Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







divendres, 27 de juny del 2014

EL RIU EBRON

                     El riu Ebrón pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, naix a Saldón (Terol) i travessa el Racó d'Ademús, abocant unes aigües abundants i nítides al Túria, es de bon cabal i regular durant tot l'any, al llarg del seu curs predomina una exuberant vegetació de ribera amb infinitat d'espècies com ara les Sargueres, Salzes i Vimeteres, Garbullers, Llúpol, Lligabosc, Saüc, Corners, Heures enormes segur que mes que centenàries, Serveres, Salicària, Menta, Epilobi, Cua de cavall, Xops de tres o quatre classes, Oms, Nouers, Freix, Rosers silvestres, i no ho vull fer mes llarg, jo no pararia. Menció especial mereixen les Pomes d'aquesta vall, antigues, com el seu sabor que em fa tornar a sentir sensacions de quant era menut (fa moltiiiiiiiiiiiiiiisims anys). I ja no vull dir res si girem la vista cap el rocam i les costeres muntanyenques, jo no pararia.........

                     Per un afortunat error, varem conèixer l'any 1981, el poblet de El Cuervo (Terol), a aquella època tota aquesta zona es mantenia en unes condicions paupèrrimes, sense aigua potable ni clavegueram, amb una economia de subsistència, sense pràcticament carreteres..........oblit total; clar que això feia que tot es mantinguera salvatge i meravetllos, ara hem tornat i es clar, tot ha canviat i s'ha modernitzat, però el riu es el riu que coneguérem, salvatge i meravetllos.
Ací, a El Cuervo, comença el nostre caminar.


A punt de posar nos en marxa


El tram de ribera que caminarem esta condicionat perfectament, li lleva aventura, però ho fa mes fàcil, pugem l'escala i comencem a remuntar riu amunt

El meu fill prefereix anar per l'aigua, a mi em fa goig, però........


Seguim pujant


I baixant..........


Servera monumental, a les fotos de baix el fruit i les fulles
                          



Raconets deliciosos, plens de vida

Aigües netes, fredes, saludables

El meu germà i el riu

 


Seguim progressant i escuadrinyant

De sobte les parets s'ajunten com una gola, hiatus fascinant

A l'aigua "patos"




Exuberància





Per passar la gola sense banyar te





Superfiiiiiiiiiiiiiill













Pasarela aèria, si no.........a l'aigua







Algun passet divertit




Veiem una Sabina tombada


Esta viva encara, mireu que grossa, segur que te mes de mil anys


Eixim de la gola i mamprenem a pujar, el riu es ..........!!!!!!!

Ací la vall s'eixampla

Com ja en tenim prou, ens en tornem cap enrere








Amb algun descanset...........











La fam apreta i ens dediquem a menjar fruits silvestres: mores, serves, gavarreres, raïm...........







Hem tornat al punt d'inici


Ja queden pocs Oms com el de la plaça del poble del Cuervo, una terrible enfermetat, la Grafiosi, esta matant los a tots a tota Europa

Si contara tot el que ha vist, escoltat i patit...........



Quasi tots els pobles d'interior tenien un Om on fer les festes, reunions, estar a l'ombra o xarrar de mil i una coses

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada