Adormidera

NOM BOTÀNIC: Papaver somniferum ssp. setigerum

FAMÍLIA: Papaveraceae

NOMS POPULARS: Carabasseta de cascall, adormidera.


                   Coneguda com a reputat somnífer, encara perdura en la memòria l'us que li donava la gent per a fer dormir als menuts de la casa, dipositant una carabasseta de cascall collida quant encara tenia les llavors, baix del coixí del llit o la cuna.

Flors grans, de 6-8 cm.

Es pot apreciar la forma de les fulles.

Bon rodalet d'Adormideres

Detall de la flor

Una caracteristica de la varietat setigerum es la de tindre la càpsula menys globosa que la varietat somniferum-somniferum, encara que aquest exemplar no esta acabat de madurar.

                     De les cabesoles d'aquesta planta se'n extreuen diverses substàncies emprades medicament i que es troben al làtex que flueix en fer li talls.
                     L'opi, utilitzat recreativament des de abans que la humanitat rebera aquest nom, que no sé si mereixquem, es ric en alcaloides com la heroïna i la morfina, de efectes tant espectaculars com perillosos, aneu amb cura si en preneu, cosa que desaconselle.

L'alborcer.-

NOM BOTÀNIC: Arbutus unedo

FAMÍLIA: Ericaceae

NOMS POPULARS: ALBORCER 

Fruita de tardor, esclat de roig intens enmig de la verdor, arbre selvàtic com pocs, amic de les boires, aliment de molts animalets i fins i tot de les persones, forma part del rebost muntanyenc.

Quant estan madurs i els sucres que contenen de forma natural, mamprenen la seua descomposició, els fruits tenen una certa quantitat d'alcohol, així que poden "pegar mal" i produir un poc de molèstia estomacal..... si es que ens passem, clar!!

Fa una fusta dura i rogenca, ben visible als exemplars grans, ja que pot arribar a fer se de mes de cinc metres d'alçària i viuen molts anys sempre que els respecten el foc i les persones.

Les fulles son allargades, grans, dures, lleugerament dentades i d'un verd lluent, les flors son del tamany d'un pèsol i blanques i/o rosades, paregudes a una tulipa de farolet, fa ramellets penjollosos molt vistosos.

Te propietats contra les infeccions urinàries i els problemes d'incontinència de la orina i la diarrea ocasional.

Fruits d'un roig encès, dolços com la mel

Aristoloquia

Nom botànic: Aristolochia longa L. subsp. Paucinervis (pomel) Batt.
Familia: Aristolochiaceae

Etimologia:

Aristos ve del grec i significa que és util i locheia part, naixement, aixó es per la utilitzacio que en feien d'ella antigament.

Paucinervis del llatí paucus = poc i nervis = nervis, açó es, poc nervada per comparació amb altres especies properes amb nerviacio mes evident.

Es una planteta rastrera, encara que no es infreqüent vore la recolzada en alguna rameta veïna.
        Les fulles son triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol mes curt que peduncul i ovari junts.

        Les flors fan entre 3 i 6 cm de llargària, pedunculades, tubuloses i amb una làmina que quant ja esta fecundada, tapa la boca de la flor.

Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta menuda i curiosa planteta, la forma de les seues flors sembla i recorda a algunes plantes carnívores tropicals, però no, no es així, no mata als insectes sinó que els utilitza per a la fecundació i per tant la reproducció i la conservació de la espècie.

        Encara que antigament s'ha utilitzat medicinal ment, he de insistir imperiosa ment en desestimar qualsevol ús d'ella ja que te gran potencial tòxic.

Com cada dia de bon de mati, passege la nostra gosseta Nua per un descampat prou ruderal a la vora del barranc de Barxeta on es possible trobar moltes plantes no massa fàcils de vore i una de elles es aquesta que avui vull presentar.

Imatge primaveral, acabada de nèixer.

Primeres flors

Ben plantada...........parant la trampa

En el moment àlgid de la formació de la flor, s'adreça cap amunt i es planta ben plantada, això li permet capturar diversos insectes que en tractar de fugir deixaran polen d'altres plantes com ella i la fecundaran

                                   

La boca de la flor i també internament, disposa de tricomes, una especie de pèls que eviten que puguen fugir els insectes capturats i ajuden a fer lo caure al parany.
En la mateixa flor, maduren primer les parts femenines i quant esta fecundada, madura la part mascle productora de polen, evitant així la autopolinizació, això es diu floració Proterògina.

Seqüència de la existència d'una flor, pas primer, flor per fecundar.

                                             

Flor fecundada, noteu com el limbe va tapant la boca i tota ella comença a marcir se.

Ja es pot vore com la flor va caiguent i canviant de color i textura, en aquest moment comença la etapa mascle de la flor, produeix el polen i els insectes que encara viuen poden fugir carregats amb destí.......una altra flor i tornar a començar.

                                   

Aquest es el fruit

Més a prop

Carabassó li diuen al fruit en recordar una carabasseta o un melonet.

http://montearribaabajo.blogspot.com.es/2013/07/la-aristoloquia-aristolochia.html

CENTRANTHUS RUBER

Nom botànic: Centranthus ruber-Valeriana roja
Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós

Descripció:
    Es una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades , amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.

- Fulles ovades a la base, que van fent se mes apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant se cap al cim de la planta on es fan pràcticament sentades.

- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub es d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols te un estam.

- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.

- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final del hivern i florida a partir de finals de març, fins tota la primavera i l’estiu.

Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma de infusió.

Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant se, fins que poc c poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor mes intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau de eficiència que coneguem.

DIGITAL, CLAVELLINERA BORDA

Digitalis obscura L.
Noms: Corregía, Crujía, Didalera negra, Clavellinera borda
Familia: Scrophulariceae
Forma vital: Camèfit

Descripció: Mata amb una o varies tiges, dures i fibroses a la base, de vegades de mes d'un metre d'alçada, de color rogenc.
Es una planta perenne, amb les fulles mes abundants com mes amunt de la tija fins a la espiga floral.
Fulles allargades, de consistència coriàcia, es a dir -correjonoses-, lluentes i amb el marge sencer, acabades en punta aguda i corbada cap avall, les de la base ja mortes encara que presents.
Flors en raïm, totes orientades cap el mateix costat de la tija, cada tija cap on vol dins de la mateixa mata, es a elles a qui deu el nom de Didalera o Digital degut a la semblança amb un didal dels de cosir.
Fruit en forma de càpsula picuda.

Bicorp, rambla de la Molinera

          Es cría als pedregals com els llits de les rambles i les terres on es crien les oliveres, margosos o calcaris, marges de camps de secà, i vores de camins, floreix a la primavera.

Flors en primavera i fruits ja secs del any anterior

Usos i virtuts: De sempre s'ha emprat per curar ferides i nafres, abans quasi tots els llauradors la coneixíen perque era una herba que podía ser de gran ajuda si en plena feina es tallaven o es feien mal a causa d'un colp, llavors l'aplicaven ben picadeta al lloc on interesava, el mateix pero en infusió ho posaven a les caballeríes i els bous per curar les ferides que es feien els aparells de llaurar i s'engangrenaven.
Hem de parar atenció en que estem tractant d'una planta molt potent i tòxica, molt capaç de matar una persona si abusa d'ella, així que només els especialistes, coneixedors dels seus efèctes son qui han de proposar el seu ús si fóra precís.