Sempre ha segut el nostre desig oferir i contar vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a mes de la visió ecologica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix la admiració i la valoració del tresor per a la salut que son les plantes, les mates i els arbres; a mes tambe vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trovarem al pas passetjant tots els paissatges possibles. Només recordar vos que quant camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que son els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada ténen mes anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.



dijous, 14 de juny de 2018

PULICARIA ODORA

NOM BOTÀNIC: Pulicaria odora

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOM POPULAR: HERBA PUCERA




                             Present a la nostra comarca sense ser abundant, però prou corrent, es cria a les ombries mes humides i fresques, a mi em sembla que li agrada mes la terra descarbonatada i rica en silicats, allà on les molses tenen mes esplendor.
Al hivern treu una roseta de fulles d'un pam de llargada i de dos o tres dits d'amplada, grosses però suaus i cotonoses per l'envers, quasi sempre als peus del llocs mes humits, així passa mesos, alimentant el seu rizoma i proveint reserves per a la floració que es produeix a finals de primavera que es quant cria una tija de 40-50 cm. d'alçada amb unes fulles que l'abracen.
Les flors naixen al capdamunt d'aquesta tija i fan dos o tres cm. de diàmetre, son compostes de flors tubulars les centrals i les mes exteriors que son ligulades i que acaben pesant tant que la rameta acaba penjant de vegades fins tocar terra.

Aspecte general

Detall de la flor

Les fulles que naixen de la tija son abraçadores

Fulles basals, tija amb les fulles pròpies i calze

Fulles de la roseta, aquestes, les ultimes de la temporada

dimarts, 12 de juny de 2018

ULMUS LAEVIS

NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS

FAMÍLIA: ULMACEAE




                          Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon dematí a intentar trobar lo per tindre un millor coneixement de la espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou be, el vaig trobar al primer intent.

Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que es un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no es gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutem ???), però com esta a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, es de esperar que haja aprofundit les arrels fins trobar aigua en abundància, es fèrtil ja que en un reduït trocet de terreny hi han altres com ell però mes menuts i sembla que son fills d'aquest.
Ulmus laevis es un arbre present a tota Europa i a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no esta aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement es una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora de una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir me a pensar que no fos plantat, de moment creurem al senyor Rios que sap mes que jo, però mantinc el meu dubte.

I de totes maneres menuda troballa !!!!!  Sinceres felicitacions a tot l'equip de investigació.

                   Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que son el doble de grans que altres Oms, açò quant no te flors o fruits perquè si es així ja no cap dubte, les flors son les úniques dels Oms que son pedunculades, tots els altres no ho son i es un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquestos son a mes de pedunculats, també ciliats, es a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible. 

Ací teniu unes imatges no molt bones per la època que les vaig fer i el dia que feia.



















dimecres, 23 de maig de 2018

LA GRASSETA.- PINGÜICULA SAETABENSIS

FAMILIA: LENTIBULARIACEAE

NOM BOTANIC: PINGÜICULA SAETABENSIS

NOMS POPULARS: GRASSETA, TIRANYA
                         



            
                             

Una de les sorpreses més grans de la meua vida personal i professional, va ser el dia que em vaig trobar de cara i de sobte amb aquesta humil, però especial planteta, va ser passejant amb el kaiak per l'embassament de Tous, el nivell de l'aigua era altíssim i això feia que les grans parets verticals i fins i tot extraplomades d'un afluent del Xúquer, L'Escalona, resultàren mes accessibles a hi vore la vida que tenien, era, per a mi, que tantes vegades ho havia recorregut amb nivells de trenta metres mes avall, com anar mes que navegant, volant a prop d'aquell frontó inaccessible fins ara. Imagineu com em vaig quedar en descobrir la Pingüicula, una planta que em te encisat de fa mes de trenta anys que la conec. No se'n coneixen al País Valencià mes que tres exemplars i amb unes condicions paupèrrimes, a punt de morir se, davant de mi en tenia mes de trenta mil, totes juntes. Naixien d'un clivell horitzontal que sumava aigua, es el seu hàbitat propi. Nosaltres la hem vist a molts llocs, però mes freds i humits que la zona on es troba  aquesta població.
He anat moltes mes vegades a visitar les i fins i tot he trobat a prop, en un altre barranc, altres colònies i he segut testic en primerissima persona d'escenes increïbles, que hauran vist molt poques persones, he vist com una sargantana li furtava algun mosquitet per esmorzar, com els caballets (les libèl·lules), també li en furtaven i fins i tot els avions roquers (una espècie d'oronella), si jo no ho haguera vist no ho haguera cregut mai, un espectacle emocionant.
Com haureu intuït, es una planta que s'alimenta de xicotets insectes que s'apeguen a les fulles, que estan cobertes per una substància apegalosa que a més s'encarrega de "digerir los" i mitjançant unes glàndules especials, absorbeix els sucs nodritius, això mateix fa amb el polen que vola per l'aire i amb tot allò digerible, es una planta carnívora, simplement alucinant.



En flor, fixeu vos en els "bixets" apegats a punt de ser "delícies per a Pingüicula".

                                Despres de uns anys de estudis moleculars i de ADN, s'ha donat a conèixer que aquesta Pingüicula en particular es un endemisme valencià al que han anomenat P. saetabensis abandonant l'anterior de P. vallisneriifolia

dimecres, 18 d’abril de 2018

Orchis champagneuxii

NOM BOTÀNIC: Orchis champagneuxii

FAMÍLIA: ORCHIDACEAE



                            Orquídia molt escassa, difícil de observar a les nostres comarques de la Ribera del Xúquer, jo no la he vist consignada a la zona per cap autor encara, així que pot ser primera cita per aquesta espècie a la nostra comarca.

Ací vos deixe aquestes imatges per a que la observeu be.






















dijous, 5 d’abril de 2018