Son les 8 del matí i s'en aném direcció Dos Aigües Odiel i jo, volem entrar a una cova situada a la marge esquerre del riu Xúquer, a les estribacions de la Serra del Caballón, una zona que la gent que allí viu anomena La Canal, la carretereta que ens porta es d'aquelles tant estretes, que si ens trovàrem només una bicicleta de front, deuriem de parar i passar amb extrema cautela, les vistes son d'alló mes impressionant, el caixer del riu el veiem al fons com uns dos-cents o tres-cents metres per avall, enfront tot el massís de la "Muela de cortes de Pallás", amb Millars en un balcó sobre el riu, continuem ara sobre una planura voltada per les serres, es un lloc solitari i silenciós, sabém de les pintures rupèstres i dels jaciments dels antics pobladors epipaleolítics d'aquest lloc, pero avuí l'objectiu es la gruta i la seua aventura.
La trobém prompte i després de instalar els anclatges per a les cordes, ens posém els arnesos de seguretat, casc i demés parafernàlia, -necessaria-, ens disposem a deixar nos engolir per la cova, baixant per un rappel d'uns 8 metres, la cova es de grans proprocións, es tracta d'un antiquíssim engolidor de les aigues de pluja que ha format una espècie de riu sorerràni, ara fóssil.
Descobrim els primer habitants, una familia de gripaus en plena feina de cassera de mosquíts i cuquets que a la llum d'un raig de sol que penetra per la boca, viuen en el ramatge que va caiguent des de fora, continuem baixant per un sòl esvarós d'argila roja, esta tot plé de formacions, creades per els sediments dissoltos en les aigues de la pluja, alguns de considerable volúm, no es fàcil de descriure pormenoritzadament una cova, pero a nosaltres ens van semblar 300 metres de sorpresa continuada.
Aquest missatge és per a animar-te a que continúes compartint saviesa i experiències en aquesta finestreta al bosc diminut que comença a obrir-se.
ResponEliminaCris