Des de dalt de la Serra de Santerón (Cuenca), es veuen baixar llargs i costeruts barrancs que en anar ajuntant se formen el curt, però magnífic riu Bohilgues, d'aigües totalment transparents que utilitzen els habitants de la comarca del Racó d'Ademús per a regar els camps de pomeres i hortalisses dels pobles que viuen al seu costat, Negrón, Vallanca i Ademús.........aigües que mantenen a mes la vida salvatge en tot el seu recorregut, habitants com la Llúdria, la Merla aqüatica, les truites autòctones i el Cranc també autòcton i unes riberes plenes de verdor, amb Freix, Om, Salgueres, Llidoners, Figueres, Corners i una gran varietat de plantes mes menudes.
Aigües que movien molins per a moldre gra, per a fabricar electricitat i per a moure enginys de tota mena d'activitat humana. Artèria Vital.
 |
| Un dels antics molins |
 |
Deliciosa frescor
|
 |
| Xoperes a la ribera que et conviden a la calma i el somriure |
 |
| No, no es una Llúdria, es la nostra gosseta Nua arremullant se |
 |
| La verdor ho envaeix tot |
 |
| Canals i sèquies per a regar menudes hortetes |
 |
| I l'aigüa freda i clara |
 |
| El Bosc lligat |
 |
| Al llarg del recorregut el riu de vegades baixa amagat, però el soroll de les xicotetes caigudes d'aigua el fa sempre present |
 |
| El riu corre al fons d'un profund canyó |
 |
| I de vegades s'obri deixant nos admirar la magnitud del paisatge |
 |
| Racons d'una preciositat absoluta |
Ens ha quedat la sensació de que es un lloc al que tornarem, sembla que la tardor serà un bon moment, diuen que els colors del paisatge vegetal en aquesta època son meravellosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada