NOM BOTÀNIC: DITTRICHIA VISCOSA
NOMS POPULARS: OLIVARDA, JULIVARDA
Planta molt abundant als runars i terres remogudes, coneguda pels efectes antiinflamatòris i antireumàtics que ens proporciona la seua infusió aplicada en forma de compreses i també en les dolències dels ronyons, útil contra el paludisme i com a repel·lent de mosquits, encara que poc a poc, com passa amb tantes herbes i coneixements, va perdent se l'ús, abandonada per l'ignorància i l'esnobisme.
Es una mata gran de mes d'un metre d'alçada, perenne, amb rames ascendents rectes i fulles nombroses alternes peloses i apegaloses amb olor que recorda la resina, que abracen una tija llenyosa. Floreix al estiu i la tardor amb una explosió de flors d'un groc viu i lluent molt aparent.
La millor descripció les fotografies que vos mostre.
 |
| En un dels seus habitats |
 |
| Floració en panícula quasi piramidal |
 |
| Fulles amb el marge lleugerament serrat i l'envers pelós, tota la planta es apegalosa. |
 |
| Capítol floral amb flors hermafrodites menys les del extrem, ligulades, que son femenines |
 |
| Una altra vista |
 |
| Arribant al final del cicle vegetatiu amb els fruits voladors a punt d'abandonar la mata mare |
 |
| Els fruits consten de la llavor i aquest plomall, el vilà, que li permet allunyar se gràcies al vent i arrelar en altres llocs |
 |
| Al final, de la flor només queda el que vegeu ací. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada