PERICÓ GROC

NOM BOTÀNIC: HYPERICUM PERFORATUM

FAMÍLIA: GUTTIFERAE

NOMS POPULARS: PERICÓ GROC, HERBA DE SANT JOAN, 

                              Pot ser una de les herbes mes conegudes popularment ja que amb ell es prepara un oli de color roig molt conegut i emprat a les nostres terres i les de mes enllà per fer disminuir les "blaüres" i els dolors causats per colps i bacs, també es un excel·lent remei per curar ferides i sobretot les cremades; de sempre s'ha considerat la seua infusió un bon remei per a tractar de fer minvar el dolor del estómac, allò que diuen dolor epigàstric, que es aquell nuc que es fa a la boca del estómac i que sovint acaba per provocar mals majors si no es tracta, modernament s'ha pogut demostrar científicament que es un magnífic antidepresiu, que habitualment es la causa d'aquestos símptomes gàstrics.

Es un dels principals ingredients del conegut "Ungüent del mes de Maig", tan popular a moltes comarques del nostre País.

Com veieu estem parlant d'una de les plantes mes importants i la deguem de conèixer.

La planta sencera i especialment les fulles, son riques en una substància anomenada Hipericina, aquesta te la capacitat de enrogir la pell en prendre el sol, de vegades fins i tot de produir  cremades, sobretot en aquelles persones de pell mes blanca, ara que si he de ser fidel a la realitat, jo no he conegut mai cap cas al que li haja passat, pot ser si es força la dosi?????.

En aquest part de precaucions, he de dir que l'Agencia Espanyola del Medicament indica diverses interaccions amb alguns medicaments, però jo tampoc he pogut verificar ho, pot ser si es força la dosi?????.

Aspecte al camp

Si amplieu la foto fent "clic" i es fixeu, es poden apreciar les bossetes de essència a les fulles, d'ahí pren el cognom de "perforatum"

Detall de la flor

Una altra mirada

GINESTÓ BLANC

NOM BOTÀNIC: Osyris alba

FAMÍLIA: SANTALACEAE

NOMS POPULARS: GINESTÓ

                         Es una mata de aproximadament un metre d'alçària, ben plantada, amb aspecte de Ginesta vera, d'ahí el seu nom popular, es cria als prats secs i assolellats de les nostres terres, als bancals abandonats i erms.

Es un arbust dioic, es a dir amb peus mascles i peus femelles separats.

Parasita les arrels d'altres espècies per obtindre aigua i nodriments, encara que es perfectament apta per obtindre ho per ella mateix.

Aspecte al camp

En plena floració

Fulles lanceolades de uns dos cm. de llargària i 2-3 mm. d'amples

Les flors tenen una lleugera olor de mel i conté un excel·lent nèctar mol aprofitat per insectes de tot tipus

Mata ja fructificada 

Fruits ja ben madurs

Fruit en procés de maduració

Preciosa drupa amb detall

GINESTÓ VALENCIA

NOM BOTÀNIC: Osyris lanceolata    SINONÍMIA: Osyris quadripartita

FAMÍLIA: SANTALACEAE

NOMS POPULARS: Ginestó valencià

                        Gran arbust de les nostres terres, es cria parasitant altres espècies mitjançant uns òrgans especials anomenats Haustoris, no es gens difícil topetar te'n un en passejar els camins de muntanya com es el cas d'aquestos exemplars que coneguem des de fa quasi 40 anys; de bona alçada, pot arribar a fer mes de 3 m. 

Es una planta dioica, es a dir hi han mates amb flors mascles i mates amb flors femelles.

Aquest ja es gran, però en coneguem de mes grans encara

Flors mascles

Fulles lanceolades, coriàcies, es a dir dures, persistents

Mates molt ramificades, rames flexibles però erectes.

Fructifica des de la primavera tardana i durant tot l'estiu i la tardor

Detall de les fulles, fixeu vos en el nervi mes marcat al terç proximal de la rama

Fruits subglobosos normalment mes ataronjats i fins i tot groguencs que els que vos presente, en aquest cas estan sobre madurats i a mes pos siblement l'hoste parasitat es un Xiprer i pot ser li comunique alguna qualitat específica

Detall del fruit

THESIUM HUMIFUSUM

NOM BOTÀNIC: THESIUM HUMIFUSUM

FAMÍLIA: SANTALACEAE

                           Difícil de observar, quasi sempre ens passa desapercebuda, sobretot si es cria apegada a terra com es el cas d'aquesta mata en concret, no es abundant, però manté presència a molts llocs dels nostres termes, sempre als llocs secs i pedregosos a mitja ombra.

Sembla que sols s'ha emprat medicinalment a alguns llocs on abunda com diurètic.

                            Es una planta perenne, amb la base en forma de cepell molt llenyós, de la que naixen unes quantes tiges molt ramificades, te les fulles alternes, esparses, linears, senceres o finament serrades, d'un verd groguenc.

                             Les flors son hermafrodites i naixen  a les aixelles de les fulles, disperses, son molt menudes i de color blanc, els fruits son com una nou d'uns 2 mm.

                         Com totes les espècies d'aquesta família, Thesium es una planta hemiparàsita, es a dir, té la capacitat de parasitar parcialment altres espècies, d'on obté aigua i nodriments, encara que no li es absolutament necessari, perquè en mantindre la capacitat fotosintètica pot sobreviure perfectament amb els seus òrgans vitals, contrariament a altres espècies de la mateixa família que han perdut la capacitat fotosintètica i han de viure directament del hoste com es el cas del Visc ( Viscum ssp.= Muérdago)

ALADERN DE FULLA ESTRETA

NOM BOTÀNIC: Phillyrea angustifolia

FAMÍLIA: Oleaceae

NOMS POPULARS: Aladern de fulla estreta, Vern menut, en castellà Labiérnago

                        Aquest arbust o menut arbret de fins a 3 m. d'alçària es molt abundant a les nostres muntanyes, manté la verdor tot l'any i té les rames molt fines i flexibles, les fulles son allargades, acabades en punta, paregudes a les de la Olivera, verdes per damunt i mes blanquinoses per l'envers, dures, de vegades de contorn lleugerament serrat formant menudetes dents, a la base d'aquestes fulles es situen els raïmets de flors menudisimes que en ser fecundades es transformen en uns fruitets negres-blavosos que ens son tòxics.

Es un arbúst dioic (concretament androdioic) que vol dir que hi han peus mascles i peus femelles per separat, per això vorem mates amb fruits junt a altres que no en ténen.

S'ha emprat per glopejar se la boca en cas de les genives inflamades i per a curar ferides.

Aspecte general

Les flors d'aquest arbust poden ser hermafrodites o unisexuals tant al mateix peu com a peus diferents

Fructificació abundant

Fruits de 3-5 mm., diferents estats de maduració