MURTA

NOM BOTÀNIC: MYRTUS COMMUNIS

FAMÍLIA: MYRTACEAE

NOMS POPULARS: MURTA, MURTERA, MURTÓ EL FRUIT



                         Es l'antic emblema aromàtic del amor i dels herois, la coneguda o no tant Murta que li dona nom a tants indrets apreciats, llocs destacats, històrics, de tot el País.

Li agrada viure als llocs ombrívols i un poc humits de les costeres dels nostres barrancs i muntanyes, barrejada amb els llentiscles, els pins blancs, les sarses i esparregueres, plantada per fer bardisses de jardí, als convents i fins i tot als antics horts com la que veiem a la foto de mes avall, una de les mes grans que existeixen a Europa, com aquesta nomes hi ha un grapat. Habitualment la trobarem en forma arbustiva de uns dos metres d'alçada.

Dona nom a la Família botànica a la que pertany junt al Eucaliptus, amb qui també compateix propietats medicinals, així, es anticatarral i antisèptica respiratòria en forma de infusió de les fulles i flors, lleugerament astringent, es pot emprar per glopejar se la boca i en cataplasmes en cas de patir almorranes.

Calibreu be la magnitud d'aquesta Murta, tota la base que l'envolta forma part del mateix peu, es de veritat un Arbre monumental mereixedor de ser cuidat i venerat, es troba al mig d'un polígon pendent de ser edificat..........................................ai mare que por tinc

I aquesta la soca, fixeu vos en l'escorça que es desprèn a plaques i el color rogenc.

Es mes freqüent aquesta imatge, barrejada amb altres vegetals i mig amagada, molta gent ni la distingiria.

Quant es gran es posa mes de manifest que les rames son tetragonals amb dues carreres de fulles alternes, son dures i allò que diguem coriàcies, lluentes i si les mirem al trasllum, puntejades de bossetes de essència deliciosa que es comercialitza per al seu consum

Les precioses flors de blanca puresa de la Murta tenen cinc sèpals i cinc pètals i nombrosos estams com podeu observar

I d'aquelles flors, aquestos fruits, els murtons, madurs del tot son blau metal·lic, d'una balsàmica dolçor i bona carn amb els que es fan melmelades i confitures, fruita de tardor per a molta fauna silvestre, que escampen les llavors allà on van a c........... gràcies per una feina que ens regalen, ells si que saben que es la sostenibilitat,  voldria que aquest comentari ens fera reflexionar sobre els "espais naturals", envaïts per les persones, encara amb la millor intenció, però que si no limitem voluntàriament la nostra presència, no hi hauran animalets que ho facen, ens tenen por i amb raó.