ROGETA DE PENYA

NOM BOTÀNIC: Saxífraga corsica

FAMÍLIA: SAXIFRAGACEAE

NOM POPULAR: ROGETA DE PENYA




                              Planteta rara de trobar en les nostres comarques, es un endemisme Ibero-Llevantí, la varem poder observar i fotografiar als peus del Picaio amb enorme alegria perquè no l'havíem vist mai, en coneguem altres plantes d'aquest Gènere, però no aquesta espècie que tot s'ha de dir es preciosa.
Creix a les escletxes i fissures de les penyes, sempre escassa, assegura el seu pervindre mitjançant uns bulbs menuts d'on naixeran noves plantetes allí mateix, sempre al mateix penyal, la mateixa escletxa, fiant  a la providència el futur de les llavors, encara que ella tracta, doblegant se, de introduir les llavors a la mateixa penya on es cria, de veres que la Vida sempre ens sorprèn.
Com altres herbes fisurícoles, sembla que s'ha emprat en casos de càlculs al ronyons i problemes i dificultats en orinar, però jo crec que deguem de deixar la viure i no collir la mai, sempre en hi han d'altres, mes abundants, amb les que trobarem tanta millora en la nostra salut com amb aquesta meravellosa mostra de la nostra biodiversitat.

El nom de Saxífraga explica el lloc on viu, traduït vol dir trenca-penyals, pel fet de viure als llocs on ens la trobarem

Detall de la flor, d'uns 1.5-2 cms. de bellesa.

Calze amb nombrosos pèls

Les fulles mes a prop

El seu hàbitat, sa casa.

OM

NOM BOTÀNIC: Ulmus minor

FAMÍLIA: Ulmaceae

NOMS POPULARS: OM, OMA




                            Els Oms campestres son arbres caducifolis que es crien be a la vora de rius, sèquies i braçals de reg, també es plantaven a les vores de les carreteres per produir ombra al estiu quant les persones anaven a peu o amb carros i cavalls,cosa que ha anat desapareguent i amb ella els Oms.
Es un arbre que pot arribar a viure mes de quatre cents anys i fer se d'una mida excepcional com podreu vore al reportatge fotogràfic següent.
Era freqüent plantar un Om a les plaça dels pobles mes menuts del interior de moltes de les comarques del nostre País, on tenia la funció de Ajuntament, Crònica de successos, Lloc de contractació, Rogle de Trobada, Vetllada de nit i testimoni mut de totes les coses que passaven al Poble.
Desgraciadament la Grafiosi, una terrible malaltia causada per un fong transmès per un escarabat perforador, esta matant los a tots.

Sembla que es feia servir per tractar les malalties de la pell, actualment les fulles s'utilitzen com depuratiu i sudorífic en infusió per beure.

La fusta s'emprava per fer embarcacions, les branques per fer útils i ferramenta per a treballar la terra i les fulles sembla que es donaven a menjar als cucs de seda

Magnífica Omeda prop de Cullà, camí de la Pobla Llarga

               

                       Al hivern perden tota la fulla presentant aquest aspecte despullat

A finals d'hivern ja floreix, abans que les fulles mamprenguen a nàixer

Els primers dies de Març, amb l'aire tebi i de vegades càlid, mouen les flors que duraran molt poques dies.

Primeres fulles, ja al mes d'Abril

Brots foliars inicials

Encara no te fulles i ja esta cobert dels fruits que veieu

Maduraran i un dia el vent se les endurà

Detall del fruit en forma de sàmara alada per volar ben lluny, la llavor esta dins de la protuberància central 

Habitat perfecte per al Om

La fulla es asimètrica a la base com veieu, es un caràcter distintiu ben útil

Dentat doble del marge de la fulla

Els Oms moltes vegades presenten buits que aprofiten alguns animalets per fer niu

Un Om varies vegades centenari de El Cuervo

                         En una visita al riu Cabriol, a la vora del "Puente de Vadocañas", on hi havia una parada i fonda de l'antic camí a Madrid existia una omeda de mes de cent arbres com el de la fotografia, avui totalment extinta per la Grafiosi, una pèrdua per a la Vida i tota la que sostenia tant gran com ells

CÁDEC

NOM BOTÀNIC: Juniperus oxycedrus

FAMÍLIA: Cupressaceae

NOMS POPULARS: Càdec, Ginebró, Ginebre negre, en castellà Enebro de la miera




                        Es una de les mates, quasi un arbret, mes habituals a les nostres muntanyes, es cria a les zones mes eixutes i mes assolellades, quasi sense terra del nostre país, pren una forma arrodonida, quasi sempre acabada en punta, de vegades amb branques penjolloses que li donen un aspecte "despentinat". Es una planta dioica, es a dir, hi han plantes mascles que només fan flors amb pol·len i plantes femelles que son les productores de gàlbuls o arcéstides que contenen les llavors.
                         Del Càdec s'extrau un oli dens com una resina mitjançant destil·lació de les branques, tronc i cepell, utilitzada per tractar problemes de la pell i com insecticida, podem sentir  el seu profund aroma en raspar un gàlbul (el pseudofruit) o mastegant lo.

