CUSCUTA

NOM BOTÀNIC: CUSCUTA EPITHYMUM

FAMÍLIA: CONVOLVULACEAE

NOMS POPULARS: BARBA DE CAPUTXÍ, CABELLS DE LA MARE DE DEU, CABELLS DE TIMÓ

                               Es una planta parasita d'altres plantes, la vorem cobrint les mates baixes fins a cobrir les per complet, es cria a la primavera, però aquest any de 2015, amb la calor inhabitual que ha fet, ha germinat i florit a desembre, cas de la de la fotografia, al llarg de la historia s'ha emprat com a laxant, però ha caigut en desús.

Després de la germinació perd les arrels i viu dels seus cotiledons produint una tija que creix buscant un hoste d'on alimentar se i si no ho aconsegueix, mor, però si toca alguna planteta, s'enrosca per les rametes i amb uns òrgans particulars anomenats haustoris, penetra fins l'interior xuclant els líquids i els nodriments que li permeten viure i reproduir se i a mesura que va creixent va produint nous haustoris que li permeten major desenvolupament, això es diu holoparasitisme.

Al llarg de les tiges roges te unes fulles inapreciables sense clorofil·la,  les flors menudes amb cinc pètals de color blanc rogenc apareixen en forma de glomèruls que es traduiran en una gran quantitat de llavors, la planta, anual, morirà esperant un nou cicle.

Com es pot vore, cobreix tota la mata.

Florint

En aquest cas esta parasitant una Coronela de muntanya (Dorycnium pentaphylum)

Glomèrul de flors

RUDA

NOM BOTÀNIC: RUTA CHALEPENSIS ssp: ANGUSTIFOLIA

FAMÍLIA: RUTACEAE

NOMS POPULARS: RUDA

  

                                  "Ser mes conegut que la Ruda" sempre ha segut una expressió molt popular que denota coneixement exacte de alguna cosa, persona, etc., això es deu al fort olor que desprèn en ser xafada descuidadament, de sobte sents el seu olor potent i encara sense haver la vist, ja saps que està allí mateix. 

Ha segut molt utilitzada sempre, amb gran estima, però també amb gran cautela degut als efectes que produeix, així, sempre ha estat acompanyada per insanes històries de perills incalculables en prendre infusions d'aquesta mateta.

Els pastors la empraven per a facilitar el part de les ovelles i altres animals de la casa.............i moltes vegades per avortar una prenyamenta a deshora, això explica la mala visió que molta gent te de tan noble planteta, veges tu ella que te a veure amb les nostres dèries!!!!.

La infusió de Ruda millora la feina de les nostres vies circulatòries, afavorint així la circulació de la sang i tots els alifacs que comporta aquest problema, aquesta mateixa infusió, beguda quant es temps de baixar li la menstruació a les xiques i xicones joves i majors, afavoreix "regles" menys doloroses i mes fàcils.

Es conegut el us que ara i adés li s'ha donat per combatre els "mals esperits" de la casa, costum que perdura.

Emprant la amb cura, és de les plantes mes preades que coneguem.

De base llenyosa, normalment fa una tija allargada fins els 80 cms. o mes amb un ramellet final amb diverses flors, de les quals, la central es pentàmera i les demés tetràmeres, curiositat botànica

La Ruda es d'un color verd clar, groguenc, això es diu glauc, sobre l'olor, sempre dependrà del nas que la olore, per a mi es un aroma, per a altres una "peste"

Fulles alternes, profundament dividides

Flors i fruits, fixeu vos en els pètals laciniats, es a dir, acabats en fins pels

FREIX DE FLOR

NOM BOTÀNIC: FRAXINUS ORNUS

FAMÍLIA: OLEACEAE

NOMS POPULARS: FLEIX FLORIT, FREIX DE MUNTANYA, FLEIX DE FLOR, FREIX DE FLOR


                            Quant jo era menut, jugàvem a "Indis i Vaquers" perquè nomes feien pelicules d'aquestes i de romans i els xiquets ens fèiem "arcs i fletxes" per a jugar a mes de anar a "fer arca", cosa que els de la meua edat ja saben que es, mon pare sempre em dia que la millor fusta per a fabricar un "arco" bo era la d'aquets fleix perquè mai es trencava per molt que la doblares, des de aquella època no ho he oblidat i a mes ho he pogut comprovar en l'actualitat. Es una de les seues caracteristiques si vols coneixer'l o virtuts si te'n aprofites d'ell, perquè en te prou mes.

