NOM BOTÀNIC: Umbilicus rupestris
FAMÍLIA: CRASSULACEAE
NOMS POPULARS: ORELLA DE FRARE, MELIC DE VENUS
Poc l'importa si son pedres o blocs de obra,, quant hi ha un clavill on viure, un mur de pedra seca o una paret vella, això si, sempre a l'ombra i amb certa humitat, allí arrela i ho colonitza tot. La voreu en els murs i paretóns dels camps de tarongers arrimats a muntanya i en moltes de les construccions ja assolades que encara queden.
Son conegudes les propietats cicatritzants del suc aplicat a les ferides, així com l'aplicació directa de la fulla desproveïda de la cutícula en cremades, forúnculs i nafres.
El mateix suc es pren en casos de pedres al ronyó per desfer les i per provocar la emissió de orina.
En el reportatge fotogràfic següent queda clar l'ambient on es cria.
|
Tant als murs d'obra com a les teulades orientades a l'ombriu son llocs on s'instala còmodament |
|
Les fulles tenen el pesó al mig del limbe ( peltades) i son arrodonides i carnoses a causa de l'aigua que acumulen |
|
Com veieu, els agrada la humitat i la ombra |
|
No totes les fulles son peltades, les de la tija son peciolades i mes dentades, aquesta ja començava a florir |
|
Ja florides del tot, uns dies de calor extrema les ha fet anar mes depressa del que toca |
|
Detall de les flors |
La calor fa que hi hagen mes insectes i això provoca l'aparició de plagues al mon vegetal, en aquest cas un coleòpter ha fet una posta d'ous a la base de les fulles de Melic de Venus fent que la planta produeixca aquest engrosiment anomenat cecidi on les larves es criaran i alimentaran fins que abandonen el niu. En el cas concret de les fotografies, tota la població de Melics de Venus que existia va resultar afectada, morint tots els exemplars.
|
Cecidi produït per el coleòpter Pericartiellus durieui |
|
Aspecte del cecidi a la part externa |
|
Es pot distingir perfèctament les larves de Pericartiellus durieui al interior del cecidi
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada