MORRONS, MORAGUES

NOM BOTANIC: ANAGALLIS ARVENSIS 

FAMILIA: PRIMULACEAE

ALTRES NOMS POPULARS: PICAPOLL, PICAGALLINA

                 

             Ben vistosos quant estan en flor, els morrons poden lluir colors que van del blau mes intens fins els rogencs, ataronjats, rosats o roig encès.

              Les flors de 8-10 mm. tenen, ja ho veieu, cinc pètals amb les vores llaugerament ciliades i a la base un taca cadascun que en ajuntar se fan un anell mes fosc

Pot ser ho veieu millor ací

                 Les fulles son ovades, sense pecíol i amb puntets negres per tot arreu

Blau intens

Detall de la flor, ací l'anell de la base dels pètals es veu mes roig pel contrast comparat amb les flors roges

               Com moltes plantes mes d'aquesta família, conté substàncies que la fan útil contra la tos, però com no està exenta de perill, no serè jo qui la recomane, queda dit !!.

ROSELLA DUBIA

Nom botànic: Papaver dubium l. subsp. lecoquii (Lamotte) var. albiflorum

Familia: Papaveraceae

                 Sembla una rosella descolorida, pero en realitat es tracta d'una altra espècie diferent, encara que sol viure als mateixos llocs de la mes coneguda rosella, camps de cereals, vores de camins, pedregars, etc. Es molt polimorfa i de vegades produeix confusions al observar la, de ahí el epitet "dubium" de dubtar.

Profunda taca fosca a la base dels pétals, que poden tindre quasi totes les tonalitats del roig.

Si es ferida plora un làtex blanc que en contacte amb l'aire es fa groc, observeu les fulles dividides i la capsula portadora de les llavors

Càpsula amb disc estigmàtic i anteres grogues (les de la foto estan sobremadurats i han canviat de color)

                  Com altres roselles, s'ha utilitzat en casos de tos i com ajuda per a dormir millor.

Adormidera

NOM BOTÀNIC: Papaver somniferum ssp. setigerum

FAMÍLIA: Papaveraceae

NOMS POPULARS: Carabasseta de cascall, adormidera.


                   Coneguda com a reputat somnífer, encara perdura en la memòria l'us que li donava la gent per a fer dormir als menuts de la casa, dipositant una carabasseta de cascall collida quant encara tenia les llavors, baix del coixí del llit o la cuna.

Flors grans, de 6-8 cm.

Es pot apreciar la forma de les fulles.

Bon rodalet d'Adormideres

Detall de la flor

Una caracteristica de la varietat setigerum es la de tindre la càpsula menys globosa que la varietat somniferum-somniferum, encara que aquest exemplar no esta acabat de madurar.

                     De les cabesoles d'aquesta planta se'n extreuen diverses substàncies emprades medicament i que es troben al làtex que flueix en fer li talls.
                     L'opi, utilitzat recreativament des de abans que la humanitat rebera aquest nom, que no sé si mereixquem, es ric en alcaloides com la heroïna i la morfina, de efectes tant espectaculars com perillosos, aneu amb cura si en preneu, cosa que desaconselle.

L'alborcer.-

NOM BOTÀNIC: Arbutus unedo

FAMÍLIA: Ericaceae

NOMS POPULARS: ALBORCER 

Fruita de tardor, esclat de roig intens enmig de la verdor, arbre selvàtic com pocs, amic de les boires, aliment de molts animalets i fins i tot de les persones, forma part del rebost muntanyenc.

Quant estan madurs i els sucres que contenen de forma natural, mamprenen la seua descomposició, els fruits tenen una certa quantitat d'alcohol, així que poden "pegar mal" i produir un poc de molèstia estomacal..... si es que ens passem, clar!!

Fa una fusta dura i rogenca, ben visible als exemplars grans, ja que pot arribar a fer se de mes de cinc metres d'alçària i viuen molts anys sempre que els respecten el foc i les persones.

Les fulles son allargades, grans, dures, lleugerament dentades i d'un verd lluent, les flors son del tamany d'un pèsol i blanques i/o rosades, paregudes a una tulipa de farolet, fa ramellets penjollosos molt vistosos.

Te propietats contra les infeccions urinàries i els problemes d'incontinència de la orina i la diarrea ocasional.

Fruits d'un roig encès, dolços com la mel

Aristoloquia

Nom botànic: Aristolochia longa L. subsp. Paucinervis (pomel) Batt.
Familia: Aristolochiaceae

Etimologia:

Aristos ve del grec i significa que és util i locheia part, naixement, aixó es per la utilitzacio que en feien d'ella antigament.

Paucinervis del llatí paucus = poc i nervis = nervis, açó es, poc nervada per comparació amb altres especies properes amb nerviacio mes evident.

Es una planteta rastrera, encara que no es infreqüent vore la recolzada en alguna rameta veïna.
        Les fulles son triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol mes curt que peduncul i ovari junts.

        Les flors fan entre 3 i 6 cm de llargària, pedunculades, tubuloses i amb una làmina que quant ja esta fecundada, tapa la boca de la flor.

Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta menuda i curiosa planteta, la forma de les seues flors sembla i recorda a algunes plantes carnívores tropicals, però no, no es així, no mata als insectes sinó que els utilitza per a la fecundació i per tant la reproducció i la conservació de la espècie.

        Encara que antigament s'ha utilitzat medicinal ment, he de insistir imperiosa ment en desestimar qualsevol ús d'ella ja que te gran potencial tòxic.

Com cada dia de bon de mati, passege la nostra gosseta Nua per un descampat prou ruderal a la vora del barranc de Barxeta on es possible trobar moltes plantes no massa fàcils de vore i una de elles es aquesta que avui vull presentar.

Imatge primaveral, acabada de nèixer.

Primeres flors

Ben plantada...........parant la trampa

En el moment àlgid de la formació de la flor, s'adreça cap amunt i es planta ben plantada, això li permet capturar diversos insectes que en tractar de fugir deixaran polen d'altres plantes com ella i la fecundaran

                                   

La boca de la flor i també internament, disposa de tricomes, una especie de pèls que eviten que puguen fugir els insectes capturats i ajuden a fer lo caure al parany.
En la mateixa flor, maduren primer les parts femenines i quant esta fecundada, madura la part mascle productora de polen, evitant així la autopolinizació, això es diu floració Proterògina.

Seqüència de la existència d'una flor, pas primer, flor per fecundar.

                                             

Flor fecundada, noteu com el limbe va tapant la boca i tota ella comença a marcir se.

Ja es pot vore com la flor va caiguent i canviant de color i textura, en aquest moment comença la etapa mascle de la flor, produeix el polen i els insectes que encara viuen poden fugir carregats amb destí.......una altra flor i tornar a començar.

                                   

Aquest es el fruit

Més a prop

Carabassó li diuen al fruit en recordar una carabasseta o un melonet.

http://montearribaabajo.blogspot.com.es/2013/07/la-aristoloquia-aristolochia.html