Les fulles es poden emprar en infusió contra els reumatismes i per a "netejar la sang", allò que diguem depuratiu, encara que l'us mes conegut es l'aprofitament del "Manà", que s'obté fent talls o incisions a l'escorça per fer que l'arbre plore una substància groguenca i molt dolça que ens produeix en ingerir la un molt suau efecte laxant molt emprat per a xiquets i dones prenyades perquè no irrita gens. Aquesta substància continua utilitzant se actualment i se'n fan cultius d'aquestos arbres per produir la i comercialitzar la.

Es cria espontaniament a les parts mes altes del barrancs i les ombries de les nostres muntanyes sempre als llocs amb alguna humitat, perd les fulles al hivern i es torna a vestir de fullatge alhora que floreix, floració per altra banda espectacular que es fa ben patent allà on abunda aquest meravetllos i dolç arbret.

Imatge del seu hàbitat

Arriba fer uns 10-15 metres d'alçada, encara que coneguem exemplars mes grans.

Fulles imparipinnades, es a dir amb una de nones al extrem.

Detall del folíol de nones, vegeu la forma i el lleuger serrat del contorn.

Floració amb flors masculines i hermafrodites, això fa notar que es un vegetal androdioic que diuen els botànics.

Fruits immaturs del Freix de muntanya

Fruits madurant

Ja madurs i escampant se, els dies de vent ajuden a allunyar los fent los volar gràcies a la forma alada, al interior es situa la llavor.

LLIDONER

NOM BOTÀNIC: CELTIS AUSTRALIS

FAMÍLIA: ULMACEAE

NOMS POPULARS: LLIDONER, LLEDONER, LLIRONER


                                 
                                     El Llidoner es un arbre caducifoli amb l'escorça llissa, grisenca, de fins a 30 m. d'alçada i aspecte globós, freqüent ment plantat a la vora de la casa de molts horts per la ombra que procura, existint actualment exemplars enormes a tota la comarca.

Floreix quant encara perduren els freds de l'hivern i desprès mamprèn a traure les fulles, fins la tardor que ja amb el fruits madurs comencen a desfullar se preparant se per la època mes freda.

Del Llidoner s'empren fonamentalment les rames per fer mànecs de ferramenta del camp, per això en vorem de vegades alguns exemplars amb el tronc tallat a poca altura per afavorir el creixement de rames laterals que en tindre un diàmetre adequat es tallen i es treballen per donar los la forma que interesse, feina que encara podem observar a alguns tallers a la Vall de Cofrents, on son objecte de cultiu per a aquesta ocupació.

També es varen emprar les fulles per alimentar els cucs de seda quant no en  hi havia prou de morera, els fruits, ben madurs son mingibles, encara que tenen poca carn, però son bons com a llepolia i recorde com dels pinyolets fèiem munició per a llançar les bufant a través d'un canutet de canya quant érem menuts.

Les fulles i els fruits immaturs es poden emprar en casos de diarrea i també en alguns casos de menstruacions excessives en forma de bullitòri.

Vista general

Una vegada floreix, comença a fer fulla nova

Fruit incipient, encara es poden vore els estams i els pistils

Un poc mes avant en el temps

Una rama carregada de fruits i flors

Detall del tronc d'un Llidoner monumental

Les fulles son asimètriques a la base

Diferents moments dels fruits:

Després d'aquesta fase es tornen, ja madurs, d'un color negre-blavós

FREIX DE RIU

NOM BOTÀNIC: FRAXINUS ANGUSTIFOLIA

FAMÍLIA: OLEACEAE

NOMS POPULARS: FLEIX DE RIU, FREIX DE FULLA PETITA, FLEIXERA

                          Sense ser tan abundós com altres arbres de ribera, el Freix de riu, viu a la vora del Xúquer de forma espontània, un ací un altre mes avant, poblen molts dels racons del nostre Riu, on malauradament els canyars van fent se lloc envaint totes les ribes.

Les fulles encara s'empren per combatre malalties com el reumatisme i per a netejar i purificar el nostre organisme en forma de tisanes per a beure que a mes a mes tenen un efecte lleugerament laxant sense irritar gens.

A la vora del Xúquer es crien alguns exemplars d'aquesta espècie, aquest concretament està fotografiat a l'Esgoletja de Sumacàrcer, però al llarg del seu transcórrer per les comarques riberenques en podem observar uns quants.

Aspecte general

Les flors son molt menudes i naixen abans que les fulles, les portarem en fotografia la propera primavera abans de Falles, ho promet.

Fulles compostes amb de cinc a quinze folíols de marges serrats, que es perden al hivern ja que es caducifoli.

Detall de les fulles amb els folíols imparipinnats

Fruit sec en sàmara aplanada i acabada en punta (mucronulada)