FAMÍLIA: Liliaceae
Quasi tots alguna vegada n'hem collit caminant- per “baixar” el dinar o el berenar- passejant les sendes i camins dels llocs mes montuosos de les nostres comarques riberenques, a l’ombria dels barrancs i les costeres mes fresques.
Parle dels espàrrecs, que son la part tendra encara de les noves tiges que l’esparreguera va criant per escampar-se buscant créixer.
Se’n crien de dos classes, un mes punxegut i l’altre mes tou, tots dos son bons i encara vos diria que sense ser cap esparreguera, també podem menjar els mateixos brots tendres d’una altra planta que els fa ben pareguts als autèntics, es tracta dels brots de Tamus comunis, de grans fulles en forma de cor que també trobarem als barrancs i zones ombrívoles.
Deliciosos, temperamentals, saborosos i amb un gust i olor que mes tard recordarem quant anem a “ canviar l’aigua a les olives ”, es a dir, quant en orinar sentirem l’olor característica d’haver ne menjat.
Dietèticament son interessants per la fibra que ens aporten, les poques calories que tenen i la quantitat de substàncies nutritives que ens subministren.
Popularment el seu ús medicinal està dedicat als problemes de l’aparell urinari, emprant l’arrel en infusió, però a mi em sembla millor menjar me’ls que arrancar la planta. Apenes bollidets i fregits per a fer truites pel temps de Falles en avant, encara que segur que hi han llocs on es fan tot l’any seguit—jo en conec--.
 |
| Aspecte al camp |
 |
| Detall de la flor |
 |
| L'esparrec que tots coneguem |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada