OLIVARDA

NOM BOTÀNIC: DITTRICHIA VISCOSA

FAMÍLIA: ASTERACEAE

NOMS POPULARS: OLIVARDA, JULIVARDA



                               Planta molt abundant als runars i terres remogudes, coneguda pels efectes antiinflamatòris i antireumàtics que ens proporciona la seua infusió aplicada en forma de compreses i també en les dolències dels ronyons, útil contra el paludisme i com a repel·lent de mosquits, encara que poc a poc, com passa amb tantes herbes i coneixements, va perdent se l'ús, abandonada per l'ignorància i l'esnobisme.

Es una mata gran de mes d'un metre d'alçada, perenne, amb rames ascendents rectes i fulles nombroses alternes peloses i apegaloses amb olor que recorda la resina, que abracen una tija llenyosa. Floreix al estiu i la tardor amb una explosió de flors d'un groc viu i lluent molt aparent.
La millor descripció les fotografies que vos mostre.

En un dels seus habitats

       

Floració en panícula quasi piramidal

Fulles amb el marge lleugerament serrat i l'envers pelós, tota la planta es apegalosa.

Capítol floral amb flors hermafrodites menys les del extrem, ligulades, que son femenines

Una altra vista

Arribant al final del cicle vegetatiu amb els fruits voladors a punt d'abandonar la mata mare

Els fruits consten de la llavor i aquest plomall, el vilà, que li permet allunyar se gràcies al vent i arrelar en altres llocs

Al final, de la flor només queda el que vegeu ací. 

HERBA DE CAMPANAR

NOM BOTÀNIC: CYMBALARIA MURALIS

FAMÍLIA: SCROPHULARIACEAE

NOMS POPULARS: HERBA DE CAMPANAR, PICARDIA



                           Es una herbeta que sempre vorem a prop de nosaltres, als vells i clavillats murs de les cases mes antigues, als corrals i les construccions abandonades al oblit.
Plantada com ornamental, es originària del sud dels Alps i de la península italiana, s'ha naturalitzat sense majors problemes i avui es prou comú trobar se la als centres històrics de les nostres ciutats i pobles o com es el cas de les fotografies, arrelades al tronc d'un datiler.

Es útil com a font de vitamines i s'ha utilitzat en amanides i bullitòris i també en infusió.

Al Parc "Rosa" de Carcaixent la gent les agafa per criar les a casa amb finalitat ornamental

Sempre queda un poc d'humitat i matèria orgànica al tronc que li facilita la existència

Buscant pujar cap amunt, normalment aquesta rameta la voríem penjar de la resta de la mata

Fulles lobulades sense pels

Les flors poden ser de diferents tonalitats, rarament blanques com aquesta

Aquestes son les mes comunes

Detall de la flor

Ja amb fruit, activa una estratègia consistent en acostar lo al tronc on podrà deixar les llavors per facilitar li l'arrelament.

BLAVETS- VERÒNICA

NOM BOTÀNIC:  VERÒNICA POLITA

FAMÍLIA: SCROPHULARIACEAE

NOMS POPULARS: BLAVETS

               Ja al final del hivern i durant tota la primavera, descobrirem aquesta diminuta flor d'un delicat color blau, menuda com un pésol, però enorme quant a la preciositat que transmet, un pessiguet de perfecció.

Es cria als camps i jardins i a quasi tots els llocs remoguts i alterats i es freqüent trobar la per tot arreu, es de talla menuda, 10-15 cms. d'alçaria, amb fulles oposades, arrodonides, de marge dentat i prou peludes.

Sense descartar res, jo no li conec cap us medicinal, però la observació només ja paga la pena.

                             
                                     

                                      

CUSCUTA

NOM BOTÀNIC: CUSCUTA EPITHYMUM

FAMÍLIA: CONVOLVULACEAE

NOMS POPULARS: BARBA DE CAPUTXÍ, CABELLS DE LA MARE DE DEU, CABELLS DE TIMÓ

                               Es una planta parasita d'altres plantes, la vorem cobrint les mates baixes fins a cobrir les per complet, es cria a la primavera, però aquest any de 2015, amb la calor inhabitual que ha fet, ha germinat i florit a desembre, cas de la de la fotografia, al llarg de la historia s'ha emprat com a laxant, però ha caigut en desús.

Després de la germinació perd les arrels i viu dels seus cotiledons produint una tija que creix buscant un hoste d'on alimentar se i si no ho aconsegueix, mor, però si toca alguna planteta, s'enrosca per les rametes i amb uns òrgans particulars anomenats haustoris, penetra fins l'interior xuclant els líquids i els nodriments que li permeten viure i reproduir se i a mesura que va creixent va produint nous haustoris que li permeten major desenvolupament, això es diu holoparasitisme.

Al llarg de les tiges roges te unes fulles inapreciables sense clorofil·la,  les flors menudes amb cinc pètals de color blanc rogenc apareixen en forma de glomèruls que es traduiran en una gran quantitat de llavors, la planta, anual, morirà esperant un nou cicle.

Com es pot vore, cobreix tota la mata.

Florint

En aquest cas esta parasitant una Coronela de muntanya (Dorycnium pentaphylum)

Glomèrul de flors

RUDA

NOM BOTÀNIC: RUTA CHALEPENSIS ssp: ANGUSTIFOLIA

FAMÍLIA: RUTACEAE

NOMS POPULARS: RUDA

  

                                  "Ser mes conegut que la Ruda" sempre ha segut una expressió molt popular que denota coneixement exacte de alguna cosa, persona, etc., això es deu al fort olor que desprèn en ser xafada descuidadament, de sobte sents el seu olor potent i encara sense haver la vist, ja saps que està allí mateix. 

Ha segut molt utilitzada sempre, amb gran estima, però també amb gran cautela degut als efectes que produeix, així, sempre ha estat acompanyada per insanes històries de perills incalculables en prendre infusions d'aquesta mateta.

Els pastors la empraven per a facilitar el part de les ovelles i altres animals de la casa.............i moltes vegades per avortar una prenyamenta a deshora, això explica la mala visió que molta gent te de tan noble planteta, veges tu ella que te a veure amb les nostres dèries!!!!.

La infusió de Ruda millora la feina de les nostres vies circulatòries, afavorint així la circulació de la sang i tots els alifacs que comporta aquest problema, aquesta mateixa infusió, beguda quant es temps de baixar li la menstruació a les xiques i xicones joves i majors, afavoreix "regles" menys doloroses i mes fàcils.

Es conegut el us que ara i adés li s'ha donat per combatre els "mals esperits" de la casa, costum que perdura.

Emprant la amb cura, és de les plantes mes preades que coneguem.

De base llenyosa, normalment fa una tija allargada fins els 80 cms. o mes amb un ramellet final amb diverses flors, de les quals, la central es pentàmera i les demés tetràmeres, curiositat botànica

La Ruda es d'un color verd clar, groguenc, això es diu glauc, sobre l'olor, sempre dependrà del nas que la olore, per a mi es un aroma, per a altres una "peste"

Fulles alternes, profundament dividides

Flors i fruits, fixeu vos en els pètals laciniats, es a dir, acabats en fins pels