MURTA

NOM BOTÀNIC: MYRTUS COMMUNIS

FAMÍLIA: MYRTACEAE

NOMS POPULARS: MURTA, MURTERA, MURTÓ EL FRUIT



                         Es l'antic emblema aromàtic del amor i dels herois, la coneguda o no tant Murta que li dona nom a tants indrets apreciats, llocs destacats, històrics, de tot el País.

Li agrada viure als llocs ombrívols i un poc humits de les costeres dels nostres barrancs i muntanyes, barrejada amb els llentiscles, els pins blancs, les sarses i esparregueres, plantada per fer bardisses de jardí, als convents i fins i tot als antics horts com la que veiem a la foto de mes avall, una de les mes grans que existeixen a Europa, com aquesta nomes hi ha un grapat. Habitualment la trobarem en forma arbustiva de uns dos metres d'alçada.

Dona nom a la Família botànica a la que pertany junt al Eucaliptus, amb qui també compateix propietats medicinals, així, es anticatarral i antisèptica respiratòria en forma de infusió de les fulles i flors, lleugerament astringent, es pot emprar per glopejar se la boca i en cataplasmes en cas de patir almorranes.

Calibreu be la magnitud d'aquesta Murta, tota la base que l'envolta forma part del mateix peu, es de veritat un Arbre monumental mereixedor de ser cuidat i venerat, es troba al mig d'un polígon pendent de ser edificat..........................................ai mare que por tinc

I aquesta la soca, fixeu vos en l'escorça que es desprèn a plaques i el color rogenc.

Es mes freqüent aquesta imatge, barrejada amb altres vegetals i mig amagada, molta gent ni la distingiria.

Quant es gran es posa mes de manifest que les rames son tetragonals amb dues carreres de fulles alternes, son dures i allò que diguem coriàcies, lluentes i si les mirem al trasllum, puntejades de bossetes de essència deliciosa que es comercialitza per al seu consum

Les precioses flors de blanca puresa de la Murta tenen cinc sèpals i cinc pètals i nombrosos estams com podeu observar

I d'aquelles flors, aquestos fruits, els murtons, madurs del tot son blau metal·lic, d'una balsàmica dolçor i bona carn amb els que es fan melmelades i confitures, fruita de tardor per a molta fauna silvestre, que escampen les llavors allà on van a c........... gràcies per una feina que ens regalen, ells si que saben que es la sostenibilitat,  voldria que aquest comentari ens fera reflexionar sobre els "espais naturals", envaïts per les persones, encara amb la millor intenció, però que si no limitem voluntàriament la nostra presència, no hi hauran animalets que ho facen, ens tenen por i amb raó.  

MALVÍ CANEMER

NOM BOTÀNIC: ALTHAEA CANNABINA

FAMÍLIA: MALVACEAE

NOMS POPULARS: MALVÍ CANEMER

                              De sobte, a la vora de la senda d'un dels riuets del interior valencià ens crida la atenció la preciosa flor d'una planta amb fulles que recorden poderosament al Cannabis,..... sí, la coneguda Marihuana, però res de res, en vore la flor mes a prop ja veiem que es una Malvàcia poc freqüent a la resta del País.

La aplicació medicinal mes coneguda es la de preparar infusions de l'arrel per combatre les irritacions i inflamacions de la gola en els casos de refredats, però es tan escassa que habitualment s'utilitza una cosina germana com es el Malví oficinal o Malvavisco en castellà, conreat per aquesta finalitat.

Floreix en ple estiu fins a la tardor.

                            

Pot arribar a fer un metre d'alçada

Detall de les fulles on es pot observar el paregut amb les fulles del Cànem o Marihuana

La flor amb mes detall

ESTRAMONI

NOM BOTÀNIC: DATURA STRAMONIUM

FAMÍLIA: SOLANACEAE

NOMS POPULARS: ESTRAMONI, MANTO DE CRISTO, TÚNICA DE CRISTO, FIGUERA DEL INFERN

                        De perillosos efectes psicotròpics, aquesta enteogènica entitat vegetal era i es una de les plantes preferides per als rituals màgics de moltes cultures del centre i sud del continent Americà. Ja naturalitzada a Europa, va ser emprada per tota classe de bruixes i bruixots per a tenir "visions" i al·lucinacions amb diverses finalitats. 

Actualment de vegades coneguem a traves dels mitjans de comunicació un us de vegades lúdic i altres criminal, quasi sempre deshonest per dir ho de forma suau.

A la industria quimio-farmacèutica s'utilitza per extraure substàncies parasimpaticolítiques com la escopolamina, de efectes molt poderosos sobre el sistema nerviós, (s'emprava com "suero de la verdad"), tenint efectes devastadors sobre les persones.

