiquíssim engolidor de les aigues de pluja que ha format una espècie de riu sorerràni, ara fóssil.

                         
                                     
Descobrim els primer habitants, una familia de gripaus en plena feina de cassera de mosquíts i cuquets que a la llum d'un raig de sol que penetra per la boca, viuen en el ramatge que va caiguent des de fora, continuem baixant per un sòl esvarós d'argila roja, esta tot plé de formacions, creades per els sediments dissoltos en les aigues de la pluja, alguns de considerable volúm, no es fàcil de descriure pormenoritzadament una cova, pero a nosaltres ens van semblar 300 metres de sorpresa continuada.

                                      




Després de dos hores de esvaróns i contorsións varem mamprendre la eixida, que va ser mes complicada del que hauríem desitjat, pensant ja en tornar una altra vegada per acabar de vore la tota, ja que a alguns llocs preferirem no entrar per qüestions de horari. Ja ho contarém una altra vegada

dilluns, 14 de novembre del 2011

SELAGINELLA.-

NOM BOTÀNIC: SELAGINELLA DENTICULATA

FAMÍLIA: SELAGINELLACEAE





Amagadeta, als talussos humits de les costeres muntanyenques, a la vora descarnada dels senders, a la vora de les molses, trobarem fàcilment aquesta humil planteta, una falaguera minúscula, però gran formadora de sòl fèrtil, és una planta primitiva i antiga (es calcula que aparegueren fa més de 150 milions d’anys abans que els dinosaures i sembla que les seues restes, quan eren d'enorme tallatge, formaren els dipòsits de carbó que trobem actualment). 
Com altres falagueres, va haver d'evolucionar per sobreviure i és per això que avui la vegem d’una mida menuda.

IVA.-

NOM BOTÀNIC: AJUGA CHAMAEPITYS

FAMÍLIA: LABIATAE

NOMS POPULARS: IVA

Deíen fa molts anys que “L'Iva tot mal esquiva”, i és que és una planteta coneguda  de sempre i que tant s’ha emprat per a combatre la diabetis com la diarrea, estimula la digestió com tots els amargs i via externa ajuda a curar nafres i ferides. Jo li tinc un apreci especial perquè va ser un dels components principals del primer Ungüent del Mes de Maig que vaig ajudar a fer en aquest ofici dherbolari






BRUC DE ROCA.- Erica Terminalis

NOM BOTÀNIC: Erica terminalis

FAMÍLIA: Ericaceae

NOMS POPULARS: Bruc de roca


                    El veurem créixer de les escletxes de les roques, a les cingleres pètries amb alguna humitat  mostrant les seues flors tan característiques.



Com tots els altres brucs, té la facultat d'estimular la producció i emissió de l’orina i així s’ha emprat des de sempre, per tant, si ho necessitem, no deixeu de beure la seua infusió si teniu massa ànsia d’orinar, o coentor quant orineu o algun problema relacionat amb aquestes molèsties, la mateixa preparació, però bullint ho deu minuts, ho podem fer servir en cas de diarrea.

NEOTINEA MACULATA

NOM BOTANIC: NEOTINEA MACULATA
FAMILIA: ORCHIDACEAE







 


No es infreqüent, però tampoc es una  planta que siga tant fàcil de trobar se, ara, si es creua en el teu camí, es un goig de troballa per la seua bellesa i dubte molt que no et cride l'atenció, es tracta d'una planta de la família de les orquídies i com dic, es aliment de l'ànima, de l'esperit, de la consciència de la natura.

ROMER.-Rosmarinus officinalis

NOM BOTANIC: ROSMARINUS OFFICINALIS

FAMILIS: LABIATAE

NOMS POPULARS: ROMER, ROMANÍ


Mata coneguda per tots, floreix tot l’any a les nostres terres, s’ha emprat per a mil i una aplicacions: en infusió com a tonificant, per millorar la funció hepàtica i la digestió, per a llavar ferides i llagues, en forma de loció per a la caiguda del cabell, i també macerant-lo amb alcohol per a fregar parts endolorides i hematomes que és un dels remeis més coneguts a les nostres terres.
I per suposat, ingredient imprescindible a la cuina.
Se'n diu i amb raó que "Del Romer s'en podria escriure un llibre sencer"








Imatge al camp




Flor en detall

                                                

ROSELLA.

NOM BOTANIC: PAPAVER SSP.

FAMILIA: PAPAVERACEAE

NOMS POPULARS: ROSELLA






La coneguda per evident, rosella, a banda de ser un regal per als nostres sentits, es una de les herbes que sempre s’ha utilitzat per a ajudar als més menuts de casa a dormir i estar més tranquils, és també bon remei per a calmar la tos en menuts i majors i entra a formar part de nombrosos xarops per a aquesta finalitat.
Abans de florir, quan la mateta té les fulles ben tendres, la gent que encara ho coneix, les cull i prepara amb elles i altres herbetes mengívoles com ella, "pastissets de brosses" i ben bons per cert, els millors, els que els feia ma mare. Salut

Nota: Hi ha diverses espècies de roselles, però preferim no entrar a fons en la matèria perquè no és l'objectiu d'aquest blog, que és de caràcter popular i divulgatiu, a més, totes es poden utilitzar igualment.

