Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 12 de maig del 2016

CAPUTXINA

NOM BOTÀNIC: TROPAEOLUM MAJUS

FAMÍLIA: TROPAEOLACEAE

NOMS POPULARS: CAPUTXINA, MORRITORT D'INDIES, BEQUERA



                          El meu amic Lluís em va donar la informació, (com moltes altres vegades, cosa que li vull agrair), d'aquesta planta a Carcaixent, a un barranc de l'horta que desguassa al barranc de Barxeta i ràpidament me'n vaig anar a vore la. I sorpresa, era una Caputxina, jo encara no l'havía vist al natural, cosa que ja no puc dir.

Natural de Perú, es va introduir a Europa al segle XVII destinada als jardins botànics i com a ornament per la vistositat de la floració, amb grans flors grogues, taronja o d'un roig encès com es el cas de la que tractem.
A les zones on es nativa i comuna i també a les nostres terres des de que es va aclimatar, es consumeix en forma d'ensalades pel seu sabor lleugerament picant i gustós, tant les fulles com les flors.
S'ha emprat com antiescorbutic pel seu contingut en vitamina C i en afeccions respiratòries i urinàries per l'efecte de eixes substàncies picants amb composició rica en sulfats actius sobre la flora dels tractes respiratori, urinari i també intestinal on desenvolupa una interessant acció protectora.

Per la capacitat revulsiva i desinfectant, també s'ha emprat per combatre els problemes del cabell, (caiguda, descamacions, etc.)

Els capolls florals i els fruits es preparen com les tàperes i els taperots o siga amb vinagre i salmorra per afegir a les ensalades o consumir los com a aperitiu.

El primer que crida la nostra atenció son les flors, grans d'uns 6-7 cms. de diàmetre, d'un roig molt viu i consistent i les fulles, peltades, o siga la fulla naix d'un peçó central i creixen com un paraigües, son redones i poden arribar a fer se molt grans si beu i menja bé, es capaç de trescar i enfilar se emparrant se a algun suport.

La veritat es que vore eixe roig encès entremig de tanta verdor estiuenca a aquestes comarques es tot un privilegi.


                       Vos mostre unes quantes fotografies que aniré millorant mes avant.

El lloc on s'ha naturalitzat, segurament a partir de deixalles d'algun jardí particular

Vista zenital

Flor amb un espoló quasi horitzontal

Fulla vista des de la part inferior on podem vore la disposició dels nervis i el creixement de la fulla des de el bell mig de la làmina foliar, tal com un paraigües

Vista de la part superior


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada