CARDUUS PYCNOCEPHALUS

NOM BOTANIC: CARDUUS PYCNOCEPHALUS

FAMILIA: COMPOSITAE

NOMS POPULARS: CARDETS

                    Cards menuts, es crien a les vores de camins i marges de conrreus, herbassars, etc.

CALYSTEGIA SEPIUM

NOM BOTANIC: CALYSTEGIA SEPIUM

FAMILIA: CONVOLVULACEAE

NOMS POPULARS: CORRETJOLA BLANCA, CORRETJOLA DE CANYAR, CORRETJOLA MAJOR

                        Flors molt cridaneres pel seu color blanc i la seua grandària, es cría a les vores de llocs molt humits, enredrant-se en altres arbustos i els canyars, sovint cobrint-ho tot, preciosa flor efímera, que amb un parell de dies es marceix.

-PREVENCIÓ, NO RECOMANEM L'ÚS D'AQUESTA PLANTA-

RANUNCULUS MURICATUS

NOM BOTANIC: RANUNCULUS MURICATUS

FAMILIA: RANUNCULACEAE

NOMS POPULARS: BOTO D'OR (EN CASTELLÀ, ABROJOS A CUATRO)

BLACKSTONIA PERFOLIATA

NOM BOTANIC: BLACKSTONIA PERFOLIATA

FAMILIA: GENTINACEAE

NOMS POPULARS: CENTAURA GROGA, CLORA

                        La vorém a les vores de camins i talussos ombrívols amb humitat d'alguns barrancs de les nostres muntanyes per allà al més de Maig i Juny

SPERGULARIA BOCCONEI

NOM BOTANIC: SPERGULARIA BOCCONEI

FAMILIA: CARYOPHYLLACEAE

NOMS POPULARS: ARENÀRIA

                     Poques plantes tenen un ús més conegut en herboristeria que l'Arenària, una de les principals herbes per a desfer les pedres dels ronyons, resoldre els còlics de l'orina, el·liminar l'excés de líquids al nostre cos, eliminar l'àcid úric i per a rebaixar la pressió sanguínia massa alta, jo continue fent gran ús d'ella i diàriament comprove els seus magnífics efectes.

Hi ha altres arenàries, totes amb semblants propietats, d'altres gèneres i també d'aquest mateix, així que no us estranye que en uns llocs utilitzen unes o altres, totes són bones, però aquesta és la meua predilecta.

Jo recorde encara que, de menut, en una ocasió en la que els amiguets anàvem a jugar a futbol a un antic sequer d'arròs, un home que, anys després em vaig assabentar que era herbolari, li va proposar al propietari que li netejaría el comentat sequer a canvi d'endur-se les herbes que hi havia allí, aquestes herbes eren la planta que avui comente i vos presente, creixien de les juntes dels rajols i dels clivells que tenien, de forma abundant, i que, per a nosaltres els xiquets, eren com la gespa dels camps de futbol.

La podreu vore als camins xafigats, arenosos, molt assolellats.

És una planta de poca alçada, uns pocs centímetres, que només s'empina un poc quan comença a florir, amb flors menudes, poc aparents, en fi, una planta d'aquelles que ningú en fa cas.

No faré més descripció, perquè per a això he fet aquestes fotografies que parlen millor que jo.

Això sí, respecteu-la que és una joia.

Sèpals més grans que els pètals i intercalats amb ells

Aspècte al camp

Detall de les fulles

Abans d'obrir-se

Fixeu vos en la grandària de la flor

GALIUM APARINE

 NOM BOTANIC: GALIUM APARINE

FAMILIA: RUBIACEAE

NOMS POPULARS: APEGALOS, AMOR DE HORTELA, RASPALLENGUA




                                Habitant dels marges de camps i vores de camins, herbassars i llocs no conreats amb algo de humitat,
És una planta enganxosa a causa de les nombroses espines menudes, corbades que té al llarg de les tiges i també de les fulles i fins i tot els fruits i que l'ajuden tant a enfilar-se per altres mates com per a dispersar fruits i per tant llavors per tot arreu.