-------------NI TOCAR LA--------------

Es una planta amb grans i precioses flors blanques o blaves molt atractives, però la pudor que desprèn aquest vegetal les fa repulsives, aquestes flors son tubulo-infundibuliformes, es a dir la corol·la es soldada i fent se mes estreta, penetra en el calze profundament.

Les fulles de la base son un tant arrodonides, però a mesura que la planta en va produint mes es fan sinuades i lobades.

Els fruits son punxosos com els de les castanyes, s'obrin en dos o mes rarament en quatre parts i deixen brollar unes llavors menudes i negres.

Aspecte general

Un altre exemplar

Flor d'uns 8-10 cms. 

Amb un poc mes de detall

Detall de les fulles, semblants a les de les albergínies

Fruits

Un fruit amb mes detall on es poden observar be els acúleos, terme botànic que reben les "punxes" que ens mostra

SARSAPARRELLA

NOM BOTÀNIC: Smilax aspera

FAMÍLIA: Smilacaeae

NOMS POPULARS: ARÍTJOL, SARSAPARRELLA



Es una planta enfiladissa amb circells i tota coberta per espines o agullons fins a les fulles que li ajuden a penjar se d’altres mates o als arbres per buscar la llum i oferir els fruits als animalets que escamparan les llavors en menjar se les. Com veieu, les fulles tenen generalment la forma de cor, encara que son molt variables, d’un verd intens i lluent, encara que quant son joves poden tindre taques d'un verd mes clar. Es molt comú enganxar se amb ella quant caminem per sendes dels fons dels barrancs o de llocs ombrívols on li agrada viure.

Floreix des de principi de l’estiu fins la tardor i els fruits venen a estar madurs quant es fan negres allà al final de l'hivern o principi de la primavera  i no ens convé menjar ne perquè son tòxics per a les persones.

Les arrels d'una llargada de fins a cinc o sis metres s’han utilitzat per a fer una beguda pareguda a la Coca-Cola que de menuts bevíem els dies de festa o els diumenges que li deien “Sarsa”, aquells que tingueu mes de cinquanta anys ho recordareu.

Medicinalment continua utilitzant se com a depuratiu en casos de èczema, psoriasis i altres malalties de la pell ja que ajuda a orinar i a suar, així com també en casos de reumatisme i gota i fins i tot quant estem griposos.

Creix enfilant se per damunt de mates i arbres, les flors pengen en umbel·la escampant un aroma intens i dolç.

Es una planta dioica, es a dir, te les flors mascles i femelles en peus diferents, aquestes son mascles, observeu els estams.

  

Detall de les flors mascles

Flors femelles

Detall de les flors femelles

Fruits immaturs

                     Ací teniu imatges de fulles de formes i grandària diferents

LAS BLANCAS

NOM BOTÀNIC: JUNIPERUS THURIFERA

FAMÍLIA: CUPRESSACEAE

NOMS POPULARS: SABINA ALBAR, SABINA REIAL


                      Un dels arbres mes antic de la historia de la Vida i que mes vell pot arribar a ser i en aquest cas vell de veritat ben be mereix la visita que enamorats de la Natura com nosaltres li varem fer, - qui sap si no seria el seu 1500 aniversari !!!!!..........o mes encara.

El lloc conegut com "Las Blancas", prop de La Puebla de San Miguel, al racó d'Ademús, es un rodal on podem admirar aquests "dinosaures" vegetals, de proporcions enormes, afortunadament es un lloc protegit i una mostra del paisatge que es podia observar fa molts anys, ho dic perquè aquesta espècie s'ha emprat abusivament per a diverses utilitats humanes fins a, no diré estar en perill d'extinció, però si que dels millors exemplars que costaren milers d'anys a créixer fins arribar a fer se com les que vos presente, no en queden moltes mes, en hi han ací i allà, però escasses.

Per comprendre millor aquest ésser heu de saber que es de la mateixa família que els xiprers i els ginebres, per tant dioic, es a dir hi ha peus mascles i peus femelles, te les fulles com escames i un fruit globós de color blau brut quant esta madur, sovint amb forma irregular.
La fusta es grisenca i de mes vell blanquinosa, d'ahí el nom del rodal (las blancas), es molt dura i resisteix molt be el pas del temps i de les humitats, per això s'utilitzava per a la construcció de cases, eines, molins i maquinària en altres temps.
Produeix una resina que les persones hem emprat per a fer fum degut al seu aroma agradable, així perfumàvem esglessies i llocs públics o processons religioses, també en soterrars i vigílies de difunts, a mes del aroma, aconsegueix netejar l'ambient i desinfectar lo.
                                   

Arbre corpulent i vigorós relíquies d'altres temps

Escorça grisenca i irregular

Copa poc densa, arrodonida i de vegades un tant desmotxada. 

Impressiona estar en un lloc amb tanta història de la Vida

A las" Blancas" hi ha unes quantes Sabines memorables, colossals.

Una abraçada promesa - de part de Ade -

Compareu els volums................