NOM BOTÀNIC: PEUCEDANUM OFFICINALE SUSP. ALBUM
FAMÍLIA: Umbelliferae
Rara i escassa umbel·lífera que hem pogut observar a comptats llocs de les muntanyes de Carcaixent, és una planta perenne amb un rizoma llenyós segons ens indica Flora Ibèrica (ja que jo soc del tot contrari a arrancar cap planta encara que siga per estudiar la), sembla així mateix que es considera una panacea medicinal, encara que no desproveïda d'alguna certa toxicitat.
Peucedanum officinale ssp. album
Una història de descobriment personal.
Em considere a mi mateix un bon coneixedor de les plantes que m'envolten, he fet una llarga caminada,- sempre en companyia de la meua estimada Carme, còmplice de Vida i Experiències-, durant més de quaranta anys, i he anat desvetlant i descobrint-me a mi mateix els secrets de les plantes i la Natura en tots els seus aspectes, però el que vull contar és una altra cosa més personal, vull contar l'emoció de la Troballa, i el posterior resseguiment quasi detectivesc d'una planta que em va desenquadernar i finalment el darrer resultat tan satisfactori.
L'any 2016 es va cremar i carbonitzar tota la Serralada de les muntanyes de Carcaixent, tot el terme muntanyenc del poble!!!!!!!...........No vaig tornar a anar fins molts mesos després, quan ho vaig fer, vaig anar a un barranc molt especial, un lloc on anava el Sr. Vicent, pastor i herbolari antic, a collir espart per a fer cordeta i tot el que ell sabia fer que era molt, cabassos, espardenyes, cordell, llata, sàries, cistelles, fregalls i tot un munt d'utensilis per als quefers quotidians.
En aquest barranc hi viuen i creixen moltes plantes que no es troben a altres llocs del terme i per a mi és especial, en una de les visites que hi vaig fer, a controlar un arbret també molt especial, em vaig parar a vore una mata que coneixia d'altres llocs del terme, però a la que no havia fet molt de cas per això, per coneguda, però aquesta estava en flor, feia una oloreta estupenda, escampava feromones per tot arreu i en poques paraules, jo crec que estava donant-se a conéixer, dient- me bon dia a mi també, és clar, a mi em va commoure i em vaig interessar molt, la vaig fotografiar extensament com un fotògraf treballa amb els seus models, ara així, ara d'altra forma, per damunt, per davall, tots els enquadres possibles, sabia quina planta era així que vaig fer moltes consultes a tots els llocs on es podia consultar, llocs de confiança, professionals de la botànica i fins i tot a Tono (ell ja sap qui és, salutacions Tono), un professor de la Universitat d'Alacant a qui encara avui mateix li consulte els meus dubtes, però no vaig poder avançar més que el que ja sabia, la qüestió era que les característiques del Peucedanum, que és la planta de la qual parle, no quadraven en el que jo tenia davant dels nassos, mai millor dit, ho dic perquè la planta és aromàtica i aquesta era una de les característiques que no quadraven, això i que les flors eren blanques i no grogues com les determinacions i estudis que existien deien i les descripcions feien notar, per moments em sentia decebut, intranquil, no podia saber quina espècie era, però al final vaig claudicar i la vaig tractar com a Peucedanum officinale com aquell que parla amb la boca xicoteta, quasi sense voler pronunciar el nom, com si no volguera que em sentiren, i això que només m'ho dia a mi mateix, al final la vaig incorporar al blog que duc endavant amb aquell nom. Dos anys em va costar de posar.
No fa molt, amb el confinament que vam patir, em vaig afegir a una ret social de les que sempre he sigut enemic acèrrim i mira per on, un dia vaig i penge unes fotografies d'aquesta espècie; al cap d'un temps rep un missatge d'un investigador botànic (gràcies Javier, tu ja saps qui ets), dient-me i aportant-me informació de la màxima fiabilitat que aquella era una subespècie d'aquell Peucedanum que tant de mal de cap em va donar, les conclusions eren de no feia gaires mesos sembla, doncs bé, allò em va llevar de sobte tot el pes de damunt, aquella conclusió última em va alleugerar l'ànima de tal manera que vaig sentir una explosió vital enorme, com el final d'un castell de focs d'artifici, per acabar i arribat a aquest moment, només em queda que agrair a tots aquells que comparteixen coneixements de forma altruista i a vosaltres si heu arribat al final d'aquest escrit.
Vicent Galán.
 |
| Tiges i floració molt semblants al més conegut Fenoll |
 |
| Fulles estretament linears molt característiques |
 |
| Floració i principis de fructificació |
 |
| Detall de les flors |
 |
| Detall dels capollets florals |
 |
| Fruits madurant |
 |
| Fruits quasi madurs |
 |
| Fruits ja madurs |
 |
| Aquests ja els he recollit i disseminat a prop de la planta mare |
 |
| Fruits sobre paper mil·limetrat per observar millor la grandària |