De sempre s'ha emprat en les infeccions urinàries i contra les pedres dels ronyons, també es fa servir per a curar ferides i en les inflamacions de la pell.

Segur que amb aquestes fotografies la podreu identificar.

FUMARIA CAPREOLATA

NOM BOTANIC: FUMARIA CAPREOLATA

FAMILIA: PAPAVERACEAE

NOMS POPULARS: FUMARIA ENFILADISSA, JULIVERT BORD, FERRI BUSTERRI

                           La trobarem florida a l'hivern i fins ben entrada la primavera i/o l'estiu, escampant-se o enfilant-se per altres mates amb les seues fulles i tiges prènsils, una congènere seua, és molt emprada com a depurativa de fetge i ronyons a causa dels compostos químics que conté.

Es cria als herbassars nitròfils, marges de camps, vores de camins, etc. i és molt freqüent.

DIPLOTAXIS VIRGATA

NOM BOTANIC: DIPLOTAXIS VIRGATA

FAMILIA: CRUCIFERAE

NOMS POPULARS: RAVENISSA GROGA

                      Herba anual, freqüent a les vores de camins, molt coneguda per la gent camperola, molt visitada per les abelles.

Galeria de fotografies per distingir-la millor.

VICIA SATIVA

NOM BOTANIC: VICIA SATIVA 

FAMILIA: LEGUMINOSAE

NOMS POPULARS: VECERA BORDA

                     Molt comú als camps abandonats amb certa humitat, la podreu trobar a prop del Barranc de Barxeta i a prop del Riu.

Es cria als herbassars humits de forma abundant, ens farà parar l'atenció la floració abundant de color roig intens.

Herba elegant, anual, de tiges postrades, fulles compostes acabades en un circell ramificat. El fruit és un llegum comprimit que es torna fosc quasi negre quan està madura, d'ací el nom de vicia nigra.

ACACIA FARNESIANA

NOM BOTANIC: ACACIA FARNESIANA

FAMILIA: LEGUMINOSAE

                       Espècie invasora puntualment, on desplaça les espècies autòctones de vegades molt valuoses, és originària de Amèrica tropical.

A Carcaixent està extenent-se entre altres llocs, al costat de les víes del ferrocarril, on la podreu vore facilment. Arriba a fer-se de fins a 4 m. d'alçada

Les flors s'usen en perfumeria i la resina que contenen aquesta i altres congèneres també és molt emprada

LATHYRUS ANNUUS

NOM BOTANIC: LATHYRUS ANNUUS

FAMILIA: LEGUMINOSAE

NOMS POPULARS: GUIXES GROGUES

                         Aquesta guixa és una planta anual, està dotada d'uns circells amb els quals, agafant-se d'altres plantes o d'algun objecte, s'encargola cap amunt fins a un metre o més d'alçada.

Les tiges són alades, però no les fulles, que tenen un raquis rígid i dos estípules estretament lanceolades, aquestes fulles tenen dos folíols lanceolats i tota ella acaba amb un circell ramificat.

Les flors són pedunculades, grogues i amb l'estendard reticulat rogenc

L'hem vist criar-se als herbassars més humits i un poc ombrívols.

S'ha utilitzat, aquesta i altres congèneres, com aliment en èpoques de fam fins a la seua prohibició, en causar una malaltia neurodegenerativa anomenada Latirisme, caracteritzada per debilitat en les cames amb degeneració dels ossos i les articulacions, aquesta prohibició es va alçar el 2018, però moltes persones continuaren menjant aquest llegum durant anys, això sí, esporàdicament, sense causar malalties greus, jo puc donar testimoni.

Ací teniu unes fotografies, l'última conté sorpresa, a vore si la trobeu. Feu-li un click.