La primera vegada que visitàrem la Gola de Lucino, ara fa ja mes de 35 anys, ens va impressionar molt fort, ens donà una “impropmta bicorensis” que ja no ens ha abandonat mai més.
Era com haver descobert un secret amagat des de feia molts anys, un racó oblidat i meravellós, en una època en la que no existia l’excursionisme massiu d’avui, en que la gent no aprecia nomes que el seu caminar i lo “be que estic físicament i lo guapo i natural que soc”, sense apreciar els matisos del camí i de la NATURA, mirant i no veient.
Encara no havia canviat la fesomia de abans de les pluges que a la Ribera causaren la Pantanada, ací plogué moltíssim i tots els barrancs i barranquets quedaren arrasats per la força de l’aigua, la vegetació va ser arrancada d’arrel i el llit del riu agranat de terra i grava, deixant la roca nua i òrfena de vida.
Per haver d’arribar fins l’inici del barranc havies de fer molts quilòmetres de pista forestal plena de clots i una polseguera descomunal que et posava del tot “blanc pols”, un camí molt roin, però protector i no era gens fàcil de trobar- res a vore a avui-.
Els habitants de Bicorp prenen d’ací l’aigua corrent per al seu poble mitjançant un pou instal·lat al propi llit del riu, costum que ve d’antic com es pot comprovar per una sèquia tallada a la roca de època morisca.
Aquest rierol baixa dels peus de la “Mola de Cortes de Pallás” i es forma arreplegant les aigües que des de el Caroig van destil·lant els seus barrancs, aigües pures, netes, fredes i vives i tallant les roques de vegades o llepant les com un caramel, han format un Estret impressionant, meravella natural, xicoteta, però condensada, creant un espai ple de vida amb una biodiversitat esplendorosa.
 |
| BUSCANT L'ESMORÇAR |
 |
| LA SORPRESSA DEL GEL |
 |
| L'INICI DE LA GOLA |
 |
| DEVORADA |
 |
| FINAL DE LA GOLA |
 |
| RESTES DEL FRED |
 |
| LA CANAL MORISCA |
 |
| Aigües Precioses, diamants líquids. |
 |
| Ara ovelles, Homes abans. |
 |
| Camí de la Gola |
 |
| Gola, Estret, Hiatus, Angoixa pètrea. |
 |
| Avant. |
