CARDUUS PYCNOCEPHALUS

NOM BOTANIC: CARDUUS PYCNOCEPHALUS

FAMILIA: COMPOSITAE

NOMS POPULARS: CARDETS

                    Cards menuts, es crien a les vores de camins i marges de conrreus, herbassars, etc.

CALYSTEGIA SEPIUM

NOM BOTANIC: CALYSTEGIA SEPIUM

FAMILIA: CONVOLVULACEAE

NOMS POPULARS: CORRETJOLA BLANCA, CORRETJOLA DE CANYAR, CORRETJOLA MAJOR

                        Flors molt cridaneres pel seu color blanc i la seua grandària, es cría a les vores de llocs molt humits, enredrant-se en altres arbustos i els canyars, sovint cobrint-ho tot, preciosa flor efímera, que amb un parell de dies es marceix.

-PREVENCIÓ, NO RECOMANEM L'ÚS D'AQUESTA PLANTA-

RANUNCULUS MURICATUS

NOM BOTANIC: RANUNCULUS MURICATUS

FAMILIA: RANUNCULACEAE

NOMS POPULARS: BOTO D'OR (EN CASTELLÀ, ABROJOS A CUATRO)

BLACKSTONIA PERFOLIATA

NOM BOTANIC: BLACKSTONIA PERFOLIATA

FAMILIA: GENTINACEAE

NOMS POPULARS: CENTAURA GROGA, CLORA

                        La vorém a les vores de camins i talussos ombrívols amb humitat d'alguns barrancs de les nostres muntanyes per allà al més de Maig i Juny

SPERGULARIA BOCCONEI

NOM BOTANIC: SPERGULARIA BOCCONEI

FAMILIA: CARYOPHYLLACEAE

NOMS POPULARS: ARENÀRIA

                     Poques plantes tenen un ús més conegut en herboristeria que l'Arenària, una de les principals herbes per a desfer les pedres dels ronyons, resoldre els còlics de l'orina, el·liminar l'excés de líquids al nostre cos, eliminar l'àcid úric i per a rebaixar la pressió sanguínia massa alta, jo continue fent gran ús d'ella i diàriament comprove els seus magnífics efectes.

Hi ha altres arenàries, totes amb semblants propietats, d'altres gèneres i també d'aquest mateix, així que no us estranye que en uns llocs utilitzen unes o altres, totes són bones, però aquesta és la meua predilecta.

Jo recorde encara que, de menut, en una ocasió en la que els amiguets anàvem a jugar a futbol a un antic sequer d'arròs, un home que, anys després em vaig assabentar que era herbolari, li va proposar al propietari que li netejaría el comentat sequer a canvi d'endur-se les herbes que hi havia allí, aquestes herbes eren la planta que avui comente i vos presente, creixien de les juntes dels rajols i dels clivells que tenien, de forma abundant, i que, per a nosaltres els xiquets, eren com la gespa dels camps de futbol.

La podreu vore als camins xafigats, arenosos, molt assolellats.

És una planta de poca alçada, uns pocs centímetres, que només s'empina un poc quan comença a florir, amb flors menudes, poc aparents, en fi, una planta d'aquelles que ningú en fa cas.

No faré més descripció, perquè per a això he fet aquestes fotografies que parlen millor que jo.

Això sí, respecteu-la que és una joia.

Sèpals més grans que els pètals i intercalats amb ells

Aspècte al camp

Detall de les fulles

Abans d'obrir-se

Fixeu vos en la grandària de la flor