SANGUINARIA BLAVA.- Lithodora fruticosa

NOM BOTANIC: LITHODORA FRUTICOSA

FAMILIA: BORAGINACEAE

NOMS POPULARS: SANGUINARIA BLAVA, SETSAGNIES







 D'aspecte paregut al Romer, és molt fàcil de distingir perquè és aspra al tacte i això es deu al fet que té tot el cos ple de pèls rígids, les flors són d'un blau intens; la mata mesura 30-40 cm d'alçària, però jo n'he vist alguna de fins al metre d'alt. Es cria en els matollars més eixuts de terra argilosa, és prou freqüent i segur que l'haureu vist sense prestar-li massa atenció.
Com diu el seu nom popular, s'empra per a "rebaixar la sang", és a dir, com a depuratiu i per a rebaixar la febra, també com antihipertensiu, una d'aquelles plantetes més utilitzades popularment en herboristeria tradicional.

divendres, 11 de novembre del 2011

LES PETJADES DE DINOSSAURI

Es pot apreciar perfectament el cami fossilitzat que ha deixat el dinossauri



Es veu clarament o no? Imagineu vos la mida que tenía.


Una platja fossilitzada de mar o de llac no ho sabém

Má sobre peu




Podeu vore les xafadetes de Dark (la nostra gosseta) al costat de la petjada fóssil





Closques de Bivalvs fossilitzades a quasi mil metres sobre el nivell del Mar actualment, el que demostra que son sediments Maríns, milions d'anys després, degut a la erosió, tornen  a amaneixer

ABELLERA, OPHRYS TENTHREDINIFERA

NOM BOTÀNIC: Ophrys tenthredinífera

FAMÍLIA: Orchidaceae




Una de les orquídies més freqüents que es poden vore pel nostre territori, encara que mai en abundància, ha aconseguit adaptar la forma de la seua flor per a ser sensualment, sensitivament, atractiva per a les abelles que la polititzaran imitant-les al màxim, intentant semblar una abella de veres, un magnífic exemple de co-evolució de la Vida.
No devíem fer-li mal, encara que si alguna vegada, --no crec--, es perdéreu a la muntanya i estiguéreu morint-se de fam, heu de saber que el tubercle, és a dir, l'arrel en forma de creïlla, és mengívola.

LLENTISCLE.- Pistacia lentiscus.

NOM BOTANIC: PISTACIA LENTISCUS

FAMILIA: ANACARDIACEAE

NOMS POPULARS: LLENTISCLE, MATA


La Mata per antonomàsia, amb la que enramen els carrers els dies de celebració, té peus mascles i femelles, fulles formant de sis a huit parelles, allargadetes i finament ovalades, fruitetes d’uns tres mm. de diàmetre, primer verdes, després roges i cap a la tardor quasi negres, és una planta que té un aroma resinós agradable i estimulant; a final de l'estiu, podrem vore a algun exemplar gran, com, per alguna ferideta feta en el ramatge els dies de vent, apareix un poc de goma espessa, una resina, que es pot mastegar que es diu "Màstic" i s'ha utilitzat, encara avui en Odontologia formant part dels compostos per a pròtesi de la boca, a alguns països se'n fa gran ús i fins i tot s com una espècie de producte nacional,  popularment és emprat com astringent i s’utilitza per enfortir les genives i per a curar les nafres de la boca, també es pot utilitzar com anticatarral.






Amb fruit


Cecidi de Llentiscle produït per un insecte, es tracta del niu d'un insecte.


Més ampliat




GALZERAN, BOIX MARÍ.- Ruscus aculeatus

NOM BOTANIC: RUSCUS ACULEATUS

FAMILIA: LILIACEAE

NOMS POPULARS: GALZERAN, BOIX MARÍ




És una d'aquelles plantes que en diguem perennes; la trobarem
sempre d'un color verd intens i lluent i a la tardor i l'hivern ens
cridarà la nostra atenció perquè en aquest temps és quan
podrem veure-li els fruits d'un color roig encés i pareguts a una
cirereta que naixen al bell mig de les falses fulles (en realitat
són una part de la tija i s'anomenen fil·locladis).
És una espècie amb peus mascles i femelles.
No serà molt difícil trobar-la als llocs ombrívols i també frondosos, bé per la vista o bé pel contacte punxegut amb els fil·locladis (les falses fulles).
Si en voleu observar, endinseu-vos per algun dels nombrosos barrancs del nostre terme.
De sempre, s'ha aprofitat l'arrel per a millorar les malalties venoses com ara les varius i sobre tot les molestes hemorroides, bé en forma de banys, bé en tisanes o les dues coses a l'hora.
Per preparar el beuratge deurem bullir durant 2 o 3 minuts un o dos pessics del rizoma ben desfet, en un got sencer d'aigua mineral i deixar-lo durant 1/2 hora a remulla, després ho colarem i ja ho podem utilitzar.
Com curiositat dir que també es posaven rametes d'aquesta planta als llocs on es penjaven els aliments com els pernils i a les carneres per guarir-los dels ratolins.