CENTAURA

NOM BOTÀNIC: CENTAURIUM QUADRIFOLIUM

FAMÍLIA: GENTIANACEAE

NOMS POPULARS: CENTAURA, FEL DE LA TERRA, PERICÓ ROIG




                             Quant vaig per la muntanya amb gent que no coneix aquesta planteta, sempre faig el mateix per fer la inoblidable, agafe una floreta i desprès de admirar la i ensenyar les seues parts, la faig tastar, per a fer notar i sentir l'amargor intens que produeix al nostre gust, sentit aquest tan mal educat i malcriat i explicar que és per tanta amargor que produeix els efectes estimulants de l'apetit i la millora de la funció digestiva, hepàtica i biliar que ens proporcionen les infusions preparades amb aquesta cridanera mata, així mateix ajuda a les persones amb problemes de diabetis a mantindre a ratlla el sucre massa pujat i sembla ser de bona ajuda en les ferides, cremades i escaldadures en forma de llavats amb la infusió.

Hi ha diverses espècies de Centaura molt semblants entre si, amb caràcters diversos que fa que es consideren especies diferents, però totes es poden utilitzar de la mateixa forma.

Pense sincerament que en aquest cas no paga molt la pena, donada la intenció d'aquest blog, de donar mes dades morfològiques de la espècie ja que amb les fotografies crec que es suficient per conèixer la a ella i les "cosines germanes" i que tot i que la identificacio fora defectuosa res canviaria.

                     De vegades, com es el cas, en trobem amb els pètals d'un color blanc immaculat

Aci les veiem les dos juntes

BRUC DE GRANERES

NOM BOTÀNIC: ERICA SCOPARIA

FAMÍLIA: ERICACEAE

NOMS POPULARS: BRUC DE GRANERES

                       Arbust alt de fins a 2 metres, nosaltres coneguem exemplars mes alts, de fins a 4 metres d'alçada, es cria als sols descarbonatats i els silícics, a les nostres comarques la trobarem al sols profunds de les valls entre muntanyes.

S'ha utilitzat medicinalment com tots els altres brucs, infeccions urinàries i problemes als ronyons.

Creix entremig de coscoll i llentiscle com podeu vore, prefereix terres amb pocs carbonats i arenes silícies

Exemplar de gran alçada, d'uns 3 metres o mes, fotografiat a les muntanyes del Realenc, prop de les cases de Ribera

Floració en plenitud

Amb mes detall

Estigma peltat, caracteristic de Erica scoparia molt ampliat

Fulles de uns cinc milimetres, revolutes, es a dir enrotllades sobre si mateix tot al llarg de la fulla

XARA MORISCA

NOM BOTÀNIC: CISTUS CRISPUS

FAMÍLIA: CISTACEAE

NOMS POPULARS: XARA MORISCA, ESTEPA

                              La trobarem florida a la primavera i primers de l'estiu, amb unes grans flors roges i amb aspecte de paper arrugat, quasi sempre amb algun insecte polinizant la o menjant se la directament, habitant de les pastures eixutes, a ple sol, es veïna de orquídies, timons, romers i tots els matolls mes freqüents de les nostres muntanyes i peudemonts, fons de barrancs i costeres empinades.

Jo encara he conegut utilitzar la com a depuratiu i en problemes de la pell en forma de infusions, però es poc emprada, almenys a les nostres comarques.

Mata de no molta alçada-uns 40-70 cms. 

De mes a prop

Aspecte papiraci del pètals

Fulles trinerviades amb el marge ondulat, tota la planta es pelosa

VERBENA

NOM BOTÀNIC: VERBENA OFFICINALIS

FAMÍLIA: VERBENACEAE

NOMS POPULARS: VERBENA, BERBENA



                         A les vores dels camins i sendes de les nostres hortes, als marges i les poques sèquies de terra que encara perduren, es cria esta humil però valuosa planteta, coneguda de sempre per les persones humils però valuoses pels grans coneixements de la natura que els envoltava i de la que formaven part, lluny dels "urbanites" en que ens estem convertint tots a poc a poc, (jo crec que massa depressa).

S'utlitza encara en forma de infusions per "netejar" i depurar el nostre organisme per la acció sobre fetge, ronyons i melsa, així mateix també es feia ús d'ella per a determinats rituals màgics per atreure la felicitat i l'amor a qui els emprava- costum que puc donar fe de que encara te adeptes- collint la la vespra de Sant Joan o la nit abans, d'ahi el nom de les "verbenes" estiuenques, això es el "anar de verbena" original, desprès..............tot un procés de corrupció de les paraules i els conceptes fins a perdre el sentit primari.

                     Per a que la identifiqueu be vos deixe aquestes imatges, feu doble "click" a les fotos per vore ho millor.

Flors en espiga d'un bonic color lila

Fulles oposades profundament lobulades

CAPUTXINA

NOM BOTÀNIC: TROPAEOLUM MAJUS

FAMÍLIA: TROPAEOLACEAE

NOMS POPULARS: CAPUTXINA, MORRITORT D'INDIES, BEQUERA



                          El meu amic Lluís em va donar la informació, (com moltes altres vegades, cosa que li vull agrair), d'aquesta planta a Carcaixent, a un barranc de l'horta que desguassa al barranc de Barxeta i ràpidament me'n vaig anar a vore la. I sorpresa, era una Caputxina, jo encara no l'havía vist al natural, cosa que ja no puc dir.

Natural de Perú, es va introduir a Europa al segle XVII destinada als jardins botànics i com a ornament per la vistositat de la floració, amb grans flors grogues, taronja o d'un roig encès com es el cas de la que tractem.
A les zones on es nativa i comuna i també a les nostres terres des de que es va aclimatar, es consumeix en forma d'ensalades pel seu sabor lleugerament picant i gustós, tant les fulles com les flors.
S'ha emprat com antiescorbutic pel seu contingut en vitamina C i en afeccions respiratòries i urinàries per l'efecte de eixes substàncies picants amb composició rica en sulfats actius sobre la flora dels tractes respiratori, urinari i també intestinal on desenvolupa una interessant acció protectora.

Per la capacitat revulsiva i desinfectant, també s'ha emprat per combatre els problemes del cabell, (caiguda, descamacions, etc.)

Els capolls florals i els fruits es preparen com les tàperes i els taperots o siga amb vinagre i salmorra per afegir a les ensalades o consumir los com a aperitiu.

El primer que crida la nostra atenció son les flors, grans d'uns 6-7 cms. de diàmetre, d'un roig molt viu i consistent i les fulles, peltades, o siga la fulla naix d'un peçó central i creixen com un paraigües, son redones i poden arribar a fer se molt grans si beu i menja bé, es capaç de trescar i enfilar se emparrant se a algun suport.

La veritat es que vore eixe roig encès entremig de tanta verdor estiuenca a aquestes comarques es tot un privilegi.


                       Vos mostre unes quantes fotografies que aniré millorant mes avant.

El lloc on s'ha naturalitzat, segurament a partir de deixalles d'algun jardí particular

Vista zenital

Flor amb un espoló quasi horitzontal

Fulla vista des de la part inferior on podem vore la disposició dels nervis i el creixement de la fulla des de el bell mig de la làmina foliar, tal com un paraigües

Vista de la part superior