Camí del Molló de Miramar, Carcaixent

Molt freqüent als matollars mes eixuts i escalfats pel sol

Peu mascle amb les flors productores del pol·len que fertilitzará les flors femelles, cal dir que en produeix quantitats enormes, només cal espolsar  un poc les rames florides per apreciar el núvol que es desprèn.

Flors mascles amb mes detall

Flors femelles, com les flors mascles, naixen a l'aixella de les fulles

A les nostres terres, les d'ací de la Ribera, no es pot confondre amb altra espècie, però una de les maneres de distingir lo d'un altre cosí germà com el Ginebre ver o Juníperus communis on coexisteixen, son les dos franges blanques de les fulles del nostre Càdec front a una sola del Ginebre ver, totes dos son punxegudes i d'uns dos cms. de llargària.

Gàlbuls ataronjats encara en procés de maduració

Gàlbuls ja madurs, han tardat dos anys en fer ho.

Cicatrius foliars del gàlbul o arcéstida, noteu el color mes roig, un altre caràcter distintiu front al Ginebró ver que el fa blau fosc quasi negre

                            Un dia em vaig trobar amb un Càdec mascle amb aquest element que jo pensava que era una flor femella i sabent que aquest vegetal es dioic em va desconcertar totalment.
Desprès de observar ho amb peus mascles i femelles indistintament, vaig descobrir que es tractava d'un cecidi o gal·la que es produeix en fer la posta d'ous una mosqueta entremig del brot de les tres fulles noves (les fulles naixen en grups de tres ), sembla que la mosqueta a mes introdueix material hormonal que fa que les fulles es transformen en una espècie de niuet on creixerà la propera generació d'aquest animalet, no per sabut que aquestes coses passen em deixa de asombrar.

Sobre peu femella

Sobre peu mascle

NADALETA DE MUNTANYA

NOM BOTÀNIC: Narcissus dubius

FAMÍLIA: AMARYLLIDACEAE

NOMS POPULARS: NADALETA DE MUNTANYA, NADALETES BLANQUES



                               Les nadaletes de muntanya o nadaletes blanques ens sorprenen cada final d'hivern amb flors d'un blanc immaculat, de vegades cremós de 1,5 a 2 cms. de grandària al final d'una tija de fins a mig metre d'alçària, encara que habitualment la vorem mes menuda.
Les flors tenen sis tèpals ovals rematats en una punta fina i una corona també blanca que la diferència de N. tazetta de corona groga que es mes abundant.
Les fulles son estretes, d'uns 3 a 6 mms. d'amplada, llargues i d'un color verd groguenc.
Creix als prats eixuts amb poca terra i fins i tot en escletxes del rocam, això si, sempre escassa.
Es una planta bulbosa que vorem florir de febrer a abril, encara que si l'oratge acompanya, floreix fins i tot per nadal, d'on pren el nom popular.
Es polinitzada per insectes - polinització entomòfila- com abelles i papallones tant diürnes com nocturnes i el fruit es una càpsula amb costelles mes o menys marcades i fins i tot llisses.

Com les flors son tan boniques, la gent les recull posant així en perill la supervivència futura d'aquesta espècie

Vegeu les anteres on es forma el pólen

Les flors naixen de dins d'una espata que les envolta i que es marceix ràpidament

Detall del tub verdós de la flor on es pot observar com els tèpals es divideixen donant l'aspecte que ja coneguem, baix de tot, junt al peduncle, l'ovari.

LLI BLANC

NOM BOTÀNIC: LINUM SUFFRUTICOSUM
FAMÍLIA: LINACEAE
NOM POPULAR: LLINÓS BLANC, LLI BLANC






                             Quant es moment de obrir els capollets de la flor, en primavera, cobreixen de blanc amples zones de les nostres muntanyes amb les seues flors.
Aquesta família es amplament conreada per a diversos usos, entre altres per extreure li fibres per fabricar fil i així fabricar teles per a llençols, roba de vestir, etc., les llavors, molt conegudes, s'empren per combatre diverses dolences i malalties com ara l'estrenyiment, per fer cataplasmes en inflamacions, contra les almorranes, per a rentar els ulls irritats, etc.
Nosaltres com herbolaris li tenim gran estima.

Creix als pedregars eixuts, sovint entremig d'altres mates, en aquests casos allarga les tiges florides de forma increïble buscant la llum..........i els insectes que les polinitzaran.

Fulles linears quasi sempre enrrollades a la llarga si hi ha sequera, aquesta de la imatge no ho havia patit.......encara

  

Imatges de les flors