Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 14 de juny del 2018

PULICARIA ODORA

NOM BOTÀNIC: Pulicaria odora

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOM POPULAR: HERBA PUCERA




                             Present a la nostra comarca sense ser abundant, però prou corrent, es cria a les ombries més humides i fresques, a mi em sembla que li agrada més la terra descarbonatada i rica en silicats, allà on les molses tenen més esplendor.
A ' hivern treu una roseta de fulles d'un pam de llargada i de dos o tres dits d'amplada, grosses però suaus i cotonoses pel revers, quasi sempre als peus dels llocs més humits, així passa mesos, alimentant el seu rizoma i proveint reserves per a la floració que es produeix a finals de primavera que és quan cria una tija de 40-50 cm d'alçada amb unes fulles que l'abracen.
Les flors naixen al capdamunt d'aquesta tija i fan dos o tres cm de diàmetre, són compostes de flors tubulars les centrals i les més exteriors que són ligulades i que acaben pesant tant que la rameta acaba penjant de vegades fins a tocar terra.

Aspecte general

Detall de la flor

Les fulles que naixen de la tija son abraçadores

Fulles basals, tija amb les fulles pròpies i calze

Fulles de la roseta, aquestes, les últimes de la temporada

dimarts, 12 de juny del 2018

ULMUS LAEVIS

NOM BOTÀNIC: ULMUS LAEVIS

FAMÍLIA: ULMACEAE




                          Ja porte veient, seguint i estudiant Oms des de fa molts anys i en això estava quant em vaig topetar amb un article de premsa que feia referència a un Om molt rar que havien descobert a Ibi feia poc de temps, fetes les consultes pertinents respecte a la ubicació exacta, me'n vaig anar un diumenge de bon matí a vore si el podia trobar, per tindre un millor coneixement de l'espècie i també d'aquest gènere en particular, com m'ho havia treballat prou bé, el vaig trobar al primer intent.

Es tracta d'un gran exemplar de uns deu metres d'alçada, en un estat relativament bo tenint en compte que és un arbre que necessita molta humitat i frescor, cosa que ací no és gens fàcil pels estius que normalment patim (altres diran que disfrutém ???), però com està a prop d'un torrent amb una coneguda corrent soterranya, és de esperar que haja aprofundit les arrels fins a trobar aigua en abundància, és fèrtil, ja que en un reduït trosset de terreny, hi ha altres com ell però més menuts i sembla que són fills d'aquest.
Ulmus laevis és un arbre present a tota Europa, a la meitat Nord d'Espanya i alguns enclavaments al Sud, actualment no retrobats. La presència d'aquest Om no està aclarida, encara que el seu descobridor Segundo Rios, catedràtic de Botànica i director del Jardí Botànic de Torretes a la mateixa ciutat d'Ibi diu que probablement és una planta silvestre a les nostres terres, jo no estic tan segur perquè conec un altre exemplar a Villena a la vora d'una carretera amb altres Ulmus minor alineat com feien abans per fer ombra i això em porta a no decidir-me a pensar que no fora plantat, de moment creurem al senyor Rios, que sap més que jo, però mantinc el meu dubte.

I de totes maneres menuda troballa !!!!!  Sinceres felicitacions a tot l'equip d'investigació.

                   Ulmus laevis es caracteritza per la grandària de les fulles, que són el doble de grans que altres Oms, açò quan no te flors o fruits perquè, si és així, ja no hi ha cap dubte, les flors són les úniques dels Oms que són pedunculades, les de tots els altres no ho són i és un detall fàcil de distingir i si el trobàrem amb fruits, aquests són a més de pedunculats, també ciliats, és a dir, que tenen cilis o xicotets pèls vorejant tot el perímetre del fruit, cosa que el fa inconfusible. 

Ací teniu unes imatges no molt bones per l'època que les vaig fer i el dia que feia.



















dimecres, 23 de maig del 2018

LA GRASSETA.- PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

FAMILIA: LENTIBULARIACEAE

NOM BOTANIC: PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

NOMS POPULARS: GRASSETA, TIRANYA
                         



            
                             

Una de les sorpreses més grans de la meua vida personal i professional, va ser el dia que em vaig trobar de cara i de sobte amb aquesta humil, però especial planteta, va ser passejant amb el caiac per l'embassament de Tous, el nivell de l'aigua era altíssim i això feia que les grans parets verticals i fins i tot extra-plomades d'un afluent del Xúquer, l'Escalona, resultaren més accessibles per a  veure la vida que tenien, era, per a mi, que tantes vegades ho havia recorregut amb nivells de trenta metres més avall, com anar més que navegant, volant a prop d'aquell frontó inaccessible fins ara. Imagineu com em vaig quedar en descobrir la Pingüicula, una planta que m'encisa des de fa més de quaranta anys que la conec. No se'n coneixen al País Valencià més que uns pocs exemplars d'una altra espècie reconeguda ara mateix com P.saetabensis i amb unes condicions paupèrrimes, a punt de morir-se de no have-se intervingut amb repoblacions dels experts de la Universitat d'Alacant; davant de mi en tenia milers i milers d'exemplars, milers de Grassetes, totes juntes, en visites posteriors, he trobat altres indrets a prop amb més poblacions. Aquestes naixien d'un clivell horitzontal que sumava aigua, és el seu hàbitat propi. Nosaltres l'hem vist a molts llocs, però més freds i humits que la zona on es troba  aquesta població.
He anat moltes més vegades a visitar les i fins i tot he trobat a prop, en un altre barranc, altres colònies i he sigut testimoni en primeríssima persona d'escenes increïbles, que hauran vist molt poques persones, he vist com una sargantana li furtava algun mosquitet per esmorzar, com els caballets (les libèl·lules), també li'n furtaven i fins i tot els avions roquers (una espècie d'oronella), si jo no ho haguera vist, no ho haguera cregut mai, un espectacle emocionant.
Com haureu intuït, és una planta que s'alimenta de xicotets insectes que s'apeguen a les fulles, que estan cobertes per una substància apegalosa que a més s'encarrega de "digerir-los" i mitjançant unes glàndules especials, absorbeix els sucs nutritius, això mateix fa amb el pol·len que vola per l'aire i amb tota cosa digerible, és una planta carnívora, simplement al·lucinant.



En flor, fixeu-vos en els "bixets" apegats a punt de ser "delícies per a Pingüicula".

dimecres, 18 d’abril del 2018

Orchis champagneuxii

NOM BOTÀNIC: Orchis champagneuxii

FAMÍLIA: ORCHIDACEAE



                            Orquídia molt escassa, difícil d'observar a les nostres muntanyes, jo no l'he vist consignada a la zona per cap autor encara, així que pot ser primera cita per aquesta espècie a la nostra comarca.

Ací vos deixe aquestes imatges perquè l'observeu bé.






















dijous, 5 d’abril del 2018

MARGARIDA FINA

NOM BOTANIC: Leucanthemum gracilicaule

FAMILIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: MARGARIDA FINA, MARGARIDA DE RUNAR