Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimarts, 30 de setembre del 2014

THESIUM HUMIFUSUM

NOM BOTÀNIC: THESIUM HUMIFUSUM

FAMÍLIA: SANTALACEAE




                           Difícil de observar, quasi sempre ens passa desapercebuda, sobretot si es cria apegada a terra com es el cas d'aquesta mata en concret, no es abundant, però manté presència a molts llocs dels nostres termes, sempre als llocs secs i pedregosos a mitja ombra.
Sembla que sols s'ha emprat medicinalment a alguns llocs on abunda com diurètic.






                            Es una planta perenne, amb la base en forma de cepell molt llenyós, de la que naixen unes quantes tiges molt ramificades, te les fulles alternes, esparses, linears, senceres o finament serrades, d'un verd groguenc.




                             Les flors son hermafrodites i naixen  a les aixelles de les fulles, disperses, son molt menudes i de color blanc, els fruits son com una nou d'uns 2 mm.



                         Com totes les espècies d'aquesta família, Thesium es una planta hemiparàsita, es a dir, té la capacitat de parasitar parcialment altres espècies, d'on obté aigua i nodriments, encara que no li es absolutament necessari, perquè en mantindre la capacitat fotosintètica pot sobreviure perfectament amb els seus òrgans vitals, contrariament a altres espècies de la mateixa família que han perdut la capacitat fotosintètica i han de viure directament del hoste com es el cas del Visc ( Viscum ssp.= Muérdago)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada