Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







divendres, 28 de febrer del 2020

PHILLYREA LATIFOLIA

NOM BOTANIC: PHILLYREA LATIFOLIA

FAMILIA: OLEACEAE

NOMS POPULARS: FALS ALADERN DE FULLA AMPLA



                         Aquest arbust gran, concretament aquest, arriba fins als quatre metres d'alçada, és l'únic que conec al nostre poble, però desconec si hi ha algun altre, si en coneixeu més, m'agradaria molt que m'ho féreu saber, perquè m'interessa prou per raons de biodiversitat i conservació.

És androdioic, fenomen rar al món vegetal, és a dir, fa flors funcionalment masculines i flors hermafrodites fèrtils en plantes diferents, aquest és hermafrodita, tenint en compte les flors com podreu vore a les fotografies següents.
Jo no l'he vist amb fruits en quatre anys que li porte seguiment i potser enguany tampoc en farà, perquè és coneguda la seua "vecería", segons autors i hàbitat pot fructificar cada dos anys fins a cada huit anys, a vore si hi ha sort i ho puc vore amb els fruits.
Té les fulles alternes, més amples que el seu congènere P. angustifòlia i amb els nervis més marcats, tant per l'anvers com al revers, i són llaugerament espinescents.

Ph. latifolia presenta les branques joves pubèrules la majoria de les vegades i fulles amb llimbs d'1 a 6 cm de longitud, més amples que el seu cogènere Ph. angustifolia (10-33(43)mm), sóm el·líptiques, ovalades i fins a lanceolades, té el marge amb espines menudes inermes, des de débilment serrat a molt dentat. `
Té flors blanc-groguenques, en les quals destaquen dos estams i quatre lòbuls prominents que tapen i amaguen el pistil.
Els fruits són drupes, de 5 a 8 mm, amb poca polpa i amb un pinyolet blanquinós d'uns 4 mm de longitud, les llavors contenen una part significativa de substàncies de reserva i un embrió conspicu segons informacions fiables..

Les flors naixen en glomèruls de 4-5 flors en les axil·les de les fulles més distals, romanen obertes entre 3-7 dies i són de color blanc groguenc, abans d'obrir-se tenen un color rosat.
La dispersió del pol·len és anemòfila.
La maduració de les flors no és sincrònica en un mateix individu (fins i tot dins d'un glomèrul), aquesta condició es produeix durant tot el període de floració. Tant els individus masculins com hermafrodites comencen a florir simultàniament.
Els estils i els estigmes tarden dos o tres dies a aconseguir la grandària completa abans que les anteres entren en dehiscència i és un procés molt ràpid, de dos-tres dies.
L'ovari és globular com es pot apreciar a alguna de les fotografies i bilobat, de textura esponjosa i té una persistència de dos o tres dies.
L'ovari és bilocular, però només un dels  primordis seminals és fèrtil.
Aquesta espècie és androdioica, amb individus amb flors hermafrodites i uns altres amb els pistils no funcionals el que les converteix en funcionalment masculines o estamenades.
Els ovaris comencen a créixer fins a l'agost quan el fruit ja s'ha completat, sembla que, en general, la fructificació és baixa, al voltant d'un 10%, això, si abans no han rebut l'atac de corcons i dípters.

Durant la floració, un dípter, Schizomyia phillyreae efectua la seua ovoposició en les flors, la qual cosa condueix a la formació de gal·les que es creia que eren fruits partenocàrpics fins fa no molts anys, (a mi em va semblar també al principi de conèixer'l), aquestes gal·les tarden a formar-se de sis a huit setmanes i la larva pot romandre durant molt de temps en la gal·la, fins a tres anys.
No totes les mosques de la mateixa posta, fins i tot dins d'una planta, emergeixen el mateix any, unes naixeran un any, altres l'any següent i altres més ho faran a l'altre, la qual cosa s'interpreta com l'adaptació a la imprevisibilitat de la floració en un any donat. He pogut observar gal·les tant en individus masculins com hermafrodites en el seu cosí Ph. angustifolia i sembla per informacions fidedignes que a Ph. latifolia passa el mateix.


  Aspecte al camp.

Tiges nombroses


Flors en glomèruls


Fulles i flors


Detall dels capolls florals

Flors ja fertilitzades


Detall d'una flor hermafrodita on es pot apreciar l'aparell reproductor perfectament


Aquestes formes arredonides no són fruits, són gal·les originades per l'"okupació" d'un insecte anomenat Probruggmaniella  phillyreae=Schizomyia phillyreae i es poden mantindre a l'arbre fins a tres anys, esperant el moment propici per a la seua supervivència, aquest any 2020, i a causa dels forts vents que hem patit tots, han caigut a terra (aquesta fotografia és de 2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada