Els pinars o pinedes, com vulgueu,
son una part important dels paisatges de
les nostres comarques riberenques, encara que la majoria d’ells no son del tot d’origen
natural.
Els pins son espècies molt
antigues, tenen una gran capacitat per adaptar se i enfrontar condicions difícils en els aspectes
climàtics de sequeres o grans freds, així s’han pogut desenvolupar als llocs on
la terra es mes pobra, fins i tot a les roques clavillades, per on van aprofundint
les arrels buscant aigua i creixement,....... espai vital.
Son mes antics que els arbres
frondosos com les Carrasques, els Freixes, les Gal·leres, etc., però aquestos,
millor adaptats i mes evolucionats, varen arraconar els pins als llocs mes
adversos.
Tot fa pensar que han evolucionat
fent se mes i mes resistents, així ara
mateix a les zones cremades, sense terra, les mes castigades nomes poden
suportar una existència tan dura els pins i el matollar mediterrani, produint
sòl nou i un poc de ombra protectora per a que altres espècies puguen tornar a
viure on abans havien desaparegut.
Dels pins s’ha aprofitat la fusta
per a la construcció, les branques i el ramatge com a combustible en diverses
ocupacions humanes (forns de calç, forns de pa, calefacció.....), els pinyons
que continuem menjant, la resina utilitzada en diverses industries (pintures,
esencia, trementina, etc.), i medicinalment els brots de les rametes joves com
a pectorals, les fulles com antireumàtic i ............
Encara que siga difícil de mesurar o de ser un aprofitament que no comptabilitzem numèricament o economicament, per a mi també compta i es molt important, la sensació de mirar una pineda des de dalt d'una muntanya fins on arribes a vore res mes, l'olor penetrant de la resina un dia de calor, la sensació de perdre el camí mentre camines per un pinar adult i dens, la sorpresa de trobar esclata-sangs i altres fongs, escoltar el trot d'una cabra o acollonar se després d'haver espantat un àguila del niu de dalt del teu cap.................jo no conec a ningú que no s'emocione, a ningú que no el deixe corprès.
A les nostres terres, es crien tres classes de pins diferents, com els que hi hem fotografiat.
Pi blanc (Pinus halepensis), que es
el mes abundós, cobreix la major part de les muntanyes mes a prop de la Ribera
del Xúquer, es el pi amb aspecte mes dèbil de tots, sovint el tronc el vorem “entortillat”,
amb l’escorça grisenca i poques fulles, deixant passar molta llum del sol, el
que fa que als seus peus es puga criar abundant matollar de Llentiscles,
Romers, Timó, Sajolida i moltes altres plantes i mates, la abundància es deu a
que es el pi que mes s’ha emprat en repoblacions forestals i també el millor adaptat al foc, tant freqüent per desgràcia.
 |
| Així son els boscos de Pi blanc, lluminosos i aromàtics |
Pi rodeno (Pinus pinaster), es un arbre amb un aspecte mes robust que el pi blanc, amb el tronc ben dret i gros, necessita mes humitat que altres pins i sol viure als llocs mes freds, en vore’l el coneixerem prompte per la llargària i grossària de les seues
fulles o acícules, pot créixer fins al 35 metres amb una copa piramidal ben
formada. Aquest es el pi que les persones han preferit per arreplegar amb
diversos mètodes la resina que sua pel tronc en fer los ferides a l’escorça, d’aquesta
resina s’extrau la Trementina, un material emprat en la industria i també per a
cuidar la nostra salut. Freqüent ment s’ha emprat en repoblacions de terrenys
cremats, no sempre per a millorar el que hi havia. Ha segut molt utilitzat en
la construcció dels màstils del vaixells antigament, així, es reservaren boscos
d’aquest tipus de pi per a la Marina Espanyola i fins i tot la Serra de Segura,
una terra sense mar, va ser província marítima gracies als seus boscos d’aquest
tipus de pi.
 |
| Pi Rodeno, mireu la grandària |
 |
| Quantes tronades, quants temporals de vent, quantes histories tindrà....... |
 |
| Aspecte d'un jove Pi rodeno |
Pi pinyoner (Pinus pinea), es el pi
del que arrepleguem les llavors, els pinyons, per emprar los a la cuina per a elaborar
dolços i com acompanyant de diversos menjars.
Es inconfusible per la forma de para-sol de la
copa, ampla i redona i les pinyes mes grans de tots els pins, on s’amaguen els
pinyonets tan apreciats, també la corfa amb plaques rogenques que cauen en els
exemplar d’edat. Es considerat una espècie introduïda per la humanitat al
nostre territori.
 |
| Copa arrodonida i aparasol·lada, característica dels Pins pinyers |
 |
| Plantats als llocs amb bona terra per explotar los com a marge i pels seus pinyons, es solen criar de ben grossos i arribar a viure molt de temps |
