Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimecres, 23 de maig del 2018

LA GRASSETA.- PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

FAMILIA: LENTIBULARIACEAE

NOM BOTANIC: PINGÜICULA VALLISNERIFOLIA

NOMS POPULARS: GRASSETA, TIRANYA
                         



            
                             

Una de les sorpreses més grans de la meua vida personal i professional, va ser el dia que em vaig trobar de cara i de sobte amb aquesta humil, però especial planteta, va ser passejant amb el caiac per l'embassament de Tous, el nivell de l'aigua era altíssim i això feia que les grans parets verticals i fins i tot extra-plomades d'un afluent del Xúquer, l'Escalona, resultaren més accessibles per a  veure la vida que tenien, era, per a mi, que tantes vegades ho havia recorregut amb nivells de trenta metres més avall, com anar més que navegant, volant a prop d'aquell frontó inaccessible fins ara. Imagineu com em vaig quedar en descobrir la Pingüicula, una planta que m'encisa des de fa més de quaranta anys que la conec. No se'n coneixen al País Valencià més que uns pocs exemplars d'una altra espècie reconeguda ara mateix com P.saetabensis i amb unes condicions paupèrrimes, a punt de morir-se de no have-se intervingut amb repoblacions dels experts de la Universitat d'Alacant; davant de mi en tenia milers i milers d'exemplars, milers de Grassetes, totes juntes, en visites posteriors, he trobat altres indrets a prop amb més poblacions. Aquestes naixien d'un clivell horitzontal que sumava aigua, és el seu hàbitat propi. Nosaltres l'hem vist a molts llocs, però més freds i humits que la zona on es troba  aquesta població.
He anat moltes més vegades a visitar les i fins i tot he trobat a prop, en un altre barranc, altres colònies i he sigut testimoni en primeríssima persona d'escenes increïbles, que hauran vist molt poques persones, he vist com una sargantana li furtava algun mosquitet per esmorzar, com els caballets (les libèl·lules), també li'n furtaven i fins i tot els avions roquers (una espècie d'oronella), si jo no ho haguera vist, no ho haguera cregut mai, un espectacle emocionant.
Com haureu intuït, és una planta que s'alimenta de xicotets insectes que s'apeguen a les fulles, que estan cobertes per una substància apegalosa que a més s'encarrega de "digerir-los" i mitjançant unes glàndules especials, absorbeix els sucs nutritius, això mateix fa amb el pol·len que vola per l'aire i amb tota cosa digerible, és una planta carnívora, simplement al·lucinant.



En flor, fixeu-vos en els "bixets" apegats a punt de ser "delícies per a Pingüicula".

dimecres, 18 d’abril del 2018

Orchis champagneuxii

NOM BOTÀNIC: Orchis champagneuxii

FAMÍLIA: ORCHIDACEAE



                            Orquídia molt escassa, difícil d'observar a les nostres muntanyes, jo no l'he vist consignada a la zona per cap autor encara, així que pot ser primera cita per aquesta espècie a la nostra comarca.

Ací vos deixe aquestes imatges perquè l'observeu bé.






















dijous, 5 d’abril del 2018

MARGARIDA FINA

NOM BOTANIC: Leucanthemum gracilicaule

FAMILIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: MARGARIDA FINA, MARGARIDA DE RUNAR









BRUC DE RIU

NOM BOTÀNIC: Erica erígena

NOMS POPULARS: Bruc de riu, Petorret de riu

FAMÍLIA: ERICACEAE



                              Molt menys freqüent que altres espècies del mateix gènere, la trobarem sempre a prop de l'aigua,(aquest exemplar és de Navalón),  nosaltres sempre l'hem vist a les vores de barrancs de muntanya amb aigua corrent o a les clotxes amb aigua o humitat abundant, es pot confondre amb E. multiflora, però aquesta bruguera té les flors més grans i quasi sempre en una disposició lateral.
Pel fet que els seus requeriments són una mica especials, no abunda, encara que no ès escassa, quan als usos podem dir que són els mateixos de les altres espècies d'Ericàcies.


Aquest bruc de riu tindrà un metre d'alçada, però en coneguem de fins a tres metres 

Es pot veure la disposició lateral en la rama de les flors
                                   
Floració

Flors amb mes detall




CIRERER DE GUINEU

NOM BOTÀNIC: Prunus mahaleb

NOMS POPULARS: CIRERER DE GUINEU, CIRERET, CEREZO DE SANTA LUCIA


FAMÍLIA: ROSACEAE




                              És més habitual descobrir-lo en forma de mata d'uns 2-3 metres d'alçada, però ací a la Murta d'Alzira en podem veure uns pocs de bona mida, ja en forma d'arbre menut de 7-8 metres.
Floreix ja al mes de Març quan també comença a vestir-se  amb unes fulles de forma ovada, amb el marge serrat, ms endavant, ja en estiu les flors es transformaran en uns fruits menuts com un cigró ja arremullat i de color negre, aspres al paladar i amargs.
Sembla que es sol emprar com a patró on empeltar cirerers. Les flors, aromàtiques com la seua fusta, tenen ús a la indústria de la perfumeria i els fruits com a colorant.


Aspecte general




Flors llargament pedunculades formant corimbes d'entre 3-4 i fins a 10 floretes delicadament aromàtiques

Vista de les flors amb més detall




Fulles arredonides, lleugerament doblades des de'l nervi principal, serrades, acabades en punta (Acuminades)