Sempre ha segut el nostre desig oferir i contar vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a mes de la visió ecologica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix la admiració i la valoració del tresor per a la salut que son les plantes, les mates i els arbres; a mes tambe vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trovarém al pas passejant tots els paissatges possibles. Només recordar vos que quant camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que son els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada ténen mes anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 11 d’octubre de 2018

Bellis sylvestris

NOM BOTÀNIC: Bellis sylvestris

FAMÍLIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: Margarida silvestre, Margarida de tardor



                      Quant va desapareguent la calor del estiu i comença a fer alguna tronada i amb ella el cel ens regala alguna pluja, van minvant moltes de les plantes primaverals i estiuenques i fent se tot el paisatge mes gris, però es quant mamprenen a florir aquestes floretes o millor dit aquestos capítols florals alegrant nos la vista..........i l'ànima i fins i tot l'estòmac ja que son mingibles tant les flors com les fulles.
Medicinalment, s'han emprat per a les malalties de la pell en us intern i extern com ara blefaritis, conjuntivitis, ferides, irritacions de la pell,etc., també com anticatarral i contra la tos a mes de ser un bon diurètic.

Es cria als llocs un poc humits, a les clarianes i matollars poc densos.
No vaig a fer mes comentaris sobre la descripció de la planta, crec que les fotos ja ens diuen suficient i no m'agrada ser pedant, aquest sempre ha segut un blog divulgatiu i per a qualsevol persona amb curiositat per la Natura

30 cm. d'alçada, la roseta basal uns 10 cm. 


Detall d'un capítol floral d'uns 3-4 cm d'ample


Roseta basal


dimarts, 2 d’octubre de 2018

Narcís de tardor

NOM BOTÀNIC: Narcissus obsoletus

FAMÍLIA: Amaryllidaceae

NOMS POPULARS: Estrelletes de tardor, Narcís de tardor



                         A finals de Setembre o primers d'Octubre, sobretot si ha plogut prou com es el cas enguany, broten amb força aquestes precioses floretes com si foren estreles terrestres enmig del verd suculent; naixen i creixen en les parts baixes d'alguns barrancs en aquest cas de Carcaixent on solem passejar amb la nostra gossa Nua, la meua estimada companya Carme i jo mateix alenant el tebi aire i els aromes de tota la Natura que ens dona la Vida.

Es una planteta bulbosa com les cebes, allò que els botànics diuen un Geòfit. Floreix i desprès naixen les fulles que alimentaran el bulb i ja en temps mes freds s'asseca i fins l'any vinent si es proclive.

Habitat

La corona ataronjada i amb aquesta forma peculiar son les característiques millors per a identificar la a simple vista, però ens hem d'assegurar amb mes detalls que no vaig a especificar per no equivocar nos, jo la he pogut diseccionar per assabentar me correctament i evitar errors.


Vista zenital, allò que en fotografia es diu un "picado"

A simple vista, un altre detall que pot ser insignificant ens dona una altra "pista" per distingir aquesta espècie de N. serotinus que es molt pareguda ens el dona el tub que es recte i nomes s'eixampla al arribar als tèpals

Fenoll de porc

NOM BOTÀNIC: Peucedanum officinale

FAMÍLIA: Umbelliferae




                         Rara i escassa umbel·lífera que hem pogut observar a comptats llocs de les muntanyes de Carcaixent, es una planta perenne amb un rizoma llenyós segons ens indica Flora Ibèrica (ja que jo soc del tot contrari a arrancar cap planta encara que siga per estudiar la), sembla així mateix que es considera una panacea medicinal, encara que no desproveïda d'alguna certa toxicitat.


Tiges i floració molt semblants al mes conegut Fenoll

Fulles estretament linears molt característiques

Floració i principis de fructificació
                                                                                                       
Detall de les flors
Detall dels capollets florals
Fruits madurant
Fruits quasi madurs
Fruits ja madurs
Aquests ja els he recollit i disseminat a prop de la planta mare
Fruits sobre paper milimetrat per observar millor la grandària

dijous, 14 de juny de 2018

PULICARIA ODORA

NOM BOTÀNIC: Pulicaria odora

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOM POPULAR: HERBA PUCERA




                             Present a la nostra comarca sense ser abundant, però prou corrent, es cria a les ombries mes humides i fresques, a mi em sembla que li agrada mes la terra descarbonatada i rica en silicats, allà on les molses tenen mes esplendor.
Al hivern treu una roseta de fulles d'un pam de llargada i de dos o tres dits d'amplada, grosses però suaus i cotonoses per l'envers, quasi sempre als peus del llocs mes humits, així passa mesos, alimentant el seu rizoma i proveint reserves per a la floració que es produeix a finals de primavera que es quant cria una tija de 40-50 cm. d'alçada amb unes fulles que l'abracen.
Les flors naixen al capdamunt d'aquesta tija i fan dos o tres cm. de diàmetre, son compostes de flors tubulars les centrals i les mes exteriors que son ligulades i que acaben pesant tant que la rameta acaba penjant de vegades fins tocar terra.

Aspecte general

Detall de la flor

Les fulles que naixen de la tija son abraçadores

Fulles basals, tija amb les fulles pròpies i calze

Fulles de la roseta, aquestes, les ultimes de la temporada

dimarts, 12 de juny de 2018

ULMUS LAEVIS

NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS

FAMÍLIA: ULMACEAE




                          Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon dematí a intentar trobar lo per tindre un millor coneixement de la espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou be, el vaig trobar al primer intent.

Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que es un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no es gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutem ???), però com esta a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, es de esperar que haja aprofundit les arrels fins trobar aigua en abundància, es fèrtil ja que en un reduït trocet de terreny hi han altres com ell però mes menuts i sembla que son fills d'aquest.
Ulmus laevis es un arbre present a tota Europa i a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no esta aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement es una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora de una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir me a pensar que no fos plantat, de moment creurem al senyor Rios que sap mes que jo, però mantinc el meu dubte.

I de totes maneres menuda troballa !!!!!  Sinceres felicitacions a tot l'equip de investigació.

                   Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que son el doble de grans que altres Oms, açò quant no te flors o fruits perquè si es així ja no cap dubte, les flors son les úniques dels Oms que son pedunculades, tots els altres no ho son i es un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquestos son a mes de pedunculats, també ciliats, es a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible. 

Ací teniu unes imatges no molt bones per la època que les vaig fer i el dia que feia.